MARE AL BARTOLO JO NO VULL PUJAR...

Una compositora castellonenca , Matilde Salvador, va escriure una nadala   ben coneguda per tots els xiquets de les corals de les nostres terres, amb aquest títol. Però nosaltres si que volíem pujar al Bartolo.

Avui el grup senderisme de les DONES CLARA CAMPOAMOR DE LA VALL D'UIXÓ hem pujat al Bartolo .
Aquesta és la muntanya més significativa de Castelló, és tot un símbol. Amb una altitud de 729m , està situada a molt poca distància de la mar ,dintre del paratge natural del Desert de les Palmes. 
En primer lloc hem visitat el Centre d'Interpretació del paratge on el gestor ens ha explicat l'origen del nom, les característiques geològiques i la vegetació que hi podem trobar.
Després hem començat la ruta que ascendeix al cim del Bartolo. en primer lloc era una senda molt ben senyalitzada on, a banda i banda, abunden el romer, el llentiscle, alborços, estepes, ginebres,... i diverses varietats de pins, tot verd i florit després de les pluges abundants d'aquesta primavera. Hem seguit per una pista que arriba fins al cim.
Però allò més espectacular de la ruta són les vistes: per una banda la mar , les platges de Benicàssim,  els Columbrets que s'albiren al fons , el port de Castelló , la Plana i el golf de València..., per l'altra la serra d'Espadà, el cim de Penyagolosa, el pla de Cabanes i tots els pobles del voltant. És un espectacle per als sentits.