016

016
Servicio telefónico de información y asesoramiento jurídico en materia de violencia de género.

27 abr 2014

PUGEM AL PENYAGOLOSA I...

El dissabte 26, ens desplaçarem a Sant Joan de Penyagolosa (Vistavella) per vore l'eixida dels pelegris de les Useres dels santuari de tornada cap al poble. Arribarem de bon matí i aprofitarem per pujar al cim. Les persones menys acostumades a caminar feren sols la meitat de l'itinerari i pogueren gaudir del Barran de la Pegunta. A la una eixiren els pelegrins i en acabar l'acte, ens desplçarem a la Barona per gaudir d'un dinar més que opulent a ca Julián.











SITUACIÓ
El Parc Natural del Penyagolosa, localitzat entre els termes municipals de Vistabella del Maestrat, Xodos i Villahermosa del Río, representa una fita geogràfica de primer ordre i un referent cultural molt arrelat en la tradició valenciana. Amb 1.094,45 hectàrees comprén la forest d’utilitat pública de Sant Joan de Penyagolosa i el seu pic més elevat (1814 m d’altitud) és considerat el sostre de la Comunitat Valenciana per excel·lència, només superat per l'Alto de las Barracas (Cerro Calderón).
En els últims contraforts del sistema Ibèric i la serralada costanerocatalana, el massís del Penyagolosa forma part d'un encreuament d'ambients geològics, biològics, culturals i socials. La combinació de substrats calcaris i silicis i el seu clima mediterrani amb influències continentals li confereix una gran diversitat d'espècies botàniques.
Considerat com una muntanya sagrada i màgica per als valencians, en el seu cor s'alça l'ermitori de Sant Joan de Penyagolosa, l'actual edifici d'origen neoclàssic és centre de pelegrinatges dels pobles dels voltants del massís. Aquesta terra de transició entre els pobles d'interior i els pobles pròxims a la costa impregna el caràcter dels seus pobladors, acostumats als rigors del clima.


 HISTÒRIA

L’origen del topònim Penyagolosa es perd en el temps, però sembla que procedeix de l’evolució del terme pinna (muntanya) i lucosa (boscós), segons diuen alguns documents com el relatiu a la donació de Culla a l’Orde del Temple el 1213.
Hi ha multitud de vestigis dels pobles que van habitar i van passar pel Penyagolosa; així a la contornada del parc es localitzen assentaments ibers, restes de calçades romanes, etc.

Menció a banda constitueix l’ermitori de Sant Joan de Penyagolosa. Va ser un antic convent de cenobites i està integrat per un conjunt arquitectònic d’estil neoclàssic del segle XVII, construït sobre unes ruïnes anteriors. Tots els anys se celebren esdeveniments amb el santuari com a centre, el més conegut dels quals és l’antiga romeria dels Pelegrins de les Useres. Altres pelegrinatges dels pobles que envolten el massís són els de Vistabella, Culla, Xodos i Puertomingalvo.

No menys important és el patrimoni construït vinculat al medi rural tradicional, centrat en els masos i edificacions relacionades (pallers, eres, corrals, etc.) el conjunt dels quals posseeix un gran valor històric i cultural. Construccions de pedra seca com murs i casetes formen part del paisatge habitual d’aquest espai natural i els seus voltants.


FLORA

La gran biodiversitat que regna al massís del Penyagolosa és conseqüència dels diferents substrats calcaris i silicis i per la combinació dels climes continental i mediterrani. La vegetació que creix al parc natural varia segons l’altitud i la geologia. A les cotes més baixes creix la pinassa (Pinus nigra), a la solana i amb substrat silici trobem el pinastre (Pinus pinaster) i a les ombries i terres altes predomina el pi roig (Pinus sylvestris).
També és freqüent observar formacions de 
savina turífera (Juniperus thurifera). Cal destacar la presència del roure valencià (Quercus faginea), el teix (Taxus baccata) i interessants formacions de reboll (Quercus pyrenaica).
L’Ordre de 16 de novembre de 1998, de la Conselleria de Medi Ambient, va declarar el barranc de la Pegunta com a microreserva vegetal, per a afavorir la conservació d’una zona de menys de vint hectàrees, en la qual conviuen espècies botàniques rares, endèmiques o amenaçades com el lliri de neu (Galanthus nivalis), la lletugueta de bosc (Hieracium valentinum), el grèvol (Ilex aquifolium) i el teix (Taxus baccata).
 
   

FAUNA
Entre la fauna associada a aquest riquíssim ecosistema destaca l'ornitofauna de grans rapaces diürnes i nocturnes, com l'àguila reial (Aquila chrysaetos), l'àguila de panxa blanca (Hieraetus fasciatus) i el duc (Bubo bubo).

També és rellevant la presència del trencapinyes (Loxia curvirostra), del pigot garser gros (Dendrocopos major) i de la gralla de bec roig (Pyrrhocorax pyrrhocorax).
Entre els mamífers és important la presència del gat salvatge (Felix silvestris), la cabra salvatge (Capra pyrenaica), la geneta (Genetta genetta), el teixó (Meles meles) i el cabirol (Capreolus capreolus).

Cal destacar especialment la major població valenciana de rata penada de cova (Miniopterus schreibersii).

La sargantana de paret (Podarcis muralis) manté al Penyagolosa la més important població del territori valencià.

Entre la fauna invertebrada destaquen la graèlsia (Graellsia isabelae) i l’apol·lo (Parnassius apollo).

  

ELS PELEGRINS DE LES USERES

Al municipi de les Useres, en la comarca de l’Alcalatén, i com a mostra d’un secular costum conservat gràcies al fervor popular, l’últim divendres del mes d’abril es celebra una singular processó penitencial en què participen els veïns d’aquesta població, agrupats en l’associació Pelegrinatge de les Useres a Sant Joan de Penyagolosa.

Aquesta és una tradició molt arrelada en la comarca i que seguix un meticulós i calculat procediment, que perviu possiblement sense canvis des del segle XIV, i que té establits de forma seqüencial, precisa i ordenada cada una de les seues celebracions, descansos, menjars i actes. El pelegrinatge es fa en estricte silenci, únicament acompanyat per un grup de cantors que entonen antigues melodies tradicionals. Al pas de la processó, els veïns agranen i adornen la senda de flors i fulles verdes per a homenatjar els tretze pelegrins i el complex seguici.

El camí dels Pelegrins de les Useres és el recorregut tradicional que aquests pelegrins realitzen, al llarg de 35 km aproximadament, i amb un desnivell acumulat de més de 1.000 metres. En el pelegrinatge anual, pugen des de les Useres fins al santuari de Sant Joan de Penyagolosa, situat en el parc natural del mateix nom, parant a Sant Miquel de les Torrecelles, on celebren missa i descansen per a tornar l’endemà al punt de partida. En el sinuós trajecte, travessen els termes municipals de les Useres, Lucena del Cid, Xodos i Vistabella del Maestrat.

Aquest camí, en el tram de Xodos a Sant Joan, és recorregut igualment per la rogativa de Xodos cada any, el dissabte de Trinitat, per a tornar el mateix dia.

A més del sentit religiós i místic, el camí ha servit com a via de comunicació comarcal des d’antany. Per aquest motiu, en alguns trams coincidix amb distints camins ramaders i és possible trobar al llarg del recorregut diversos jaciments arqueològics, masies, ermites, castells, fonts i pedrons (peirós). Tot això suposa un important patrimoni arqueològic, arquitectònic, cultural i etnològic, vinculat al mateix camí.

Quant a l’aspecte natural, el camí discorre a través d’un paisatge format per escarpades llomes disposades paral·lelament a la costa, amb profunds barrancs i àmplies àrees de matoll, carrascars i pinedes. El seu important desnivell permet gaudir d’un canvi progressiu de la vegetació, que s’adapta gradualment a l’altura i, per tant, al rigor climàtic continental de la muntanya.


24 abr 2014

LA BICICLETA VERDE

El diumenge 27, tenim previst vore la pel·lícula "La bicicleta verde" .




Título original
Wadjda
Año
2012
Duración
98 min.
País
 Arabia Saudí
Director
Haifaa Al-Mansour
Guión
Haifaa Al-Mansour
Música
Max Richter
Fotografía
Lutz Reitemeier
Reparto
Reem AbdullahWaad MohammedAbdullrahman AlgohaniSultan Al AssafAhd Kamel
Productora
Coproducción Arabia Saudí-Alemania; Highlook Communications Group / Razor Film Produktion GmbH
Género
Drama | Drama socialInfancia
Sinopsis
La película se basa en la vida de una sobrina de la directora. Wadjda tiene diez años y vive en una sociedad tan tradicional que ciertas cosas como ir en bicicleta le están totalmente prohibidas. A pesar de todo, es una niña divertida y emprendedora que bordea siempre el límite entre lo autorizado y lo prohibido. Wadjda desea tener una bicicleta para poder competir con su amigo Abdullah en una carrera, pero su madre no se lo permite porque las bicicletas son un peligro para la dignidad de una chica. (FILMAFFINITY)
Premios
2013: Premios BAFTA: Nominada a Mejor película de habla no inglesa
2013: Independent Spirit Awards: Nominada a Mejor ópera prima
2013: Satellite Awards: Nominada a mejor película extranjera
2013: National Board of Review (NBR): Premio a la libertad de expresión

LA PENYA SAGANTA

El proper diumenge 4, ens desplaçarem a Espadilla, per pujar a la penya Saganta.








Poblacion de Espadilla - Barranco Piqueta - Fuente Piqueta - La Olla - Barranco Carboneras - Peña Saganta


Descripción del itinerario:

Espadillas se encuentre a 16 km de Onda, junto a la carretera que comunica esta población con Montanejos. Al llegar al pueblo, se tomará la primera entrada. Seguir la carretera asfaltada que asciende, dejando dos bifurcaciones a la derecha hasta llegar a una pista sin asfaltar que conduce a unas perreras fácilmente visibles situadas frente al barranco de la Piqueta, donde encontraremos una señal de dirección que nos indica el comienzo del itinerario. El sendero se inicia con una pequeña ascensión para, a los pocos metros, descender hasta cruzar el barranco y situarnos en su margen derecho.

Continuar la senda que recorre la totalidad de dicho barranco, dejando a la izquierda los restos del castillo medieval que se encuentra emplazado sobre una abrupta cresta rocosa, cuyas laderas presentan un desnivel de más de 150 m en el que se pueden observar las formas de relieve propias de la erosión kárstica, en la que el agua de la escorrentía disuelve los carbonatos de las rocas del lecho (en este caso cálizas jurásicas), profundizando en su incisión sin que retrocedan las laderas.

A unos 30 minutos de marcha volvemos a cruzar el barranco hasta llegar a la Fuente de la Piqueta a 580 m.s.n.m (45 min desde la salida). Esta fuente nace a favor de una fractura secundaria dentro del bloque jurásico. El nivel de base permeable lo constituyen las arcillas del Keuper previamente inyectadas por migración.

Dejamos la fuente y continuamos el sendero de nuevo, remontando hasta la cabecera del barranco. En este tramo podemos observar unos cuantos ejemplares de Arbutus unedo, Juniperus oxycedrus y un ejemplar de Quercus ilex subsp. ballota, de las escasas carrascas que quedan de la vegetación potencial dominante.

Comienza entonces una ascensión, de más de 100 m, hasta llegar a aproximadamente 25 minutos, al paraje conocido como la Olla (700 m.s.n.m), un inmenso coscojar, acompañado de brezos, aliagas, romeros y Cistus Albidus. Desde aquí ya se divisa Peña Saganta. Continuamos la marcha y descendemos la Olla hasta llegar al barranco de Carboneras (10 minutos). Se cruza el barranco y se sigue ascendiendo hasta llegar en unos 25 minutos de la Peña Saganta.

Esta peña, es una de las cumbres más orientales del gran mácizo Jurásico que se extiende desde Torrechiva hasta Onda, justo por donde la acción erósiva de las escorrentías y afluentes del Mijares ha sido más intensa, encajándose en profundos barrancos que conforman grandes cañones sobre el Jurásico (caso de los barrancos de la Piqueta y Carboneras, y como ejemplo espectacular, los del vecino Río Turia).

Todo el complejo sistema de pliegues jurásicos fue arrasado durante la elaboración de la superficie de erosión del Plioceno superior. En la actualidad, la superficie culminante plana ha desaparecido por el ataque de la karstificación y de la red fluvial, quedando únicamente como recuerdo de la vieja superficie de erosión una cierta homogeneidad en la altura de sus cumbres.

Los tramos de altura sobre su superficie aplanada brindan amplios panóramos hacía el mar y la Plana, Sierra de Espadán al sur y el Valle de Mijares y las montañas del Maestrazgo al oeste y norte respectivamente. Las condiciones medioambientales observables, todavía se perciben muy condicionadas por las antiguas labores antrópicas ya abandonadas y por los incendios forestales de 1.980 y 1.990.

En superficie todo el área ha sufrido un intensísimo proceso de karstificación incluso en tiempos recientes lo que ha generado unas microformas muy comunes en este tipo de relieve: los lapiaces, hendiduras en la roca en este caso lineales y dispuestas el paralelo, formadas por la disolución de los carbonatos de la cáliza y por los regueros de agua. En Peña Saganta, están cubiertos por las arcillas de descalcifiación, ayudando los ácidos húmicos de sus suelos al proceso kársico. Esta intensa karstificación, provoca oquedades y resaltes entre los que prosperas coscojas y enebros.

22 abr 2014

LECTURA COL·LECTIVA

Gabriel García Márquez (1927 – 2014)

23 DE ABRIL 2014
Per a commemorar el Dia del Llibre, es farà una lectura col·lectiva d'una selecció de l'obra del Premi Nobel finat recentment  Gabriel García Márquez.
Vos convidem a participar en esta lectura, que es realitzarà de forma continuada entre el públic assistent.

LLOC: SALÓ D'ACTES DE LA BIBLIOTECA MUNICIPAL
DIA: Dimecres 23 ABRIL
HORA: 19:00 a 21:00

Organitza: Xarxa Municipal de Biblioteques de la Vall d'Uixó.

CoL·laboren: Amics de la Vall. Associació de Dones "Clara Campoamor" de la Vall d'Uixó, Amics de la Poesia.



TALLER DE FOTOGRAFIA

El dimecres 16 tingué lloc l'última sessió del taller de fotografia impartit per Manolo Catalán.
A més de descobrir totes les possibilitats que ens ofereix la nostra càmera, hem aprés conceptes bàsiscs i fonamentals de la fotografia. També hem aprés a utilitzar un programa de retoc.

La "guinda" del curset l'ha posada Simón Sampedro, explicant-nos com realitza les seues obres conceptuals a partir de fotografies. Cal dir que no sols han estat fotografies, el que ens ha explicat Simón...es pot dir que ha estat una classe de filosofia de vida.

6 abr 2014

LAS MAESTRAS DE LA REPÚBLICA

Hem rebut la invitació per assistir a la projecció "Las maestras de la república":




Agrupació Local de La Vall d’Uixó
C/ Joaquín París, nº 3
12.600 La Vall d’Uixó


Vicent J. Frías Diago
Secretario General de la CEL del PSPV–PSOE de La Vall d’Uixó

Se complace en invitarle a la proyección del documental
premiado con el Goya de 2014 “Las maestras de la
República”, que se celebrará el próximo sábado día 12 de
abril de 2014, a las 19:00 horas, en el Salón de actos de la
Biblioteca Municipal “Dolores García”, Plaça del Mercat, nº 2.

Con la presentación a cargo de

Laureà Puig i Querol
Sec. Territorial de Castelló de FETE UGT-PV