Enguany hem participat en la FIRA DEL LLIBRE gravant un pod-cast explicant el nostre pojecte sobre les DONES DEL MURAL.
Clara Campoamor és una associació de dones sense ànim de lucre que té com prioritat treballar amb el col·lectiu femení. Realitzem diferents activitats formatives i de creixement personal
21 abr 2024
9 abr 2024
PREMI SANT VICENT 2024 AL COMPROMÍS CÍVIC
Enguany s'ha entregat el premi Sant Vicent al Compromís Cívic a la nostra estimada companya Maria Masó: un premi ben merescut per tota la seua tasca amb la societat de la Vall.
ENHORABONA MARIA!!!!
22 mar 2024
15 mar 2024
EXPOSICIÓ: DONA I ESPORT
Esta vesprada hem inaugurat l’exposició fotogràfica titulada “DONA I ESPORT” compartida amb el Col·lectiu F4.
Compartir un treball, un projecte, ens obliga a mirar amb altres ulls el que
fem i ens permet projectar la nostra mirada violeta a qui comparteix amb
nosaltres.
L’any passat férem la primera exposició conjunta amb el Col·lectiu F4 i si
enguany hem repetit és perquè a les dues parts ens va agradar l’experiència.
Ara les dones ja sabem un poc més de fotografia i busquem els millors
enquadres, una bona resolució i totes eixes coses que aprenguérem l’any passat.
Estem segures que la gent del Col·lectiu també s’haurà posat les ulleres
violeta a l’hora de fer les seues fotografies.
Dones i esport sembla un tema senzill i hem pogut triar entre moltíssimes
fotografies on les dones apareixem fent esport, però sols cal posar-se eixes
ulleres violeta per veure que la cosa no és tant senzilla.
Com en tants àmbits de la vida, les dones hem estat excloses de l’espot.
Per fer un poc d’història cal recordar que quan allà per l’any 776 aC es
celebraven els primers Jocs Olímpics no
estava permès que les dones participaren en cap esport ni tampoc que assistiren
a veure la competició. Només les dones solteres hi podien anar, per a les dones
casades era pena de mort.
A la ciutat
d’Esparta, s’educava tant a nens com a nenes de la mateixa manera en educació
física, però les nenes no competien ni lluitaven, només se’ls inculcava una
bona forma física perquè així podrien donar a llum nens sans i forts per ser
gladiadors.
Molt poques
federacions i alts càrrecs són ocupats per dones. A Espanya hi ha 66 federacions
i només la de vela, la de socorrisme i recentment la de basquet són presidides
per una dona.
No cal dir que quan se’ns deixa participar amb normalitat, les dones som capaces d’aconseguir els mateixos èxits que els homes, però se’ns dona la mateixa visibilització? Es paga el mateix a una dona que a un home en qualsevol esport?
I no cal parlar
del que passa quan un fet com “el bes de Rubiales” és capaç de crear tanta polèmica
i desplaçar l’èxit aconseguit per les futbolistes.
Com es pot veure són molts els aspectes que cal polir també en el món de l’esport per aconseguir la igualtat d’oportunitats per a homes i dones i, si amb una exposició com aquesta, hem pogut visibilitzar-los i crear consciencia, ens sentim molt contentes.
4 mar 2024
LAS CARTAS PERDIDAS
Dins de la programació de la dona d’enguany l’Associació de DONES CLARA CAMPOAMOR col·laborant amb les regidories d’Igualtat i de Memòria Democràtica vam pensar que era important la projecció del documental d’Amparo Climent, LAS CARTAS PERDIDAS perquè recordar el que van passar les dones en un altre moment de la història del nostre país ens pot fer reflexionar sobre aquelles coses que no poden tornar a ocórrer i empoderar-nos per a seguir endavant en les nostres lluites quotidianes feministes.
El film es recolza en fotografies i documents inèdits cedits per familiars de les represaliades, així com cançons d'aquells temps i noves composicions originals creades especialment per a la pel·lícula.
En finalitzar la projecció la directora ens va contar nombrosos detalls de com va nàixer, quins problemes es van trobar i el perquè d’aquesta obra que ens va despertar a tothom un sentiments molt especials.
Amparo Climent naix a València envoltada d'una família de grans artistes i des de molt aviat comença a experimentar dins del món de les Arts Plàstiques, l'Art dramàtic, la Música i l'Audiovisual.
Llicenciada en Belles Arts per la Universitat Complutense de Madrid . Ha realitzat diverses exposicions individuals i col·lectives a Europa i Amèrica.
Estudia interpretació a l' escola El Micalet i amb grans mestres.
Doblatge i Sincronització a l'Escola Oficial de Cinematografia de Madrid.
Com a actriu desenvolupa una intensa activitat al teatre, cinema i televisió.
Estudia cinema, guió i direcció. És autora de curtmetratges com: El viatge de Robles, ADN, Records al jardí, La bona notícia, Portadores, les esclaves del sud.
Guionista i directora del llargmetratge documental Las lágrimas de África i codirectora juntament amb Héctor Melgares de Los sueños de Idomeni. Aquests llargmetratges han estat seleccionats i premiats a festivals nacionals i internacionals.
És membre i representant per l'Especialitat d'Interpretació, a la Junta directiva de l'Acadèmia de les Arts i de les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya des del 2015 . Sòcia de CIMA , Associació de dones cineastes, i membre del Consell d'AISGE i patrona de Fundació AISGE.
Co-creadora de Sinopsi , la primera Agència de Guionistes d'Espanya. i Directora de Comunicació d' ABCGuionistas , portal online dedicat al guió.
Ha format part del Comitè d'experts del Ministeri de Cultura per a les ajudes a la cinematografia durant quatre anys.
I ha rebut nombrosos premis.
29 feb 2024
III PREMIS PALMIRA PLA PECHOVIERTO
Avui és un dia molt especial per a la nostra associació perquè hem recollit el premi Palmira Pla Pechovierto que ens ha atorgat el PSPV-PSOE de la província de Castelló des de la seua secretaria d’Igualtat pel recorregut en la lluita per la igualtat; com associació referent en eixa lluita a la Vall d’Uixó i a la província de Castelló perquè hem estat model per a altres grups i associacions feministes.
També s’ha atorgat premi
a títol individual a Asunción Ventura Franch i a la nostra estimada companya
Paquita Sastre.
28 feb 2024
LAS CARTAS PERDIDAS
23 feb 2024
PORNOGRAFIA: L'EROTITZACIÓ DE LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES
La nostra associació es dedica a intentar solucionar o
posar el focus en problemes que afecten les dones en diferents àmbits. Un dels
problemes que en els últims temps està augmentant, malauradament, és la
violència sexual que estem patint: veiem amb prou assiduïtat notícies de
violacions en grup amb gent bastant jove. Pot ser que hi haja factors que
existeixen en eixos moments com l’ús d’alcohol i drogues que pot fer que ho
desencadene o ho afavorisca, però drogues i alcohol fa temps que existien i no
són suficients per explicar l’augment dels actes violents o d’eixes manades que
violen d’una manera exacerbada.
Mónica Alario, llicenciada en
Filosofia per la Universitat Complutense de Madrid i màster en Estudis
Interdisciplinaris de Gènere. Doctora Internacional en Estudis
Interdisciplinaris i de Gènere, va elaborar la seua tesi doctoral amb una
investigació desenvolupada entre el 2015 i el 2020, dirigida per la filòsofa
feminista Ana de Miguel en la Universitat Rey Juan Carlos: La
reproducción de la violencia sexual en las sociedades formalmente igualitarias:
un análisis filosófico de la cultura de la violación actual a través de los
discursos y el imaginario de la pornografía que li va donar el Primer
Premi de la Delegació de Govern contra la violència de gènere el 2020. Ha
publicat diversos articles i ha col·laborat en diverses investigacions sobre
violència sexual, pornografia i prostitució. L’any 2020 va participar com
investigadora en l’Estudi sobre prostitució, la tracta i l’explotació sexual en
les Illes Balears, impulsat per l’Institut Balear de la Dona.
Ella ens ha explicat amb molta claredat que existeix una vinculació claríssima entre la violència sexual i la pornografia que estan consumint els adolescents perquè la pornografia s’ha convertit en l’educació sexual per a les noves generacions i aquest tipus d’aprenentatge incideix en la reproducció de la violència sexual contra les dones mitjançant la construcció del desig sexual dels homes.
16 feb 2024
EXPOSICIÓ COR, FANG, FOC
Avui hem inaugurat l’exposició de ceràmica Cor, Fang, Foc del grup DonaArt. Aquesta activitat forma part de la programació al voltant del 8 de març. És la mostra de quatre dones ceramistes; i ja sabeu que mostrar, visibilitzar el que les dones som capaces de fer és un dels objectius de la nostra associació.
Aquesta exposició és una mostra d’obres escultòriques amb identitat femenina doncs són quatre les dones que exposen algunes de les seues obres: Carmen Carot, Carmen Marco, Maribel Martínez Esteso i Maribel Salas.
La trajectòria artística d’aquestes quatre dones els ha portat a la realització d’escultures, murals, relleus...utilitzant una ampla gama de temes, des de l’exploració de la identitat femenina, els sentiments, la representació del cos, així com qüestions socials compromeses o sols decoratives, però sempre transmetent per a que qui les observa puga realitzar lectures particulars en les obres.
Aquesta Associació realitza exposicions, cursos, tallers, cooperacions amb diverses entitats, fundacions, conferències i moltes activitats més.
Elles diuen que utilitzar diferents tècniques i expressar el pensament i la creativitat a través de les seues mans és primordial per a elles.
Vos deixem l'entrevista que els van fer a la SER: ENTREVISTA
8 feb 2024
30 ene 2024
LES DONES I LA GUERRA
L’any 2000, el Consell de Seguretat de Nacions Unides va
aprovar la Resolució 1325 sobre les dones, la pau i la seguretat que va suposar
una fita històrica. Aquesta resolució reconeix que la guerra afecta de manera
diferent a les dones, i defensa la necessitat d’augmentar el seu paper en la
presa de decisions respecte a la prevenció i la resolució de conflictes.
Malauradament, malgrat que varies parts del món estan
afectades per guerres molt dures, els compromisos adquirits segueixen sense
complir-se.
Al llarg de tota la història les guerres han estat una constant en quasi totes les
civilitzacions. I també en aquests escenaris el paper de les dones ha quedat
invisibilitzat malgrat ser tant protagonistes com els homes i patir les
conseqüències.
Dones i xiquetes han estat
separades de les seues famílies, han estat presoneres o víctimes de la
violència. Moltes queden vídues o perden els fills i han de fer front als
desafiaments i traumes de la guerra, però el seu sofriment sol ser ignorat o
directament silenciat.
Les dones han de vetllar per
l’alimentació i la supervivència de les seues famílies en situacions molt
compromeses.
Segons Nacions Unides, les
xiquetes tenen un 90% menys de probabilitat de tenir accés a l’educació que els
xiquets en zones en conflicte.
Moltes es converteixen en
desplaçades o refugiades i s’exposen a nombrosos perills perquè els conflictes
les separen dels seus homes i familiars.
De tot açò i de quin és el
paper de les dones en les guerres i quines són les conseqüències de les guerres
en les vides de les dones ens ha parlat Nora Miralles avui, 30 de gener dia de
La Pau,
Nora Miralles, és periodista
especialista en anàlisis internacional. Màster en Gènere, conflicte i Drets
Humans per la Ulster University de Belfast.
Forma part de la Women‘s International
League for Peace and Freedom (WILPF).
Ha escrit nombroses
publicacions. És experta en Drets Humans, gènere, militarisme i seguretat; compta amb experiència en gestió i dinamització de
projectes d’intervenció i incidència social i és l’actual presidenta del Centre
Delàs.
El Centre d’Estudis per la Pau J.M. Delàs es una entitat independent
d’anàlisis de pau, seguretat, defensa i armamentisme dedicada a realitzar investigació
i incidència política y social sota un prisma de cultura de pau, sobre els
efectes negatius del militarisme i els conflictes armats. Les principals línies
de treball són el comerç d’armes, el finançament de la indústria armamentista, la
despesa militar, les forces armades, la indústria militar, la Investigació i el
Desenvolupament (I+D) d’armes i les operacions militars en l’ exterior.
El Centre Delàs va nàixer en el marc de Justícia i Pau l’any
1999 com a resultat del treball desenvolupat des de 1988 per la Campanya Contra
el Comerç d’Armes. Des de febrer de 2010 té personalitat jurídica pròpia i
treballa com un Centre d’Investigació sobre temes relacionats amb el
desarmament i la pau.
El Centre Delàs compta amb un grup d’entre 30 i 40
especialistes en el sector que, voluntàriament, realitzen tasques
d’investigació, anàlisis i incidència i que conformen el grup de treball del
Centre Delàs. Aquest grup està compost por un conjunt d’investigadores amb més experiència
i de noves incorporacions, amb l’objectiu de realitzar una tasca de seguiment
de l’actualitat en les qüestions de desarmament, militarisme, pau, conflictes, seguretat
i armamentisme i de formació contínua entre els seus membres.