SOPAR ISABELÍ

 

Des de l’Associació Dones Clara Campoamor i amb col·laboració amb Acció Cultural hem participat en aquest sopar isabelí reivindicant el paper de les dones en literatura en la nostra llengua. Enguany hem volgut reivindicar una poeta molt pròxima, Marisol González.

Marisol Gonzàlez i Felip és una poetessa valenciana de Nules. El 1985 es va llicenciar per la Universitat de València. A continuació va esdevenir professora de valencià d'ensenyament secundari i membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua

Ha publicat una quinzena d'obres, majoritàriament en català. D'entre els seus poemaris destaquen Les hores breus (1988), L'edat deserta (1990), Aprenc la separació (1992), Afegiràs abril (1993), Chubascos dispersos (1994), Papallones de dilluns (1996), Paral·lelament a la fosca (1999), Pasqual (2001) Paraula de retorn (Tria personal: 1988-2000) (2002). Suite de València (2013), Parèntesi (2014), Rogles

Així mateix, ha publicat les obres infantils Contes d'aigua i rima amb un raget de llima (Derzet i Dagó, 1995) i Madame de les Ratlles Blaves (Edicions 96, 2004).

També és autora del llibre Frases fetes al nord de la llengua. Diccionari de les comarques de Castelló (Diputació de Castelló, 2000).

La seva trajectòria acumula una gran quantitat de premis poètics d'arreu dels territoris dels Països Catalans.

Per a Marisol González la creació poètica és una necessitat vital, una manera

d'explicar el món i d'explicar-se, una eina d'expressar la realitat interior i exterior.

En la seua trajectòria de ben bé quaranta anys, la poesia ha passat de l'intimisme inicial de temàtica predominantment amorosa al discurs compromès.

A més a més de llegir poemes de Marisol González i d’altes poetes, hem pogut gaudir de la música de Xiomara Abelló, guitarrista, compositora, cantautora, professora i filòloga d’arrels valencianes.

Una vetllada magnífica per gaudir de l’art de dones molt importants.

EXPOSICIÓ: ELS TREBALLS DE LES NOVES VEÏNES

 

Compartir un treball, un projecte ens obliga a mirar amb altres ulls el que fem i ens permet projectar la nostra mirada violeta a qui comparteix amb nosaltres.

És el quart any que compartim aquest treball amb el Col·lectiu F4 de fotògrafs de la Vall.

Ara les dones de l’associació ja sabem un poc més de fotografia i busquem els millors enquadres, una bona resolució i totes eixes coses que hem anat aprenent en els tres anys anteriors. Estem segures que la gent del Col·lectiu també s’ha posat les ulleres violeta a l’hora de fer les seues fotografies.

Però enguany afrontem un altre repte per al Col·lectiu i per a nosaltres...no sé de quin color haurien de ser les ulleres però ha calgut posar-se-les per a mirar amb més atenció a eixes dones que des de fa molt o fa poc ens acompanyen i s’han convertit en les nostres veïnes.

Venen d’altres països buscant en el nostre millors condicions de vida, fugint de situacions molt problemàtiques i ací estan trobant, la majoria de vegades, allò que buscaven però no sempre és així.

I ho hem pogut comprovar quan ens hem apropat un poc més per demanar-los permís i hem comprovat que, de vegades, tenint una molt bona formació s’han de conformar en acceptar treballs precaris i que nosaltres rebutgem.

Amb aquesta exposició, tercer acte programat per al Mostra'm 2026 hem aconseguit u dels nostres objectius: visibilitzar...visibilitzar i conèixer millor aquelles persones que tenim al nostre voltant perquè sols coneixent-les podem comprendre millor els motius que els han fet separar-se d’allò que tant estimen i comprendre també quines són les seues necessitats, com podem facilitar la convivència.

Esperem que també els haja servit a totes elles per conèixer-nos un poc més i així apropar-se a les nostres associacions o sentir-se més acollides, més integrades en aquesta ciutat que sempre ha sigut acollidora d’aquelles persones que buscaven millorar les seues vides i de pas, millorar i enriquir les nostres.

hem aconseguit u dels nostres objectius: visibilitzar...visibilitzar i conèixer millor aquelles persones que tenim al nostre voltant perquè sols coneixent-les podem comprendre millor els motius que els han fet separar-se d’allò que tant estimen i comprendre també quines són les seues necessitats, com podem facilitar la convivència.

Estem molt agrïdes  amb la gent del Col·lectiu F4 sense el seu treball, la seua col·laboració i les seues aportacions...sense ells i elles aquesta exposició no haguera estat possible. 

TERTÚLIA: ELS DRETS DE LES DONES EN ALTRES PAÏSOS

 

La segona activitat programada per al Mostra’m per la nostra associació ha estat la Tertúlia de dones. La segona tenint en compte la de l’any passat i la tercera si contem la que vam fer al voltant del dia de la Pau, on les dones que ens acompanyaren procedien de països en conflicte.

Aquesta vesprada ens han acompanyat: Kadija i Zineb del Marroc, Graciela i Luz Marina de Veneçuela , Loredana de Romania i Nustri de Guinea Equatorial. Sis dones valentes, que han arribat a les nostres terres per diferents motius, unes buscant llibertat i seguretat, altres unes millors condicions de vida i també alguna ho ha fet pel simple gust de viatjar i ha acabat trobant ací un lloc millor per a viure.

Ens han contat el perquè han vingut, què coses bones i roïnes han trobat en arribar; també ens han explicat quina és la situació de les dones en els seus països d’origen...totes  han coincidit que fan tot el possible per fer d’aquesta la seua nova casa i estaven desitjoses d’explicar-nos-ho perquè les poguérem entendre i sentir-se més acceptades.

Ha estat una experiència molt enriquidora.

La segunda actividad programada para el Mostra’m por nuestra asociación ha sido la Tertulia de mujeres. La segunda tertulia teniendo en cuenta la del año pasado, la tercera si contamos la que hicimos para el día de la Paz , donde las mujeres que nos acompañaron procedían de países en conflicto.

Esta tarde nos han acompañado: Kadija y Zineb de Marruecos, Graciela y Luz Marina de Venezuela, Loredana de Rumania y Nustri de Guinea Ecuatorial. Seis mujeres valientes, que han llegado a nuestras tierras por diferentes motivos, unas buscando libertad y seguridad, otras unas mejores condiciones de vida y también quien lo ha hecho por el simple gusto de viajar y ha acabado encontrando aquí un lugar mejor donde vivir.

Nos han contado por qué han venido, qué cosas buenas y malas han encontrado; también nos han explicado cómo es la situación de las mujeres en sus países de origen…todas han coincidido que hacen lo posible por hacer de esta su nueva casa y estaban deseosas de explicarnos todas estas cosas para que las pudiésemos entender y sentirse más aceptadas.

Ha sido una experiencia muy enriquecedora.

CIENFÒRUM: L'ÀVIA I EL FORASTER

 

Dins de la programació del Mostra'm l'Associació de Dones Clara Campoamor ha volgut projectar la pel·lícula "L'àvia i el foraster" perquè conta d'una manera amable i distesa però compromesa, la realitat que estem vivint en els nostres pobles i ciutats, on tenint persones que han estat emigrants en altres temps o tenint joves que han d'emigrar per buscar unes millors condicions de vida, no s'accepta als nous immigrants que arriben buscant el mateix i que han hagut de deixar tot allò que estimaven al seu país. El públic assistent ha eixit content i emocionat perquè la pel·lícula és molt propera i arriba sense pretensions directament al cor.

Després de la projecció Teresa Muñoz i Bárbara Vega, dues dones emigrants i Sergi Miralles, director de la pel·lícula ens han explicat les seues vivències i el per què i el com de L'àvia i el foraster

STOP FEMINICIDIS ABRIL

 

Ja són 17 dones i 3 menors assassinats fins avui i sols estem acabant abril! No tenim paraules per explicar el que sentim.

CINEFÒRUM: SORDA

 

El cinefòrum del mes d’abril ha estat especial perquè ens han acompanyat en la tertúlia posterior  Laura Cervera, dona sorda, Especialista en Llengua de Signes i secretària de l’ Associació de Persones Sordes de Castelló i Raquel Lamelas intèrpret de llengua de signes des de fa més de trenta anys i amb una gran vinculació amb el col·lectiu de persones sordes.

La pel·lícula Sorda conta el moment de la vida d’una dona sorda, casada amb un home que no ho és, quan va a tindre una filla i totes les inquietuds que tot el procés li provoca.

L’arribada de la filla genera una crisi en la parella perquè la xiqueta tampoc és sorda i la mare es sent exclosa de la criança.   

Després de la projecció, Laura ens va explicar molts aspectes de la vida de les persones sordes que ella també ha viscut com la protagonista: com afrontar un embaràs i una criança d’una filla que no és sorda...els entrebancs en moments quotidians com l’escolaritat de la xiqueta o la visita al metge...I ens contà també les dificultats i les lluites en el dia a dia per sentir-se integrades en un món on la comunicació és fonamental i si no hi ha persones que coneguen  la llengua de signes, és pràcticament  impossible.

També ens donà pautes de com comportar-nos quan ens hem de comunicar amb persones sordes: mirar-les a la cara, vocalitzar bé, ajudar-nos de gestos...

Va ser una experiència molt enriquidora perquè ens ajudà a conèixer un poc millor unes persones que, malgrat la seua discapacitat, tenen les mateixes necessitats que la resta de gent però que han de fer un esforç molt gran per aconseguir normalitzar un recursos i unes atencions necessàries i escasses  en estos moments.

I cal dir que aquesta activitat, evidentment, no haguera estat possible sense la col·laboració de Raquel Lamelas. 

CINEFÒRUM: CALLADITA

 

Per si voleu més informació: https://www.filmaffinity.com/es/film166600.html

https://www.youtube.com/watch?v=akrlWJF15cY