EL BLOC DE L'ASSOCIACIÓ DE DONES CLARA CAMPOAMOR LA VALL
Clara Campoamor és una associació de dones sense ànim de lucre que té com prioritat treballar amb el col·lectiu femení. Realitzem diferents activitats formatives i de creixement personal
016
Servicio telefónico de información y asesoramiento jurídico en materia de violencia de género.
Aquesta setmana l’associació DONES CLARA CAMPOAMOR i l’ARQUET, ECOLOGISTES EN ACCIÓ els proposem el documental sobre JANE GOODALL.
Jane Goodall és una científica i revolucionària, conservacionista incansable, Missatgera de la Pau de l’ONU. Una dona que als 85 anys continua treballant per aconseguir un món millor, un planeta en el quals tots i totes comptem, ja que la biodiversitat ens enriqueix i ens fa més forts i resilients. Tots els éssers som necessaris i complim una funció vital dins l’ecosistema global, forjant així un complex entramat, un delicat equilibri en el qual la manca de qualsevol element es tradueix en una greu pertorbació per a la resta, perquè cadascú marca la diferència i som insubstituïbles i únics.
LAS SINSOMBRERO és el nom pel qual són conegudes un grup de dones pensadores i artistes espanyoles pertanyents a la generació del 27, nascudes entre 1898 i 1914. El nom correspon al gest de traure’s el barret en públic que protagonitzaren Maruja Mallo, Margarita Manso, Salvador Dalí i Federico García Lorca a la Puerta del Sol de Madrid. El documental que us suggerim recull material d’arxiu i entrevistes a les investigadores i familiars d’aquestes dones.
Madrid fou la ciutat on la majoria d’elles residiren, estudiaren i desenvoluparen la seua activitat artística. Obertes a nous conceptes de modernitat i als corrents de avantguarda que provenien d’Europa, foren les recuperadores de la tradició popular. Profundament compromeses amb el temps i la seua realitat social, la seua actitud fou trencadora i oberta, transformant el panorama cultural i artístic d’una Espanya convulsa.
Les seues aportacions estan encara poc estudiades i, en gran majoria han quedat al marge de les antologies i manuals d’art i literatura fins els nostres dies, malgrat haver desenvolupat una activitat constant i destacada en camps tan variats com l’escriptura, la pintura, escultura, il·lustració o filosofia.
Des de l’associació DONES CLARA CAMPOAMOR volem fer visibles aquestes dones massa vegades ignorades per la història. https://www.youtube.com/watch?v=DXwgReVkrtQ&feature=youtu.be
Per a la programació cultural "L'Espectacle ha de continuar", aquesta setmana l’associació DONES CLARA CAMPOAMOR us proposa un documental que porta per títol DESAYUNO CON DIADEMA, dirigit per Óscar Bernàcer.
Argument
Enrique i Aurora són dos desconeguts que , prop del cinquanta, han vist passar de llarg molts trens. Un matí es desperten al mateix llit, la d’ell. Han passat junts una inusual nit en la qual s’han desinhibit per complet. Els embriaga la idea de sentir-se vius, però senten terror davant la possibilitat de canvis, del que diran, d’anar contra allò que es considera establert.
DONES CLARA CAMPOAMOR us presenta la segona proposta per a aquest aïllament obligatori. “Humana. El cuerpo fuera del cuerpo” és una reflexió sobre la percepció del propi cos, a partir de la ceràmica artesanal de porcellana, passant pel curtmetratge fins arribar a la creació culinària. El germen del projecte són set peces de vaixella creades per la ceramista Susana Gutiérrez a partir de motlles de diferents parts del cos de set dones. Elles, set amigues i companyes, accepten el repte llançat per Sweet Sue de reflexionar sobre quina part del cos els creava algun conflicte. A partir d’aquest plantejament surten a la llum qüestions com el pas del temps, las cànons estètics, la genètica, el dolor físic, els complexos... En base a això, es fan motlles sobre el propi cos i es crea una vaixella, buscant plànols, corbes i espais. Els cossos són espais que han deixat de ser cossos, així com els conflictes que aquests causen, per convertir-se en objectes que serveixen per a la creativitat culinària. A partir de les peces resultants les dones s’enfronten a la visió que tenen del seu propi cos i provoquen diferents reaccions i conclusions: acceptació, reafirmació, estranyesa, felicitat...Descobreixen el cos fora del cos. Aquest curtmetratge, dirigit per Josep Gresa Alemany, fou seleccionat en la XII Edició de Curtmetratges per la Igualtat , patrocinat per l’Institut Valencià de Cultura de la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament de València.
L’associació DONES CLARA CAMPOAMOR vol participar en
aquesta programació que ha preparat la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de
la Vall d’Uixó durant el temps del confinament a casa. Us mostrarem una sèrie
de documentals o curtmetratges sempre amb temàtica feminista per tal de visibilitzar
el paper de les dones en la societat.
El primer d’aquests és CAMPEONAS SIN LÍMITES, un documental de
Paqui Méndez que va obtenir un premi
al foment de la visibilitat de l’esport femení en 2017.
SINOPSI
Dones esportistes valentes,
amb talent, que interpel·len la societat per a que la paritat siga una realitat
per tal d’aconseguir una societat més justa i equitativa. El documental ens
mostra, com avui en dia, recolzar-les es rendible esportivament, socialment i
econòmicament.
Elles són esportistes que obtenen
triomfs, però que es troben amb la disjuntiva entre estudiar i abandonar
l’esport d’alta competició, ja que professionalment és una via gaire
impossible. Els agradaria tenir un futur clar, on poder viuredel seu esport, com ho fan molts dels seus companys
masculins i fan explícita la seua queixa convertida en exigència.
Aquest curtmetratge mostra alguns
aspectes de l’esport femení en el moment actual.
La nostra associació enguany ha triat Castelló per anar a la
manifestació del 8M. Com els darrers anys, hem omplert dos autobusos i, a més a
més se’ns ha unit moltíssima més gent que s’ha desplaçat en cotxes particulars.
L' assistència de gent ha estat massiva, la festa gran, les
consignes amb molt de fonamen; enguany, a més a
més, hem comptat amb l’acompanyament d’una colla de dolçaineres que ens han
animat més, si cap, la marxa. Sols hem trobat a faltar que el recorregut
també tingués en compte el centre de la ciutat, doncs ens han portat per barris
perifèrics on quasi no hi havia ningú pel carrer.
