Per tindre més informació:
Clara Campoamor és una associació de dones sense ànim de lucre que té com prioritat treballar amb el col·lectiu femení. Realitzem diferents activitats formatives i de creixement personal
Hem començat les activitats després de l'estiu amb una xarrada d'Ascensión Gómez López al Centre Social Carbonaire.
L’associació de Dones Clara Campoamor va organitzar a principis d’any un taller de sòl pelvià
impartit per Isabel Casabó. Va ser un
taller molt interessant i pensem que molt ben valorat per totes les dones que hi
pogueren assistir.
L’última sessió, però, no la va fer
Isabel, ella ens va proposar que la fera una dona que ella admirava i que estava
segura ens anava a agradar a nosaltres també. I no estava equivocada, la dona
que el va impartir ens va agradar tantíssim que ens férem el propòsit de
tornar-la a portar a la Vall per a que la pogueren escoltar i gaudir totes les
dones de la Vall i voltants.
És per això que avui hem volgut començar amb aquesta xarrada d'Ascensión Gómez López que, a més a més presentarà en Moncofa, organitzat per l’Associació de
Dones Carmen de Burgos el seu nou llibre: “Sexualidad
40+ estamos muy divas” a la Casa de Cultura el divendres 18 a les 18,30.
Ascensión Gómez López ve de Cartagena. És comare per vocació, infermera per
obligació, fisioterapeuta per casualitat i sexòloga per passió. També és dona
per naixement, mare per sort i, com ella diu, activista del plaer doncs ha fet
del plaer femení molt més que una bandera: és ja un objectiu de vida.
I és d’ahí d’on naix, entre altres coses, la necessitat imperiosa
d’escriure i divulgar en xarxes socials i en altres medis sobre la salut sexual
i reproductiva de les dones.
Ha dedicat moltes hores de la seua vida a treballar com infermera en
hospitals públics (10 anys), com comare en sanitat pública i privada (des del
2007 fins aleshores), com fisioterapeuta en la sanitat privada (des del 1999,
fins ara) i com docent, en multitud de cursos, congressos i actes relacionats
amb el perineu, la salut sexual i el part.
Ha publicat un conte
il·lustrat, amb altres companyes comares (del grup Makittu) que es diu “ “Ahí
abajo” en l’editorial Cuatro Hojas i altre llibre en la mateixa
editorial amb el títol de “Puérpera
perdida: la transformación vital posparto” i recentment, els que presenta a Moncofa: “Sexualidad
40+estamos muy divas”.
El seu temps lliure,
quan el té, el dedica a les seues amigues i a gaudir de la vida, de les seues
filles i del que sorgisca.
Amb ascensión hem aprés moltes coses:
Que és necessari que aprenguem a obtindre plaer, que cada dia hem de fer al menys una cosa que ens agrade, que ens siga plaentera i que aquest està en el pla psíquic en la contemplació i els sentits. I la resposta sexual es dona partint del desig que provoca l’excitació ( per a la qual necessitem una desconnexió mental) fins aconseguir, o no, l’orgasme.
ascensión ens ha dit que el plaer s’entrena i ha utilitzar una paraula que ens va fer molta gràcia però que és imprescindible en tot aquet procés: “AUTOCOÑOCIMIENTO”.
Ha desmitificat alguns dels mites relacionats amb els sexe: les relacions sexuals no han de produir dolor, han de donar plaer,el desig i el plaer no s’acaba amb l’edat....
I, superimportant, EL SEXE ÉS TERAPÈUTIC, és beneficiós per moltíssims aspectes de la nostra vida. Per a la qual cosa ens ha donat quatre consells bàsics: DESITJA’T a tu mateix, CONEIX-TE (primer cal saber com eres i què t’agrada) COMUNICA’T (si no li diem a la nostra parella el que ens agrada, pot ser que no ho puga descobrir mai) i DONA-LI ESPAI AL SEXE .
La sala del Centre Social Carbonaire s'ha omplit de gom a gom de dones que hem quedat encantades en tot el que hem aprés del que ens ha contat Ascensión.
L’agost
de l’any passat ja foren 24 les dones assassinades i enguany són 36…l’augment
és notable: 12 dones més en el mateix període de temps!
Com
associació feminista intentem fer actes que visibilitzen i sensibilitzen la
població.
El
juliol de l’any passat començarem aquestes concentracions els darrers dijous de
mes; som conscients de que és un acte simbòlic i que calen més accions
contundents. Estem obertes a propostes i suggeriments, però mentre pogam
mostrarem més que siga el nostre dolor i la nostra ràbia per aquests fets.
Últim dijous de mes...cal seguir recordant dels víctimes de violència masclista. Són 24 dones i 3 menors en aquests primers sis mesos de l'any...i acaba de començar l'estiu, una època especialment perillosa perquè augmenta la convivència i, per la qual cosa, les situacions de perill.
Compartir un treball, un projecte ens obliga a mirar amb altres ulls el que
fem i ens permet projectar la nostra mirada violeta a qui comparteix amb
nosaltres.
És el quart any que compartim aquest treball amb el Col·lectiu F4 de
fotògrafs de la Vall.
Però enguany afrontem un altre repte per al Col·lectiu i per a
nosaltres...no sé de quin color haurien de ser les ulleres però ha calgut
posar-se-les per a mirar amb més atenció a eixes dones que des de fa molt o fa
poc ens acompanyen i s’han convertit en les nostres veïnes.
Venen d’altres països buscant en el nostre millors condicions de vida,
fugint de situacions molt problemàtiques i ací estan trobant, la majoria de
vegades, allò que buscaven però no sempre és així.
I ho hem pogut comprovar quan ens hem apropat un poc més per demanar-los
permís i hem comprovat que, de vegades, tenint una molt bona formació s’han de
conformar en acceptar treballs precaris i que nosaltres rebutgem.
Amb aquesta exposició, tercer acte programat per al Mostra'm 2026 hem aconseguit u dels nostres objectius: visibilitzar...visibilitzar i conèixer millor aquelles persones que tenim al nostre voltant perquè sols coneixent-les podem comprendre millor els motius que els han fet separar-se d’allò que tant estimen i comprendre també quines són les seues necessitats, com podem facilitar la convivència.
Esperem que també els haja servit a totes elles per conèixer-nos un poc més
i així apropar-se a les nostres associacions o sentir-se més acollides, més
integrades en aquesta ciutat que sempre ha sigut acollidora d’aquelles persones
que buscaven millorar les seues vides i de pas, millorar i enriquir les
nostres.
hem aconseguit u dels nostres objectius: visibilitzar...visibilitzar i
conèixer millor aquelles persones que tenim al nostre voltant perquè sols
coneixent-les podem comprendre millor els motius que els han fet separar-se
d’allò que tant estimen i comprendre també quines són les seues necessitats,
com podem facilitar la convivència.
Estem molt agrïdes amb la gent del Col·lectiu F4 sense el seu treball, la seua
col·laboració i les seues aportacions...sense ells i elles aquesta exposició no
haguera estat possible.
La segona
activitat programada per al Mostra’m per la nostra associació ha estat la Tertúlia
de dones. La segona tenint en compte la de l’any passat i la tercera si contem
la que vam fer al voltant del dia de la Pau, on les dones que ens acompanyaren procedien
de països en conflicte.
Aquesta vesprada
ens han acompanyat: Kadija i Zineb del Marroc, Graciela i Luz Marina de
Veneçuela , Loredana de Romania i Nustri de Guinea Equatorial. Sis dones
valentes, que han arribat a les nostres terres per diferents motius, unes
buscant llibertat i seguretat, altres unes millors condicions de vida i també
alguna ho ha fet pel simple gust de viatjar i ha acabat trobant ací un lloc millor
per a viure.
Ens han contat el
perquè han vingut, què coses bones i roïnes han trobat en arribar; també ens
han explicat quina és la situació de les dones en els seus països d’origen...totes
han coincidit que fan tot el possible
per fer d’aquesta la seua nova casa i estaven desitjoses d’explicar-nos-ho
perquè les poguérem entendre i sentir-se més acceptades.
Ha estat una
experiència molt enriquidora.
La segunda actividad programada para el Mostra’m por nuestra asociación ha sido la Tertulia de mujeres. La segunda tertulia teniendo en cuenta la del año pasado, la tercera si contamos la que hicimos para el día de la Paz , donde las mujeres que nos acompañaron procedían de países en conflicto.
Esta tarde nos han acompañado: Kadija y Zineb de Marruecos, Graciela y Luz Marina de Venezuela, Loredana de Rumania y Nustri de Guinea Ecuatorial. Seis mujeres valientes, que han llegado a nuestras tierras por diferentes motivos, unas buscando libertad y seguridad, otras unas mejores condiciones de vida y también quien lo ha hecho por el simple gusto de viajar y ha acabado encontrando aquí un lugar mejor donde vivir.
Nos han contado por qué han venido, qué cosas buenas y malas han encontrado; también nos han explicado cómo es la situación de las mujeres en sus países de origen…todas han coincidido que hacen lo posible por hacer de esta su nueva casa y estaban deseosas de explicarnos todas estas cosas para que las pudiésemos entender y sentirse más aceptadas.
Ha sido una experiencia muy enriquecedora.