TALLER : CONEIXEM I HABITEM EL SÒL PELVIÀ

 

El dijous 29 de gener hem iniciat les sessions del taller de sòl pelvià dirigit per Isabel Casabó, fisioterapeuta, osteópata, amb un postgrau en d’Obstetrícia pediàtrica i que en aquests últims anys ha continuat  dedicant la seua formació a la dona, el seu sòl pelvià, l’embaràs, disfuncions, disparèunies i tots els canvis que té el nostre cos.

Isabel també és voluntària en “CALA, trencant el silenci” (Associació front l’abús sexual i el maltractament en la infantesa)

També està en l’equip de “Equilibra tu posparto” donant classes conjuntament a companyes matrones i professores de ioga.

 

No cabia cap dubte de que estàvem en bones mans i així ho han manifestat les dones participants en aquest taller teòric i pràctic i que continuarà durant tres sessions més.

Isabel ha posat el pes en la importància d’OCUPAR-NOS i no de preocupar-nos pel nostre cos.

Ens ha dit Isabel que hem de conèixer el nostre cos per poder ocupar-nos d’ell, per poder VIURE’L com diu el títol del taller.

I també ens ha dit que si no ens cuidem i aprenem a gaudir, a trobar el plaer propi, serà molt complicat poder compartir-lo

Ens ha fet veure que, si abans era la cultura judeocristiana i després ha estat el patriarcat, en l’actualitat és el capitalisme que obligant-nos a ser útils i productives al cent per cent, ens lleva temps per eixes autocures, per als moments de plaer, i ens porta al cansament diari que tant ens perjudica.

Ens ha animat a que observem quin temps dediquem a les obligacions (família, treball...) i quant per a nosaltres mateixes.

I, no cal dir, que el temps que ha durat aquesta primera sessió ja ha estat un temps dedicat  nosaltres mateix: un bon començament! 

STOP FEMINICIDIS GENER 2026

 

No s'ha acabat el primer mes de 2026 i ja hi ha 5 dones assassinades per violència masclista! La nostra associació ha començat amb les concentracions...som conscients que açò no pararà els feminicidis però és la mostra del nostre malestar, de la nostra ràbia, del nostre dolor. I seguirem concentrant-nos mentre hi haja una sola dona assassinada.

TERTÚLIA: DONES EN ZONES DE CONFLICTE

 

En el transcurs de la història, les dones han estat víctimes de diverses formes de violència durant conflictes armats. Aquest fenomen no sols perpetua la desigualtat de gènere, sinó que també planteja serioses implicacions ètiques i humanitàries

No hi ha qui escapi de les urpes devastadores d'una guerra. Per a les dones pot ser un punt de no retorn.

En les últimes dues dècades, els conflictes civils s'han duplicat: l’any 2001 n’hi havia 30, el 2016 van arribar a 70.

1 de cada 5 dones refugiades o desplaçades en entorns humanitaris pateix violència sexual.

Les dones, juntament amb els seus fills i filles, conformen el 76% del total de persones desplaçades per la guerra.

L’ocupació de dones com a arma de guerra implica la seva instrumentalització per a aconseguir objectius militars o polítics. Exemples recents inclouen:

1. Esclavitud sexual per grups extremistes: Organitzacions com l’Estat Islàmic han perpetrat atrocitats contra dones en àrees de conflicte, utilitzant l’esclavitud sexual com a tàctica per a sembrar terror i controlar a la població.

2. Reclutament forçat en conflictes armats: En conflictes com el de la República Democràtica del Congo, grups armats recluten a nenes i dones joves a la força per a servir com a combatents, missatgeres o esclaves sexuals.

3. Matrimoni forçat com a estratègia de dominació: En contextos com l’Afganistan, algunes comunitats han estat obligades a lliurar dones com a esposes a membres de grups armats com a part d’acords de pau o per a enfortir aliances.

4. Tràfic de persones en zones de conflicte: Durant la guerra a Síria, s’han documentat casos de dones i nenes traficades dins i fora del país per a ser explotades sexualment o com a mà d’obra esclava.

5. Violacions massives en conflictes ètnics: Durant el genocidi de Ruanda en 1994, es van perpetrar violacions sistemàtiques contra dones tutsis com una tàctica de guerra per a desmoralitzar i destruir a la comunitat tutsi per part dels hutus. I si mirem el mapa ens trobem més a prop aquesta atrocitat a la guerra de Bòsnia.

6. Utilització de dones com a escuts humans: En conflictes urbans com el de Gaza, s’ha informat sobre l’ús de dones i nens com a escuts humans per part de grups armats, exposant-los deliberadament al perill per a evitar atacs.

Diversos factors contribueixen a l’ús de dones com a arma de guerra en el segle XXI. La desigualtat de gènere arrelada en moltes societats proporciona un terreny fèrtil per a l’explotació de dones en situacions de conflicte. A més, la impunitat generalitzada per crims de guerra permet que els perpetradors eviten el càstig per les seves accions, la qual cosa perpetua aquest cicle de violència.

Les conseqüències humanitàries i ètiques de l’ús de dones com a arma de guerra són profundament alarmants. Les dones enfronten traumes físics i psicològics duradors, i les comunitats afectades sofreixen divisions i cicatrius que perduren molt després que acaba el conflicte. A més, aquest fenomen soscava els drets humans fonamentals i soscava els principis de dignitat i justícia.

Abordar l’ús de dones com a arma de guerra requereix un enfocament integral que abaste la prevenció, la protecció i la rendició de comptes. Això inclou la implementació efectiva de lleis internacionals que protegeixin els drets de les dones en temps de conflicte, així com programes de sensibilització i apoderament que promoguin la igualtat de gènere i el respecte pels drets humans. A més, és crucial garantir que els perpetradors de tals crims siguen portats davant la justícia i que se’ls imposen sancions apropiades.

La nostra associació no pretén arribar a tant però vol contribuir a donar un poc de llum sobre aquest tema. L’any passat organitzarem una xarrada amb una dona jueva propalestina, Dominique Salomón i un home gazatí, Shaban Kilani. L’any anterior, Nora Miralles, presidenta del centre Delàs, ens parlà amb veu molt experta de tots aquests temes.

Enguany hem volgut portar veus més properes a nosaltres. Una sòcia d’origen algerià, Faiza, ens proposà contar el que s’havia visgut al seu país durant la guerra i ens demanà buscar dones d’altres països en zones de conflicte que feren el mateix per què, deia Faiza, que no hi ha res com contar-ho en primera persona perquè pugem empatitzar i entendre-ho millor.

Les dones que ens han acompanyat en aquesta tertúlia han estat:

Faiza Douudja Harrat, porta més de 30 anys ací. És llicenciada en ciències polítiques i relacions internacionals.

Tetiana Tereshonok és d’Ucraïna, porta menys de tres anys ací i el seu nivell de castellà és molt bo, però ella estava
preocupada perquè encara no domina els verbs en passat i per contar-nos la seua experiència és el passat el temps que necessita. També ens ha dit que quan alguna paraula li falla, recorre a l’anglès perquè ella dona classes online quan la criança de les seues dues filles li ho permet.

Mariia Batechko és també d’Ucraïna de Kyiv i viu a Espanya des de fa 3anys i mig.

Beatriz Salazar és equatoriana i porta ací sols un any i tres mesos.

Els agraïm a les quatre l'esforç que han fet al compartir amb nosaltres les seues experiències: són molt dures però el fet d'haver-les compartit ens ha ajudat a trencar barreres i a entendre millor que les ha duut al nostre país, que era el que Faiza volia.

VISITA A L'IES HONORI GARCÍA

 Avui hem anat a l'IES Honori García a explicar a l'alumnat de primer de Batxillerat artístic què és l'Associació de Dones Clara Campoamor: què fem, qui la forma i perquè volem col·laborar amb ells i elles.

Serà el tercer curs que ho fem amb el projecte "Il·lustrem frases feministes", però enguay la proposta de la seua professora, Bàrbara Martínez, és un poc diferent...trebllaran coneixent i reflexionant sobre dones de diferens moments de la història, de diferents professions, de diferents indrets...

Tenim moltes ganes de veure el resultat d'aquest treball!

EXPOSICIÓ: 20 ANYS DE MEMÒRIA GRÀFICA DE L'ASSOCIACIÓ DE DONES CLARA CAMPOAMOR

 Contar vint anys d’activitat d’una associació com la nostra és complicat però és el que hem intentat fer en l’exposició que hem inaugurat avui.

L’associació DONES CLARA CAMPOAMOR es constitueix l’any 2005 formalment, com un espai obert i organitzat. Uns anys abans un grup de dones ja es reunien amb la necessitat de recolzar-se en les petites lluites quotidianes.

Als seus estatuts es marquen els objectius fonamentals :

-La formació de les dones, orientada especialment al seu empoderament i lluita contra la violència de gènere.

-La creació de xarxes d'acollida i d'acompanyament, per a aquelles dones que en moments complicats necessiten altres per a recolzar-se.

-El foment de la participació de les dones en el món social, laboral i cultural.

Després de vint anys som una associació molt arrelada a la nostra ciutat amb més de 80 sòcies i moltes simpatitzants que ens fan costat en les nostres accions.

Ens reunim setmanalment a la Casa d’Igualtat i Pau, on l’Ajuntament ens cedeix un local. En aquestes reunions es programen les activitats i accions a fer i es debateixen propostes.

La nostra programació apareix a tots els mitjans de comunicació local.

Des de fa anys ens donem a conèixer entre la població més jove implicant l’alumnat dels centres educatius en diversos projectes. El que més ens interessa és que la gent jove es sensibilitze i s’organitze per anar creant un altre tipus de societat més igualitària per a tots i totes.

Participem amb entitats municipals i associacions locals i comarcals programant activitats conjuntes. Al mateix temps, formem part del Consell de la Dona de la Regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament.

Col·laborem en les programacions del 25N i del 8M de la Regidoria d’Igualtat aportant actes i projectes.

Participem en accions reivindicatives i manifestacions en favor de la igualtat i contra la violència de gènere o a favor de causes justes intentant fer un món millor.

Volíem mostrar tota aquesta tasca d’alguna manera i quan vam decidir que convidaríem a Bárbara Martínez a que fera una xarrada sobre feminisme i art gràfic a partir de la seu tesi doctoral, vam tenir clar com ho podríem fer perquè nosaltres també teníem un recull dels cartes que havíem utilitzat per donar difusió a les nostres activitats.

Aquesta exposició pretén ser una petita mostra d’algunes de les activitats realitzades en aquests vint anys, memòria gràfica de la vida de l’associació al llarg del temps. Podeu trobar cartelleria de tallers, exposicions, cinefòrums i documentals, presentacions de libres, xarrades, conferències, taules redones i alguns projectes dels quals estem molt orgulloses.

XARRADA A L'IES BENIGASLÓ

 El passat 1 de desembre realitzarem dues xarrades  a l’alumnat de 4t d'ESO de l’IES Benigasló per explicar amb quines dificultats ens seguim trobant les dones en el món laboral on, malgrat que tenim lleis igualitàries, cobrem menys, hem de treballar més temps per aconseguir la mateixa pensió, tenim dificultats per accedir a llocs de treball de direcció o d’alta qualificació i on seguim patint assajament i discriminacions pel sol fet de ser dones.

 Per a realitzar aquestes sessions contarem amb Herminia Montins, sindicalista; Sofia Zarzoso, directora de banda orquestra i cor, antiga alumna del centre  i dona fotografiada;  i Antonio Sánchez, membre del Col·lectiu F4 amb qui hem col·laborat per fer l’exposició “Trencant barreres en el treball”, que veurà l’alumnat del centre.

CINEFÒRUM: SOY NEVENKA

 

Per saber més de la pel·lícula: https://www.filmaffinity.com/es/film435531.html