016

016
Servicio telefónico de información y asesoramiento jurídico en materia de violencia de género.

14 jun 2025

FESTA ISABELINA

 


El divendres 13 de juny en el centre social del CIAC, hem celebrat la primera “Festa Isabelina“ conjuntament amb Acció Cultural del País Valencià.

Les Festes Isabelines són una proposta d’ACPV per posar en valor dones escriptores. Els dóna nom dues escriptores valencianes molt importants:  Isabel de Villena i Isabel Clara Simó.

L’Associació de Dones Clara Campoamor hem volgut dedicar la festa a Maria Beneyto, escriptora de l’any; dona valenta que, en un moment en que la dona estava limitada a l’àmbit domèstic, no va dubtar en lluitar per aconseguir el seu somni que no era ni més ni menys que escriure i ho va fer animada i recolzada per figures literàries molt importants d’aquell  moment (Sanchis Guarner,  Estellés, Fuster...) i a més a més es va atrevir a fer-ho  no sols en  castellà també valencià, la seua llengua, que no era la que parlava perquè va viure la seua infància a Madrid.

Maria va ser autodidacta, en un temps on el valencià estava prohibit; però això no va fer que la seua qualitat literària minvés, tot al contrari, les seues obres en prosa o en vers són d’una qualitat extraordinària i que caldria posar en valor més.

Vam llegir molts poemes, ens feren un bon sopar  i, per arrodonir la festa,  vam poder gaudir amb la música d’Ana Zomeño, una jove cantautora valenciana amb una veu preciosa.








13 jun 2025

CINEFÒRUM MOSTRA'M

 


 El cinefòrum d'aquest mes forma part de la programació del Mostra'm 2025. Es tracta d'una pel·lícula que intenta mostrar com un grup de dones amb religions diferents, forçades a conviure, troben maneres de resoldre els conflictes que planteja eixa convivència.
Ací teniu més informació:

19 may 2025

TERTÚLIA DE DONES: ELS DRETS DE LES DONES EN ALTRES PAÏSOS


 L’Associació de Dones Clara Campoamor, dins de la programació del Mostra´m, ha organitzat una tertúlia de dones de diferents països per que ens conten quina és la situació dels drets que hi ha en cadascú d’ells i quines són les avantatges o els inconvenients que s’han trobat en arribar ací pel fet de ser migrants i a més a més dones.

Faiza, Ana Mª, Daniela, Karen i Kamla ens han contat les seues experiències i ens han ajudat a conèixer millor la seua realitat.

Totes elles han reconegut sentir-se molt bé a la Vall i ens demanen que els donem la oportunitat de conèixer-les millor com persones, intentant apartar les etiquetes i trencar els estereotips que puguen tindre com migrants siguen del país que siguen.

L’Associació ha pres el compromís de seguir col·laborant i oferint espais de diàleg que ajuden a millorar la convivència i la total integració.














5 may 2025

EXPOSICIÓ

 




És el tercer any que presentem una exposició conjuntament amb el Col·lectiu de Fotògrafs F4 i en aquesta ocasió l’hem dedicat a mostrar algunes dones realitzant treballs poc habituals fins fa molt poc. Podrien ser moltes més però l’espai és limitat …pot ser calga una nova exposició…o una sala més gran!

I hem triat aquest tema perquè, malgrat que la incorporació de la dona al món laboral és un fet, encara queden molts aspectes que cal millorar.

La Llei Orgànica 3/2007 per a la Igualtat Efectiva de Dones i Homes, a l’article 3, diu: “El principi d’igualtat entre dones i homes suposa l’absència de tota discriminació, directa o indirecta, per raons de sexe, i, especialment, les derivades de la maternitat, l’assumpció d’obligacions familiars i l’estat civil”.

I a l’article 4 diu: “La igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes és un principi informador de l’ordenament jurídic, i, com a tal, s’ha d’integrar i observar en la interpretació i l’aplicació de les normes jurídiques”.

Al llarg de la història, a les dones sempre se’ls ha assignat un rol tradicional en la llar. A finals del segle XVIII, amb la revolució industrial, començaren a incorporar-se al món laboral, però amb unes condicions diferents de les dels homes.

Durant les dues guerres mundials del segle passat, les dones hagueren de fer-se càrrec de la feina que feien els homes quan aquests havien d’anar a la guerra. I demostraren que ho podien fer (el famós cartell femení de “Nosaltres podem fer-ho” és d’aquella època).

Segons un informe del Ministeri de Treball i Economia Social de l’any 2024: les dones desenvolupen el seu treball majoritàriament en el sector dels serveis (8.689.700 dones), principalment en les activitats de comerç, sanitat, educació i hoteleria; la presència femenina és molt baixa en l’agricultura (183.300 dones) i en la construcció (120.400 dones).

La segregació laboral que encara persisteix en el mercat espanyol evidencia com els rols de gènere continuen sent un factor desencadenant de discriminació i vulnerabilitat en el treball de les dones enfront dels homes.

Homes i dones estan desigualment distribuïts en els mercats de treball en funció de qüestions de gènere o sexuals –i no d’acord amb les aptituds i competències que es necessiten en determinats llocs de treball– i la posició de les dones queda malparada respecte de la dels homes.

La nostra societat va mostrant avanços en aquest sentit, però encara continua fortament marcada pel patriarcat. Caldrà estructurar mecanismes que faciliten la intervenció en aquest àmbit perquè –malgrat que les dones són el 51% de la població– aquest percentatge no es reflecteix en el mercat laboral: tenen una presència minoritària en els sectors laborals tradicionalment masculins, són víctimes de la precarietat laboral i la part més perjudicada de la bretxa salarial.

Segons un estudi de HRTrends, per cobrar la mateixa quantitat de diners que els homes, les dones han de treballar 79 dies més, i per cobrar una pensió semblant, han de treballar 11 anys més. A més, malgrat que l’Estatut dels Treballadors intenta que no hi haja diferència de sou en treballs del mateix valor, de mitjana, el sou anual de la dona és 7.000 € inferior al de l’home per realitzar el mateix treball o funció.

Hi ha sectors essencialment masculins, on la presència de la dona és minoritària i, a més a més, la presència de la dona és molt baixa en llocs de direcció (sostre de vidre, que és una barrera invisible que restringís el progrés professional de les dones). Women in Busines diu que a Espanya sols hi ha un 27% de dones ocupant càrrecs d’elevada direcció.

Entre les causes que poden explicar els inconvenients de les dones a l’hora d’accedir a nivell professional trobem:

-El sexisme: es consideren els homes més competitius que les dones.

-El repartiment desigual de les càrregues familiars: és la dona qui s’ocupa de les cures i de les tasques domèstiques majoritàriament.

-Les polítiques d’empresa: no són suficientment inclusives ni afavoreixen la conciliació familiar (per exemple, no hi ha flexibilitat horària, possibilitat de teletreball)

Aquesta exposició fotogràfica intenta mostrar algunes de les dones que realitzen treballs que, fins fa no res, eren exclusius dels homes, i que demostra l’encert del lema que es va fer popular i necessari al segle passat: “Nosaltres podem fer-ho”.









28 mar 2025

XARRADA: LES XARXES SOCIALS, EL NOU APARADOR DE LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

 


Aquesta xarrada, que organitza la nostra associació encara dins de la programació al voltant del 8M, la presenta Laura Barrios Oliver en nom de la Federación de Mujeres Jóvenes, que és un espai de dones feministes joves de deu comunitats de l'estat espanyol. És una organització que es defineix com a feminista, laica i abolicionista de l'explotació sexual de les dones. Els seus principals objectius són visibilitzar i contribuir a l'erradicació de la violència a la que s'enfronten les dones, per  aconseguir la igualtat real i efectiva en la nostra societat. És característica també d'esta federació  el treball en xarxa i crear aliances per a enfortir el moviment feminista.

Estan dedicant-li alguns projectes a la violència en l'espai virtual  com Tinder del que assegures no és un espai tan segur com ens diuen.

L'últim treball que tenen és l'informe que han presentat fa poc, el mes de maig del 2024. Aquest  informe està dedicat a  la plataforma Onlyfans, que sembla que no és tan innocent com ens volen fer creure.  Les dones de la Federació  expliquen i posen  l'accent, en el risc que patisen les dones joves, moltes d'elles menors d'edat, a endinsar-se en el món de la prostitució i de l'explotació sexual, promocionant esta plataforma una falsa sensació d'apoderament i normalitzant, a més a més,  el pagament de qualsevol imatge d'índole sexual.

Davant d'un panorama tant perillós, Laura Barrios oferia com a úniques sol·lucions l'educació afectiva sexual desde les primeres etapes de la vida tant en la familia com en l'àmbit escolar, així com la denúncia de tots aquells que utilitcen aquest serveis que ella va qualificar de "puteros" o de "proxenetes" malgrat que s'amaguen darrere de qualificatius socialment admesos com "fans" o " coachs".