016

016
Servicio telefónico de información y asesoramiento jurídico en materia de violencia de género.

30 jun 2013

FI DE CURS

El divendres 28, al xalet d'Estrella (que té cadires i taules per a totes les dones (i homes) que acudim) les dones de l'associació Clara Campoamor, varem fer el sopar de fi de curs.
Casacuna varem acudir amb un plat (dolç o salat) confecionat amb molta il·lusió i molt d'amor per a compartir amb totes tes amigues.
En un tres i no res, les taules s'ompliren de truites, coques, entrepanets, ensaladilles i moltíssims més plats apetitosos als que resultava impossible resistir-se.
En acabar els salats, començaren a aparèixer manjòvenes, pastelons, coques, lioneses....
No cal dir que tot estava boníííssssim i que donarem bon compte entre totes.
En acabar el sopar, "Las chicas del coro" varen fer la seua actució "dramatic-musical": començaren amb un conte de titelles: ARTUR I CLEMENTINA, una parella de tortugues que tenia problemes de comunicació, com moltes parelles en la vida real. Es tracta d'una adaptació teatralitzada de Maria Masó, sobre un conte que havia trobat Conxa Sebastián.
Després de les titelles, les xiques continuaren deleitant-nos amb una interpretació musical d'alló més variada (amb coreografia inclosa!!!!). Cal dir que totes les amigues coincidiren en que es van notant els progressos que aquest taller va fent.
Malgrat tenir un programa d'actes per la nit, la nostra amiga Mª Pilar ens va sorprendre, una vegada més, amb una ronda d'entrevistes a les encarregades de cada taller. Ni cal dir que aquestes entrevistes estigueren plenes a més del afecte i l'agraïment, de la gràcia i l'expontaneïtat de Mª Pilar.
Al llarg de la nit hi hagueren més sorpreses: diverses amigues ampliaren l'actuació de "Las cicas del coro" amb aportacions pròpies, que completaven o milloraven l'actuació. D'aquestes aportacions sorgí la proposta de fer un recull de cançons polpulars antigues per tal d'incorporar-les al nostre repertori i procurar que no es perguen.
També hi haguè una rifa amb la qual s'aconseguí fer neteja d'armaris i que totes se n'anarem carregades.
No cal dir que ho passarem d'allò més bé i que va resultar un vetlada molt entranyable.
Ara sols queda gaudir de l'estiu, agafar forces i buscar idees per a setembre, que ja està ahí.
BON ESTIU AMIGUES!!!!






EL CARAGOL

SOPAR DE FI DE CURS 2013

CANÇÓ DE BENVINGUDA

16 jun 2013

UNA VISITA ALS DEPÒSITS DE SEGARRA


Avui l’associació de Dones Clara Campoamor i la Vall Verda
han realitzat una marxa per a visitar una part del patrimoni abandonat de les nostres terres, es tracta dels antics dipòsits de Segarra. Encara que el dia era xafogós i no hem trobat cap ombra on refugiar-nos del sol, un grup nombrós de caminadors i caminadores disposats a aprendre, hem recorregut el camí València, el polígon industrial , el camí de la Miranda i el dels dipòsits de Segarra. Crec que ha pagat la pena l’hora llarga de marxa per contemplar la construcció i les vistes des d’aquest paratge, a més de les explicacions que ens ha aportat el senyor Lázaro Ferrer que durant més de trenta anys va treballar en aquestes instal·lacions encarregant-se de controlar els motors i l’entrada i l’eixida de l’aigua al dipòsit.
El dipòsit de Segarra és una construcció dels anys quaranta necessària per a l’empresa Segarra ja que abastirà d’aigua la fàbrica, aigua imprescindible per a la secció d’adobaments ( curtits) .
Segons la informació trobada a les revistes de “ESCUELA DE APRENDICES” en febrer de 1943 apareix el projecte d’elevació i conducció de les aigües des de 6 quilòmetres de distància, elevant-les  a 150m  des del pou situat al terme de La Llosa en terres de propietat de la família Segarra adquirides en 1941. En aquesta revista apareix el plànol on s’indiquen la casa de màquines, les vàlvules de reducció de pressió, el dipòsit i la conducció fins la fàbrica travessant la carretera de Xilxes. Aquest projecte donarà solució a un greu problema que l’empresa intentava solucionar des de feia uns anys realitzant perforacions en llocs més propers a la factoria, però amb escassos resultats.
En la revista de març de 1944 apareix un article de J. Viruela on es parla dels treballs que des de fa un any estan realitzant-se per portar l’aigua des del pou de la Llosa a la fàbrica . En primer lloc la construcció d’una pista per a poder arribar els carros i els camions fins a 120m d’altitud sobre el que s’elevarà el dipòsit. En estar la pista acabada, començarà la construcció d’un embassament de 60 x 25 x 5 m . Es feu un estudi del problema d’elevació de l’aigua fins el dipòsit esmortint la pressió mitjançant un sistema de vàlvules especials i el de la conducció que havia de transportar-la. Arriben 2500 litres per minut a la fàbrica i a les primeres vivendes construïdes ( 100). També hi ha el projecte de convertir 6000 fanecades de secà en regadiu.
En la revista de novembre de 1945 apareix un reportatge fotogràfic de la construcció del dipòsit acompanyat d’un article on s’explica la necessitat de l’aigua per a la secció de “curtits” de la fàbrica indicant les dades de l’embassament:
Mesures: 60m de llarg, 30 d’ample, 2,5 d’espessor per 4m d’altura .
Parets de ciment i pedra
Capacitat de set milions i mig de litres.
Cabdal del manantial:  10.000 litres per minut
Despeses:
Preu de l’embassament 900.000 ptes.
Es van construir dues pistes per a unir el manantial amb el dipòsit (200.000 ptes)
La maquinària va costar 500.000 ptes
Conducció o canalització a la fàbrica (1.125.000 ptes)
Dos potents electros de 125 HP i 170 HP que impulsen l’aigua a les bombes. També funciona un Diesel per a regar les zones de cultiu.
A més de les dades trobades en les revistes mencionades, hem tingut,com ja hem dit abans, un guia d’excepció, que ens ha mostrat allò que nosaltres no sabíem.
Lázaro ens ha explicat que va haver fins a sis pous per a obtindre aigua, cada vegada les perforacions eren més profundes per a aconseguir el líquid desitjable.  El seu treball, en torns de dotze hores,era controlar els pous per a que l’aigua pujara al dipòsit , controlar l’entrada a l’embassament , el nivell i l’eixida de l’aigua fins a la fàbrica.
La construcció consta de l’embassament del que ja hem parlat i al damunt una edificació amb una sala rectangular decorada amb un sòcol de taulellets  , uns lavabos i una cuina. Des dels grans finestrals de la sala i la cuina es pot veure l’aigua de l’embassament a sota.
Al voltant del dipòsit hi ha uns jardins amb pèrgoles amb bancs de taulellets decorats. Avui l’arbre que més abunda és el lledoner, però a l’època hi havia tarongers de taronja navelate que es dedicava exclusivament a oferir-la com obsequi als personatges polítics de l’època. També hi ha una zona del jardí amb una taula semicircular, una font, uns armaris i un banc on , segons ens han explicat Lázaro i la seua senyora menjava el servei de la casa.
En aquest paratge es van celebrar festes de la família Segarra. Ens parlaven els nostres guies d’una boda i d’alguns passets que van ocórrer en alguna d’aquestes celebracions.

   Actualment es troba en un estat deplorable, totalment abandonat després de l’expropiació de la fàbrica i pertany a patrimoni de l’Estat. Creiem que algú se’n devia fer càrrec de custodiar-lo almenys del vandalisme.





















13 jun 2013

UN PENSAMENT...

El 2 de febrero de 1905 nació en San Petersburgo la filósofa y escritora estadounidense (de origen ruso) Alissa Zinovievna Rosenbaum, más conocida en el mundo de las letras bajo el seudónimo de Ayn Rand. Falleció en marzo de 1982. 
Nunca más oportunas las palabras de la autora de esa magnífica novela que es "Atlas Shrugged",   traducida al español como  "La rebelión de Atlas" ...  
"Cuando advierta que para producir necesita obtener autorización de quienes no producen nada; cuando compruebe que el dinero fluye hacia quienes trafican no con bienes, sino con favores; cuando perciba que muchos se hacen ricos por el soborno y por influencias y no por el trabajo, y que las leyes no lo protegen contra ellos, sino que, por el contrario, son ellos los que están protegidos contra usted; cuando repare en que la corrupción es recompensada y la honradez se convierte en un autosacrificio, entonces podrá afirmar, sin temor a equivocarse, que su sociedad está condenada."
AYN RAND (1950)
 

EPÍLOGO

Una amiga ens ha enviat aquest video d'una entrevista que se li va realitzar a J.L.Sampedro, escriptor, humanista i economista.
Com el seu contingut és molt interessant i mereix la pena reflexionar sobre tots els temes dels que Sampedro tracta, us el deixem perquè li feu una ulladeta.


9 jun 2013

VIAJE HACIA LAS MUJERES

La directora de "Las chicas del coro" (Conxa Llombart) ens ha posat deures: Hem d'aprendre la cançò "Viaje hacia las mujeres" de Taller Majara, per a la nit del sopar del dia 28 de juny.
Us deixem enllaços per a que l'escolteu i aneu practicant, sols teniu que punxar en qualsevol d'ells i escoltar la cançò.

http://www.ivoox.com/taller-majara-viajo-hacia-las-mujeres-audios-mp3_rf_849854_1

https://soundcloud.com/juaninmajara/11-viajo-hacia-las-mujeres

http://www.jamendo.com/es/track/859158/viajo-hacia-las-mujeres









7 jun 2013

EL BOQUETE

Vos deixem un video que ens han fet arribar...conta el que conta quasi tot el món però amb molta gràcia...


6 jun 2013

PELÍ·LICULES

Us deixem el llistat de pel·lícules que la nostra associació ha passat aquestos anys en les sessions de videofórum per si no les heu vistes. Algunes estan a la disposició de les socies, sols cal passar els dijous de 7 a 8 per la nostra seu.

Cine-Forum. Películas proyectades.
2005
8 de Mayo 2005 Mi vida sin mí.
5 de Junio 2005 La sonrisa de Monalisa
18 de Diciembre 2005 Cold Montain.
2006
29 de Enero 2006 El Calentito.
26 de Febrero 2006 Las Chicas del calendario.
26 de Marzo 2006 Las mujeres de verdad tienen curvas.
30 de Abril 2006 Bajo el Sol de la Toscana.
28 de Mayo2006 Princesas.
25 de Junio 2006 Atún y Chocolate.
24 de Septiembre 2006 Volver (se sustituyó por otra peli del Casal)
29 de Octubre 2006 La vida secreta de las palabras.
26 de Noviembre 2006 Rosas Rojas.
2007
28 de Enero 2007 Volver.
25 de Febrero 2007 En tierra de hombres .
25 de Marzo 2007 Animales heridos.
22 de Abril 2007 Memorias de una Geisha.
24 de Junio 2007 Yo soy la Juani.
30 de Septiembre 2007 El diablo se viste de Prada.
28 de Octubre 2007 “Documental Hombres”.
25 de Noviembre 2007 Cándida.
2008
13 de Enero 2008 Miss Potter.
17 de Febrero 2008 Amélie.
30 de Marzo 2008 Tierra de Ángeles.
25 de Mayo 2008 La Vida en Rosa.
29 de Junio 2008 Juegos Secretos.
28 de Septiembre 2008 Las Trece Rosas.
26 de Octubre 2008 Lejos de ella.
30 de Noviembre 2008 Juno.
14 de Diciembre 2008 La Joya de la Familia.
2009
25 de Enero 2009 EL DIARIO DE UNA NIÑERA
22 de Febreo 2009 CARAMEL
29 de Marzo 2009 COMO AGUA PARA CHOCOLATE
26 de Abril 2009 LA PLAÇA DEL DIAMANT
17 de Mayo 2009 CLEOPATRA
28 de Junio 2009 LAS CHICAS DE LA LENCERIA
27de Septiembre 2009 VICKY, CRISTINA, BARCELONA
25 de Octubre 2009 SEDA
29 de Noviembre 2009 AGUA
2010
31 de Enero 2010 LA ESTRATEGIA DEL CARACOL
28 de Febrero 2010 BAGDAD CAFÉ
28 de Marzo 2010 MATAHARIS
25 de Abril 2010 LEJOS DE ELLA
30 de Mayo 2010 SLOWDOWN MILLIONAIRE
27 de Junio 2010 Los hombres que no amaban a las mujeres
26 de Septiembre 2010 LOS ABRAZOS ROTOS
30 de Octubre 2010 GORDOS
28 de Noviembre 2010 LOS CEREZOS EN FLOR
2011
30 de Enero 2011 INVICTUS
27 de Febrero 2011 ELSA & FRED
27 de Marzo 2011 PERSEPOLIS
17de Abril 2011 LA BODA DE RAQUEL
29 de Mayo 2011 MEDITERRANEO
26 de Junio 2011 LA CIUDAD DEL SILENCIO
30 de Octubre 2011 PA NEGRE ( ¿Se sustituyo por otra? )
27 de Noviembre 2011 ÁGORA
2012
29 de Enero 2012 PEQUEÑA MISS SUNSHINE
26 de Febrero 2012 PA NEGRE
25 de Marzo 2012 PRECIOUS
29 de Abril 2012 SOLAS
27 de Mayo 2012 CRIADAS Y SEÑORAS
28 de Octubre 2012 MAGNOLIAS DE ACERO
25 de Noviembre 2012 LOCURA DE MUJER
2013
27 de Enero 2013 Y AHORA ADÓNDE VAMOS
24 de Febrero 2013 LAS LLAVES DE LA CASA
24 de Marzo 2013 LA FUENTE DE LAS MUJERES
28 de Abril 2013 ANTONIA
26 de Mayo 2013 PIEDRAS

HOMENAJE

Una companya ens ha fet arribar aquesta noticia:

Homenaje a mujeres represaliadas ante la tumba de Queipo de Llano

El general franquista está enterrado con honores en la basílica de La Macarena, en Sevilla.
Vestidas de riguroso luto, un grupo entró tímidamente y en silencio sepulcral en la iglesia depositando sobre la tumba de Queipo una corona de flores blanca con un lazo rosa en el que se podía leer 'Las mujeres no olvidamos. 1936-2013'.
Colectivos feministas recuerdan sus discursos en los que animaba y justificaba la violación de mujeres "por mucho que berreen y pataleen".
Este viernes era el Día Internacional de las Mujeres por la Paz y el Desarme. Una treintena de mujeres rindieron homenaje a las represaliadas durante el alzamiento golpista contra la II República, la guerra civil y la dictadura de Franco. La acción, promovida por algunos colectivos feministas de Sevilla, quiso recordar especialmente a aquellas que sufrieron la represión en Andalucía de la mano del teniente general Gonzalo Queipo de Llano, que en sus discursos desde Radio Sevilla llegó a animar y justificar la violación de las mujeres del bando republicano.
Una grabación de estos discursos sonó ayer frente a la basílica de la Macarena, donde el general fascista está enterrado con honores: "Nuestros valientes legionarios y regulares han demostrado a los rojos cobardes lo que significa ser hombres de verdad y de paso también a sus mujeres. Esto está totalmente justificado porque estas comunistas y anarquistas predican el amor libre. Ahora por lo menos sabrán lo que son hombres de verdad y no milicianos maricones. No se van a librar por mucho que berreen y pataleen".  
 Parte del grupo de mujeres, vestidas de riguroso luto al estilo de los años de aquellos sucesos, entró tímidamente y en silencio sepulcral en la iglesia depositando sobre la tumba de Queipo una corona de flores blanca con un lazo rosa en el que se podía leer 'Las mujeres no olvidamos. 1936-2013'. Rápidamente, uno de los trabajadores de la basílica se acercó extrañado por la presencia del grupo y, al encontrarse una cámara grabando el momento, espetó un "oye, aquí no se puede grabar sin permiso". En apenas 30 segundos abandonan la iglesia sin mediar palabra. Fuera, un grupo más amplio esperaba, junto al arco de la Macarena, con una réplica en madera de la lápida de Queipo de Llano, sobre la que realizaron un baile flamenco a modo de acción artística-política. Silencio, luto, dos mujeres se miran y empieza la coreografía. Suena compás flamenco y los tacones en golpes secos bailan sobre la tumba del líder militar, cuyo golpe supuso el asesinato, solamente en Sevilla entre julio de 1936 y enero de 1937, de más de 3.000 personas.

Podeu seguir llegint  i veient els vídeos que hi ha en la pàgina de el diario.es en aquest enllaç:

4 jun 2013

AUTOESTIMA

Varem demanar a les dones de Clara Campoamor que ens enviaren continguts per anar enriquint el blog.
Avui pengem un tex de VIRGINIA SATIR, que parla de l'autoestima.
Desitgem que us agrade.





MI DECLARACIÓN DE AUTOESTIMA
por Virginia Satir 

Yo soy yo.
En todo el mundo no existe nadie 
exactamente igual a mi.
Hay personas que tienen aspectos míos,
pero en ninguna forma el mismo conjunto mío.
Por consiguiente, todo lo que sale de mi es auténticamente mío 
porque yo sola lo elegí.
Todo lo mío me pertenece: mi cuerpo,
todo lo que hace;
mi mente, con todos sus pensamientos e ideas;
mis ojos, incluyendo todas las imágenes que perciben;
mis sentimientos, cualesquiera que sean: ira, alegría,
frustración, amor, decepción, emoción;
mi boca, y todas las palabras que de ella salen, refinadas, dulces, o cortantes, 
correctas o incorrectas;
mi voz, fuerte o suave,
y todas mis acciones, sean para otros 
o para mí.
Soy dueña de mis fantasías, 
mis sueños, 
mis esperanzas, 
mis temores.
Son míos mis triunfos y mis éxitos, 
todos mis fracasos y errores.
Puesto que todo lo mío me pertenece, 
puedo llegar a conocerme íntimamente.
Al hacerlo, puedo llegar a quererme 
y sentir amistad hacia todas mis partes.
puedo hacer factible 
que todo lo que me concierne funcione 
para mis mejores intereses.
Sé que tengo aspectos que me desconciertan 
y otros que desconozco.
Pero mientras yo me estime y me quiera,
puedo buscar con valor y optimismo soluciones para las incógnitas
e ir descubriéndome cada vez mas.
Como quiera que parezca y suene, 
diga y haga lo que sea, 
piense y sienta en un momento dado,
todo es parte de mi ser.
Esto es real y representa el lugar que ocupo en ese momento del tiempo.
A la hora de un examen de conciencia, respecto de lo que he dicho y hecho,
de lo que he pensado y sentido, algunas cosas resultarán inadecuadas.
Pero puedo descartar lo inapropiado,
conservar lo bueno 
e inventar algo nuevo
que supla lo descartado.
Puedo ver, oír, sentir, decir, y hacer.
tengo los medios para sobrevivir,
para acercarme a los demás, 
para ser productiva
y para lograr darle sentido y 
orden al mundo de personas y 
cosas que me rodean.
Me pertenezco y así puedo estructúrarme.
Yo soy yo y estoy bien.
© Virginia Satir, 1975.
Found in Virginia Satir, Self Esteem, Celestial Arts: California, 1975









3 jun 2013

ASSASSINATS

Carta de la companya Josefa Montagut, del Col·lectiu de Dones de Montcada, dirigida al Degà de Filosofia


Aquests últims dies, han hagut varis assassinats de dones perpetrats pels hòmens que tenien al seu costat, o que havien estat amb elles, com solen ser els casos que ocorren.
Són assassinats passionals? De bogeria momentània? De circumstàncies radicals de la vida?.. Res no justifica un assassinat, però a més a més són masclistes i de gènere, per què?. Segons el meu parer, perquè aquestos casos no són individuals ni aïllats, per desgràcia. Pense que es deuen moltes vegades a la dominació que solen exercir sobre la persona, dona, que tenen al costat. Per cert no tirem balons fora, passa amb gent d’altres països i també en una majoria d’origen propi.
Estem en un món en general violent i agressiu on el que importa és estar per damunt, on molts hòmens, es creuen superiors a les dones i que com a sers més dèbils han de pagar les seues frustracions, arribant al crim.
És clar que hi han molts hòmens que veuen a les dones, parelles, companyes, etc… com a iguals. Hem avançat en dret i igualtat de les dones al món, però encara és una realitat que moltes dones estan morint per ser dones i per no deixar de pensar per elles mateix, perquè en moltes ocasions la llibertat s’està pagant amb la mort.
La utopia de la Igualtat de genère encara és això una utopia. Lluitem totes i tots per la igualtat i contra els assassinats de les dones.

Josefa Montagut Mariner

Montcada, 26 de maig de 2013 


TRABAJADADORA 46

Vos deixem un enllaç a la revista de CCOO "TRABAJADORA 46" que porta articles tant interesants com ;
"La feminización de la sanidad", "No nos vamos, nos echan","Conciliación voces y alegrias","Europa apuesta por las mujeres" entre altres així com una entrevista amb Empar Pineda.
La revista està editada en PDF que podeu llegir en internet o descarregar-vos-la gratuitament.
També teniu un enllaç a la dreta del blog que us porta a la pàgina de CCOO i allí podeu buscar-la.










2 jun 2013

ANA BELLA

Quavarem fer la trobada de dones a Benicàssim, Coto Talens ens parlà, entre altres moltes coses d'una dona que no sols va poder eixir d'un entorn de maltractament, si no que a més a més ha creat una empresa i una fundació per ajudar a dones maltratades. Vos deixem una entrevista que li varen  fer al Periodico i uns videos perquè la conegau un poc més. Al blog teniu un enllaç per poder accedir a la pàgina de la seua fundació.


Al acabar COU, Ana Bella Estévez (Sevilla, 1972) fue con su padre a pasar un fin de semana a Marbella. Allí conoció a un pintor granadino 24 años mayor que ella. Fue un flechazo. Al cabo de poco vivían bajo el mismo techo. Pronto empezaron los malos tratos.
-Pasó junto a él 11 años. Y con él tuvo cuatro hijos.
-Ni yo misma me lo explico. Pero estaba sola, aislada en una urbanización. Todo empezó a tomar un cariz absurdo. Una vez, íbamos en coche y me dio un puñetazo porque dijo que había mirado por el retrovisor a un barrendero. No me dejaba tender en el balcón porque «provocaba» a los hombres que pasaban por debajo...
-Angustioso.
-Eran tantas las normas que, para no olvidarme, escribí una lista. Me llegó a pegar con la correa, me tuvo encerrada durante una semana... Encima, después de cada episodio, se metía dos meses en cama con depresión por lo mal que me había portado y tenía que pedirle perdón.
-¿Por qué aguantaba todo eso?
-Yo arrastraba mi propia historia. Mi madre era alcohólica. Mis padres se separaron y me metieron interna entre los 11 y los 18 años. Además, mi marido era un hombre con negocios vinculados con el arte en Marbella y Puerto Banús. Teníamos una bonita casa frente al mar, 27 plazas de párking, nueve locales, los niños iban a un colegio inglés... Él caía bien a todo el mundo. Resultaba simpático y solidario. Nadie se lo podía imaginar.
-Cuesta entender la situación.
-Lo que quería era sobrevivir cada día. Los cuatro primeros años creía que todo lo que me decía era verdad y que yo lo hacía todo mal. Cuando me di cuenta de que sus reacciones no eran lógicas, ya no tenía salida. Durante el embarazo de mi segundo hijo me quise suicidar, pero no sabía cómo. Un día le dije: «Si te hago sufrir, ¿por qué no nos separamos?» Y él me respondió: «No, chiquita, lo nuestro es amor o muerte».
-Pero llegó el día en que dijo «basta».
-El desencadenante fue un test de 30 preguntas que me obligó a responder. La primera era si yo quería seguir con la relación aunque me hiciera daño. Yo ya no tenía fuerzas y contesté que no. Se puso como loco y empezó a asfixiarme. Me dijo que le apretara el brazo si cambiaba de opinión. Escuché al más pequeño llorar y dije que sí a todo. Aquel día tenía que llevar a mi suegra al hospital y allí vi un cartel que decía: «Rompamos el silencio». Memoricé el teléfono y un día llamé, de madrugada.
-¡Al fin pidió ayuda!
-Me recomendaron acudir al Instituto de la Mujer, donde me explicaron que podía ir a una casa de acogida. Esa noche de septiembre del 2001 metí en el coche a mis hijos -de 8, 6 y 4 años y el de 9 meses- y me escapé.
-Una noche de miedo... y liberación.
-Sí. Durante seis meses no paré de llorar. No tenía dinero, ni experiencia laboral, y él me perseguía. Un día me pregunté por qué me había pasado todo eso a mí. Y me di cuenta de que yo era muy tolerante y perseverante, y que había sido capaz de reinventarme cada día. Tenía unas cualidades positivas para salir adelante y educar a mis hijos en igualdad.
-Empezó a remontar.
-Me puse a trabajar, luché por la custodia de los niños y quise devolver parte de la ayuda recibida. Creé la Fundación Ana Bella. La primera mujer a la que ayudé se quedó en mi casa y ya tenemos seis viviendas de apoyo, en Granada, Sevilla y Badajoz, y una sede en L'Hospitalet. Con el dinero de un premio montamos una empresa de limpieza y luego, con el apoyo del BBVA y Esade, el Catering Solidario, con productos de comercio justo. Nos nombraron la empresa social más prometedora de España.
-Le ha dado la vuelta al calcetín.
-Si eres capaz de aguantar un maltrato, eres una persona muy fuerte. Estás acostumbrada a trabajar bajo presión y a reponerte de la frustración inmediatamente. Somos supervivientes, no víctimas. Podemos ejercer de agentes del cambio social.
-Es usted de acero, la verdad.
-El maltrato es el holocausto del siglo XXI. No atiende a razas ni condición social. Y si no hay testimonios positivos, esto no va a cambiar. La Administración quiere que denuncies y punto. No se dan cuenta de que cuesta denunciar al padre de tus hijos, al hombre que más temes. ¿Qué 







LICEU DE DONES

Deixem aquesta invitació que fan les dones de Castelló per si esteu interessades:

Este mes de junio el Liceu de Dones hace un mes.

Hemos decidido que ha llegado la hora de asentar nuestro compromiso a través de la constitución oficial del Liceu de Dones como asociación.

Por ello, el próximo miércoles 5 de junio vamos a repasar y a firmar los Estatutos, a las 19.45 en el Casino Antiguo.

Rogamos a todas las personas que quieran asentar su compromiso con el feminismo, que indiquen si la fecha y la hora de convocatoria les viene bien. De lo contrario, que nos comuniquen otra.

Gracias y un saludo,

--
Liceu de Dones de Castelló