016

016
Servicio telefónico de información y asesoramiento jurídico en materia de violencia de género.

19 ene 2014

PER LA SERRA CALDERONA

La Serra Calderona és un Parc Natural amb una extensió de 18.019ha Està situat entre les províncies de Castelló i València i està constituït per una alineació de muntanyes de NW-SE que separa les conques dels rius Palància i Túria. S’estén entre les comarques de l’Alt Palància, Camp de Morvedre i Camp del Túria.
El nom de la Serra Calderona és recent, se l’ha anomenat de diverses maneres: Muntanyes de Segart, Serralada de Portaceli…És a meitat del segle XX quan els excursionistes comencen a anomenar-la Serra Calderona
Ocupa una vasta extensió principalment per davall dels 1000m, amb l’excepció del Montmajor ( 1015m) . Els cims més importants són : el Gorgo ( 907m), Rebalsadors ( 802m), Oronet ( 742m) i el Garbí ( 601m)
Té una vegetació molt diversa gràcies a l’abrupta orografia i materials carbonatats i sílices. La massa boscosa es    troba dominada pel pi  i matoll ( romer, argelagues, bruc,margallons, llentiscle, murta, coscolla …)
En altres ocasions ja havíem pujat al Garbí i també havíem caminat per la zona de la cartoixa de Portaceli.
Hui hem fet una altra ruta endinsant-nos a  la serra. Hem agafat el GR-10 abans d’arribar a Serra al costat de la Font de Sant Antoni per una senda ombria en un barranc frondós, passant per la Font del Marianet on rajava un doll d’aigua fresca.  Hem continuat fins a la Font del Llentiscle, actualment seca i hem abandonat el GR per agafar la pista que ens ha portat al mirador de Rebalsadors. Aquest és un punt fantàstic per observar tota la Serra Calderona amb la mola de Segart al davant; el golf de València, el port i l’Albufera, i el Cap de Cullera cap a la mar ; la cartoixa de Portaceli  davall del mirador i les muntanyes i boscos que ens envolten.
De tornada cap al poble de Serra hem seguit des del mirador de Rebalsadors per una senda amb molt de desnivell fins arribar altre camí al GR-10 que curiosament aquest deu ser l’únic GR que fa un tirabuixó, fet que pot arribar a confondre els caminants. Ja a prop del poble passem per la Font Deula, seca i amb en un paratge abandonat.

La ruta pagava la pena i l’hem acabada amb un bon dinar al bar que ens han aconsellat les naturals de la zona. Tornarem a Serra perquè té molts rutes i paratges per descobrir.




No hay comentarios:

Publicar un comentario