Avui s'ha organitzat un acte per recordar-ho.
Ha sigut emotiu, pel que se recorda, però molt descafeïnat.
El manifest definitiu mancava del fonamental: un compromís ferm per lluitar de veritat contra aquesta lacra social. Res de política, res d'autocrítica...
Bé, hem estat, hem escoltat els discursos, hem llegit la llista de les dones assessinades a mans dels homes, hem deixat anar un globus: morats per les víctimes, blancs per l'esperança de no hi hajen més.
No hay comentarios:
Publicar un comentario