El
diumenge 21 de febrer, l'Associació Dones Clara Campoamor i La Vall
Verda realitzàrem una eixida a Fondeguilla per observar les restes de
les mines que es conserven. Vicent Carreras va preparar una ruta molt completa
pel terme del seu poble i Manolo Almela ens il·lustrà amb explicacions sobre
les sureres i el mineral.
Ens vam
reunir unes quaranta persones amb moltes ganes d'aprendre i conéixer el nostre
entorn. Començàrem pels barranc de les vinyes on poguérem admirar unes
sureres monumentals. Més endavant veiérem les restes dels forns on s'extreia el
mercuri, instal·lacions que aprofitaven el mineral (cinabri) que
s'extreia de les mines dels voltants per a obtindre'l. El mineral d'aquesta
zona era molt pobre en mercuri. El treball amb el mercuri degué ser molt
perillós per a la salut dels treballadors.
Continuem
ascendint, ara ja estem més alts que Castro, fins a les antenes. Pel camí podem
observar una d'aquestes explotacions mineres i la boca d'una d'aquestes
mines.
Dalt,
amb unes vistes espectaculars per tots els costats, esmorzàrem i poguérem
observar les restes de construccions militars, trinxeres, de la guerra
civil.
Ja al
terme de Chóvar tornem a vore uns altres forns ( los hornos viejos) molt
millor conservats, on també es produia el mercuri pel mateix procediment,
calfant el cinabri en uns forns, on es fundia i evaporava amb facilitat i
passava a unes altres casetes on es recollia. Des d'ací es pot contemplar el
barranc d'Ajuez.
Després
agafem la senda que ens porta a la nevera de Castro , construcció
molt ben conservada i visitada per tots els senderistes del País Valencià, de
fet ens vam trobar allí amb la gent del Centre Excursionista de València. Allí
Vicent ens explica el procés que s'utilitzava per conservar la neu a l'hivern.
Mentre ens fa l'explicació tots estem pensant en la dificultat de baixar la neu
des d'aquest indret per la nit, perquè la neu es conserve millor, fins arribar
als pobles dels voltants, a més pensem que nevaria més que ara. Deduïm que
aquesta era una economia que aprofitava tots els recursos que tenia al seua
abast, tant les explotacions mineres com el negoci de la neu.
Ara ja
baixem fins on hem deixat els cotxes, la baixada es fa un poc llarga i el camí
és pedregós i relliscós per la terra i pedres soltes.
La ruta ha estat molt llarga, més de 14
Km, però hem gaudit d'un dia clar i assolellat, encara que amb alguns incidents
que ja hem oblidat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario