El divendres 28, al xalet d'Estrella (que té cadires i taules per a totes les dones (i homes) que acudim) les dones de l'associació Clara Campoamor, varem fer el sopar de fi de curs.
Casacuna varem acudir amb un plat (dolç o salat) confecionat amb molta il·lusió i molt d'amor per a compartir amb totes tes amigues.
En un tres i no res, les taules s'ompliren de truites, coques, entrepanets, ensaladilles i moltíssims més plats apetitosos als que resultava impossible resistir-se.
En acabar els salats, començaren a aparèixer manjòvenes, pastelons, coques, lioneses....
No cal dir que tot estava boníííssssim i que donarem bon compte entre totes.
En acabar el sopar, "Las chicas del coro" varen fer la seua actució "dramatic-musical": començaren amb un conte de titelles: ARTUR I CLEMENTINA, una parella de tortugues que tenia problemes de comunicació, com moltes parelles en la vida real. Es tracta d'una adaptació teatralitzada de Maria Masó, sobre un conte que havia trobat Conxa Sebastián.
Després de les titelles, les xiques continuaren deleitant-nos amb una interpretació musical d'alló més variada (amb coreografia inclosa!!!!). Cal dir que totes les amigues coincidiren en que es van notant els progressos que aquest taller va fent.
Malgrat tenir un programa d'actes per la nit, la nostra amiga Mª Pilar ens va sorprendre, una vegada més, amb una ronda d'entrevistes a les encarregades de cada taller. Ni cal dir que aquestes entrevistes estigueren plenes a més del afecte i l'agraïment, de la gràcia i l'expontaneïtat de Mª Pilar.
Al llarg de la nit hi hagueren més sorpreses: diverses amigues ampliaren l'actuació de "Las cicas del coro" amb aportacions pròpies, que completaven o milloraven l'actuació. D'aquestes aportacions sorgí la proposta de fer un recull de cançons polpulars antigues per tal d'incorporar-les al nostre repertori i procurar que no es perguen.
També hi haguè una rifa amb la qual s'aconseguí fer neteja d'armaris i que totes se n'anarem carregades.
No cal dir que ho passarem d'allò més bé i que va resultar un vetlada molt entranyable.
Ara sols queda gaudir de l'estiu, agafar forces i buscar idees per a setembre, que ja està ahí.
BON ESTIU AMIGUES!!!!
016
Servicio telefónico de información y asesoramiento jurídico en materia de violencia de género.
30 jun 2013
16 jun 2013
UNA VISITA ALS DEPÒSITS DE SEGARRA
Avui l’associació de Dones Clara Campoamor i la Vall Verda
El dipòsit de Segarra
és una construcció dels anys quaranta necessària per a l’empresa Segarra ja que
abastirà d’aigua la fàbrica, aigua imprescindible per a la secció d’adobaments
( curtits) .
Segons la informació trobada
a les revistes de “ESCUELA DE APRENDICES” en febrer de 1943 apareix el projecte
d’elevació i conducció de les aigües des de 6 quilòmetres de distància,
elevant-les a 150m des del pou situat al terme de La Llosa en
terres de propietat de la família Segarra adquirides en 1941. En aquesta
revista apareix el plànol on s’indiquen la casa de màquines, les vàlvules de
reducció de pressió, el dipòsit i la conducció fins la fàbrica travessant la
carretera de Xilxes. Aquest projecte donarà solució a un greu problema que
l’empresa intentava solucionar des de feia uns anys realitzant perforacions en
llocs més propers a la factoria, però amb escassos resultats.
En la revista de març
de 1944 apareix un article de J. Viruela on es parla dels treballs que des de
fa un any estan realitzant-se per portar l’aigua des del pou de la Llosa a la
fàbrica . En primer lloc la construcció d’una pista per a poder arribar els carros
i els camions fins a 120m d’altitud sobre el que s’elevarà el dipòsit. En estar
la pista acabada, començarà la construcció d’un embassament de 60 x 25 x 5 m .
Es feu un estudi del problema d’elevació de l’aigua fins el dipòsit esmortint
la pressió mitjançant un sistema de vàlvules especials i el de la conducció que
havia de transportar-la. Arriben 2500 litres per minut a la fàbrica i a les primeres
vivendes construïdes ( 100). També hi ha el projecte de convertir 6000
fanecades de secà en regadiu.
En la revista de novembre
de 1945 apareix un reportatge fotogràfic de la construcció del dipòsit
acompanyat d’un article on s’explica la necessitat de l’aigua per a la secció
de “curtits” de la fàbrica indicant les dades de l’embassament:
Mesures:
60m de llarg, 30 d’ample, 2,5 d’espessor per 4m d’altura .
Parets
de ciment i pedra
Capacitat
de set milions i mig de litres.
Cabdal
del manantial:
10.000 litres per minut
Despeses:
Preu
de l’embassament 900.000 ptes.
Es
van construir dues pistes per a unir el manantial amb el dipòsit (200.000 ptes)
La
maquinària va costar 500.000 ptes
Conducció
o canalització a la fàbrica (1.125.000 ptes)
Dos
potents electros de 125 HP i 170 HP que impulsen l’aigua a les bombes. També
funciona un Diesel per a regar les zones de cultiu.
A més de les dades
trobades en les revistes mencionades, hem tingut,com ja hem dit abans, un guia
d’excepció, que ens ha mostrat allò que nosaltres no sabíem.
Lázaro ens ha
explicat que va haver fins a sis pous per a obtindre aigua, cada vegada les
perforacions eren més profundes per a aconseguir el líquid desitjable. El seu treball, en torns de dotze hores,era
controlar els pous per a que l’aigua pujara al dipòsit , controlar l’entrada a
l’embassament , el nivell i l’eixida de l’aigua fins a la fàbrica.
La construcció consta
de l’embassament del que ja hem parlat i al damunt una edificació amb una sala
rectangular decorada amb un sòcol de taulellets
, uns lavabos i una cuina. Des dels grans finestrals de la sala i la
cuina es pot veure l’aigua de l’embassament a sota.
Al voltant del
dipòsit hi ha uns jardins amb pèrgoles amb bancs de taulellets decorats. Avui
l’arbre que més abunda és el lledoner, però a l’època hi havia tarongers de
taronja navelate que es dedicava exclusivament a oferir-la com obsequi als
personatges polítics de l’època. També hi ha una zona del jardí amb una taula
semicircular, una font, uns armaris i un banc on , segons ens han explicat
Lázaro i la seua senyora menjava el servei de la casa.
En aquest paratge es
van celebrar festes de la família Segarra. Ens parlaven els nostres guies d’una
boda i d’alguns passets que van ocórrer en alguna d’aquestes celebracions.
Actualment es troba en un estat deplorable,
totalment abandonat després de l’expropiació de la fàbrica i pertany a
patrimoni de l’Estat. Creiem que algú se’n devia fer càrrec de custodiar-lo
almenys del vandalisme.
15 jun 2013
13 jun 2013
UN PENSAMENT...
El 2 de febrero de 1905 nació en San Petersburgo la filósofa y escritora estadounidense (de origen ruso) Alissa Zinovievna Rosenbaum, más conocida en el mundo de las letras bajo el seudónimo de Ayn Rand. Falleció en marzo de 1982.
Nunca más oportunas las palabras de la autora de esa magnífica novela que es "Atlas Shrugged", traducida al español como "La rebelión de Atlas" ...
"Cuando advierta que para producir necesita obtener autorización de quienes no producen nada; cuando compruebe que el dinero fluye hacia quienes trafican no con bienes, sino con favores; cuando perciba que muchos se hacen ricos por el soborno y por influencias y no por el trabajo, y que las leyes no lo protegen contra ellos, sino que, por el contrario, son ellos los que están protegidos contra usted; cuando repare en que la corrupción es recompensada y la honradez se convierte en un autosacrificio, entonces podrá afirmar, sin temor a equivocarse, que su sociedad está condenada."
AYN RAND (1950)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)