PEL CABANYAL AMB MANEL

La nostra associació ha fet una visita al Cabanyal per tal de conèixer un poc més aquest “barri” de València que ha patit les desastroses conseqüències d’una política urbanística especulativa durant l'alcaldia de Rita Barberà.

Ho hem fet acompanyades de Manel Jorge, amant declarat del Cabanyal. També ens ha acompanyat durant una part del recorregut Maria Villora de SALVEM El Cabanyal.

Amb una població actual de més de 20.000 habitants, El Cabanyal va ser annexionat a València (amb molta contestació) en 1897.

Estava format per barraques i cases de pescadors que van patir un incendi a finals del segle XVIII per la qual cosa es va obligar a construir, amb alineaments quadriculats, cases de planta baixa i un pis, generalment, estretes i amb golfes ventilades per a les xarxes. Els carrer s’alineen paral·lels a la mar.

Amb la construcció del port de València, va aparèixer una nova franja de terra entre el barri i la mar que ocupà la burgesia valenciana amb cases de banys (Balneari Las Arenas) i restaurants de platja.

Al Cabanyal se reinterpretà el Modernisme d’una manera més popular: utilització de la ceràmica, les reixes, els picaports, ornaments de guix, façanes de cara vista.... construïts, no per arquitectes, sinó per mestres d’obra.

Manel ens explicà també les tradicions: la Setmana Santa (que deia que no  ens hem de perdre) la tradicional pesca dels bous (pintada tan magníficament per Sorolla) les clòtxines amb denominació d’origen, l’UD Llevant, el club del Cabanyal...

També ens parlà Manel dels importants personatges que tingueren relació amb El Cabanyal: a més a més de Sorolla que pintà les seus escenes de platja i pescadors, Blasco Ibáñez, Eduardo Escalante, Josep Benlliure...

També ens explicaren Maria i Manel tota la problemàtica que a finals del segle passat el PP plantejà al voler destruir 1651 cases amb la intenció de prolongar l’avinguda Blasco Ibáñez fins a la mar, canviant la tradicional construcció de cases baixes construïdes amb l’aprofitament natural, paral·leles a la mar per una construcció invasiva en gran altura i perpendicular a la línia de mar. Tot açò va provocar l’aparició de SALVEM El Cabanyal , el moviment ciutadà que s’oposava a tota aquesta política abusiva. El 1999 també naix la 1ª edició del “Portes Obertes” un moviment cultural per obrir el Cabanyal a tothom perquè se’l conega i se’l pose en valor. Afortunadament es paralitzaren els enderrocaments el 2010, es desestimà el PEPRI i en l'actualitat El Cabanyal és BIC.

Vam poder veure en directe les dues cares de tot aquest procés: els solars, les cases abandonades, els murals reivindicatius en les façanes... i els carres i voreres que s’estan refent, les rehabilitacions de vivendes, la vida que encara  gaudeix del Cabanyal!!!

I totes en vam quedar amb ganes de tornar-hi perquè s’amaguen joies que no ens podem perdre.

No cal dir que la visita va acabar amb un dinar en uns dels restaurants típics i amb alguna que altra anècdota que us anirem contant a cau d’orella!!!