MIGUEL HERNÁNDEZ I LES DONES DE LA GENERACIÓ DEL 27

El proper diumenge 23, dins de la programació de la fira del llibre la nostra associació participarà en un recital homenatge a Miguel Hernández i les dones de la gernació del 27, comptarà amb la participació de l’associació cultural El Maleno i amb interpretacions musicals de diferents estils. Aquesta activitat s’organitza amb col·laboració amb la Biblioteca municipal.
Miguel Hernández és un poeta sobre el que s'han escrit moltes pàgines, però sobre les dones de la generació del 27 quasi ningú hem oït parlar. En aquest acte volem recuperar i posar en valor aquestes dones.

Totes aquestes escriptores són contemporànies de Miguel Hernández, totes el conegueren i algunes estigueren unides a ell per llaços d’amistat o per interessos literaris, intel·lectuals o polítics. Però no apareixen en cap llibre quan es menciona la generació del 27, la historia les ignorà i les va fer invisibles.
Pretenem donar-los visibilitat i reconèixer la seua obra literària i esperem que els textos de literatura afegisquen els seus noms quan s’esmente la generació del 27, a la qual van pertànyer. Les anomenarem les DONES DE MIGUEL HERNÁNDEZ: Concha Méndez, Maria Zambrano, Maria Cegarra, Elena Garro y Carmen Conde.

CONCHA MÉNDEZ
Va nàixer a Espanya y morí a Mèxic. És una de les veus femenines més importants de l’anomenada Generació del 27 i, a més, una dona amb idees clares i molts desitjos de viure lliurement.
En la seua obra es nota una gran influència de les seues amistats, Luis Cernuda, Rafael Alberti i Federico García Lorca, i fou a través d’aquestes relacions que s’atreví a publicar la primera obra, "Inquietudes", i més tard "Canciones de mar y tierra".
Estigué casada amb el poeta malagueny Manuel Altolaguirre amb qui creà l’editorial “La Verónica”, que publicà la revista Héroe, en la qual col·laboraren importants intel·lectuals. El matrimoni mantingué una relació estreta amb Miguel Hernández. Amb l’esclat de la Guerra Civil va haver d’exiliar-se, però no deixà de participar de la poesia del seu país.

MARIA ZAMBRANO
Pensadora, assagista i poeta espanyola nascuda a Vélez, Málaga, en 1904.
En Madrid estudià Filosofia i Lletres amb Ortega i Gasset, García Morente, Besteiro y Zubiri.
Mantingué amistat amb importants poetes i pensadors de l’època com Luis Cernuda, Jorge Guillén, Emilio Prados i Miguel Hernández, entre altres.
Finalitzada la Guerra Civil, marxà d’ Espanya exiliant-se inicialment a Paris on entaulà amistat amb Albert Camus i amb René Char. Posteriorment visqué a Mèxic, La Habana i Roma, desenvolupant una gran intensitat literària i escrivint algunes de les seues obres més importants: «Los sueños y el tiempo», «Persona y democracia», «El hombre y lo divino» i «Pensamiento y Poesía»
Després de 45 anys d’exili tornà per fi a Madrid en 1984.
En 1988 li fou reconeguda la seua tasca literària amb el Premi Príncipe de Asturias i el Premi Cervantes. Morí a Madrid en 1991.

MARIA CEGARRA SALCEDO
Fou una poeta espanyola, així com la primera llicenciada d’ Espanya en Ciències Químiques.
Dona independent i voluntariosa. Se distingí per la seua pietat catòlica i mariana. Això no li impedí brindar amistat, abans de la Guerra Civil Espanyola, a rellevants escriptors i personatges contemporanis de diferent talant polític: el periodista Raimundo de los Reyes; el crític Antonio Oliver; els poetes Carmen Conde, Miguel Hernández i Ramón Sijé. Ella mateixa s’encarregà de dissipar rumors sobre un suposat romanç amb Miguel Hernández, les visites del qual a La Unión se fonamentaven en una sincera amistat amb la jove professional. Durant anys, i fins la definició del poeta oriolà como republicà i llibertari, María y ell mantingueren correspondència. De signe ideològic oposat, ella optaria per l’activa militància en la Secció Femenina de Falange Espanyola, partit de signe feixista. Amb tot i això, els darrers anys mostrà simpatia per la vaga obrera i pels ideals de solidaritat i pau.

ELENA GARRO
Escriptora mexicana considerada la iniciadora del realisme màgic amb la novel·la Recuerdos del porvenir.
Durant l’any que estigué en Espanya, acompanyant el seu espòs, Octavio Paz, al Congres d’escriptors i artistes antifeixistes conegué al poeta Miguel Hernández, amb qui congenià de seguida, i al que tornà a veure uns mesos després a París, quan ell tornava del seu viatge a Rússia, on havia participat, representant el govern de la República, en el V Festival de Teatre.

CARMEN CONDE
Carmen Conde, nascuda a Cartagena (Murcia) el 15 d’agost de 1907, fou la primera dona que ingressà a la Real Acadèmia Espanyola. Cultivà diferents gèneres i la seua activitat en pro de la cultura, junt al seu marit, Antonio Oliver, fou exemplar. Ambdós conegueren Miguel Hernández i mantingueren una estreta amistat.