L’acte començà a la plaça de l’Assumpció a les 5 de la vesprada, com estava previst, però amb un sol de justícia i amb el so del revol de campanes que ens obligà a traslladar-nos a l’interior del centre escolar.
Una vegada dins, tot es desenvolupà amb normalitat i amb molta emoció per què es van unir músiques molt variades, poesia, vides, pensaments, reflexions...
Enriqueta va ser la guia de l’acte i anava donant pas a la música, a les veus de les dones i a la biografia i la poesia de Miguel Hernández que s’escoltaren en un ambient d’emoció, de respecte i de satisfacció per què el que es pretenia: recuperar la memòria d’algunes de les moltes dones que formaren part de la generació del 27 i que havien estat ignorades unint-les a la veu del poeta, s’havia aconseguit.
Un rap que parlava amb Miguel recitat per Alejandro Martínez, música de violoncel amb Joan Miquel Lara i les seguiriyas a càrrec del cantaor Pepe Aceituno i el guitarrista José de Ángeles completaren l’acte amb l’emoció que la música sempre aconsegueix.
No hay comentarios:
Publicar un comentario