HOMENATGE A MIGUEL HERNÁNDEZ I LES DONES DE LA GENERACIÓ DEL 27

El diumenge 23, la nostra associació  amb la Biblioteca Municipal i la col·laboració  del Grup de Amigues i Amics de la Poesia, va presentar l'homenatge a Miguel Hernández i les dones de la generació del 27.
L’acte començà a la plaça de l’Assumpció a les 5 de la vesprada, com estava previst, però amb un sol de justícia i amb el so del revol de campanes que ens obligà a traslladar-nos a l’interior del centre escolar.
Una vegada dins, tot es desenvolupà amb normalitat i amb molta emoció per què es van unir músiques molt variades, poesia, vides, pensaments, reflexions...
Enriqueta va ser la guia de l’acte i anava donant pas a la música, a les veus de les dones i a la biografia i la poesia de Miguel Hernández que s’escoltaren en un ambient d’emoció, de respecte i de satisfacció per què el que es pretenia: recuperar la memòria d’algunes de les moltes dones que formaren part de la generació del 27 i que havien estat ignorades unint-les a la veu del poeta, s’havia aconseguit.
Un rap que parlava amb Miguel recitat per Alejandro Martínez, música de violoncel amb Joan Miquel Lara i les seguiriyas a càrrec del cantaor Pepe Aceituno i el guitarrista José de Ángeles completaren l’acte amb l’emoció que la música sempre aconsegueix.

MAÑANA: UN MUNDO NUEVO ESTÁ EN MARCHA

El proper diumenge 30 d’abril hem programat la pel·lícula Mañana, conjuntament amb L’Arquet, ecologistes en acció.

És una pel·lícula que ens farà pensar en tot el mal que li estem fent al món en que vivim, però que, esperem ens donarà la clau per canviar les nostres pràctiques destructives.

CYril Dion y Mélanie Laurent amb un equip de quatre persones visiten quatre països després de la publicació d’un estudi que anunciava la possible desaparició de la humanitat en el 2100. El que pretenen és trobar fórmules per evitar la catàstrofe.

MIGUEL HERNÁNDEZ I LES DONES DE LA GENERACIÓ DEL 27

El proper diumenge 23, dins de la programació de la fira del llibre la nostra associació participarà en un recital homenatge a Miguel Hernández i les dones de la gernació del 27, comptarà amb la participació de l’associació cultural El Maleno i amb interpretacions musicals de diferents estils. Aquesta activitat s’organitza amb col·laboració amb la Biblioteca municipal.
Miguel Hernández és un poeta sobre el que s'han escrit moltes pàgines, però sobre les dones de la generació del 27 quasi ningú hem oït parlar. En aquest acte volem recuperar i posar en valor aquestes dones.

Totes aquestes escriptores són contemporànies de Miguel Hernández, totes el conegueren i algunes estigueren unides a ell per llaços d’amistat o per interessos literaris, intel·lectuals o polítics. Però no apareixen en cap llibre quan es menciona la generació del 27, la historia les ignorà i les va fer invisibles.
Pretenem donar-los visibilitat i reconèixer la seua obra literària i esperem que els textos de literatura afegisquen els seus noms quan s’esmente la generació del 27, a la qual van pertànyer. Les anomenarem les DONES DE MIGUEL HERNÁNDEZ: Concha Méndez, Maria Zambrano, Maria Cegarra, Elena Garro y Carmen Conde.

CONCHA MÉNDEZ
Va nàixer a Espanya y morí a Mèxic. És una de les veus femenines més importants de l’anomenada Generació del 27 i, a més, una dona amb idees clares i molts desitjos de viure lliurement.
En la seua obra es nota una gran influència de les seues amistats, Luis Cernuda, Rafael Alberti i Federico García Lorca, i fou a través d’aquestes relacions que s’atreví a publicar la primera obra, "Inquietudes", i més tard "Canciones de mar y tierra".
Estigué casada amb el poeta malagueny Manuel Altolaguirre amb qui creà l’editorial “La Verónica”, que publicà la revista Héroe, en la qual col·laboraren importants intel·lectuals. El matrimoni mantingué una relació estreta amb Miguel Hernández. Amb l’esclat de la Guerra Civil va haver d’exiliar-se, però no deixà de participar de la poesia del seu país.

MARIA ZAMBRANO
Pensadora, assagista i poeta espanyola nascuda a Vélez, Málaga, en 1904.
En Madrid estudià Filosofia i Lletres amb Ortega i Gasset, García Morente, Besteiro y Zubiri.
Mantingué amistat amb importants poetes i pensadors de l’època com Luis Cernuda, Jorge Guillén, Emilio Prados i Miguel Hernández, entre altres.
Finalitzada la Guerra Civil, marxà d’ Espanya exiliant-se inicialment a Paris on entaulà amistat amb Albert Camus i amb René Char. Posteriorment visqué a Mèxic, La Habana i Roma, desenvolupant una gran intensitat literària i escrivint algunes de les seues obres més importants: «Los sueños y el tiempo», «Persona y democracia», «El hombre y lo divino» i «Pensamiento y Poesía»
Després de 45 anys d’exili tornà per fi a Madrid en 1984.
En 1988 li fou reconeguda la seua tasca literària amb el Premi Príncipe de Asturias i el Premi Cervantes. Morí a Madrid en 1991.

MARIA CEGARRA SALCEDO
Fou una poeta espanyola, així com la primera llicenciada d’ Espanya en Ciències Químiques.
Dona independent i voluntariosa. Se distingí per la seua pietat catòlica i mariana. Això no li impedí brindar amistat, abans de la Guerra Civil Espanyola, a rellevants escriptors i personatges contemporanis de diferent talant polític: el periodista Raimundo de los Reyes; el crític Antonio Oliver; els poetes Carmen Conde, Miguel Hernández i Ramón Sijé. Ella mateixa s’encarregà de dissipar rumors sobre un suposat romanç amb Miguel Hernández, les visites del qual a La Unión se fonamentaven en una sincera amistat amb la jove professional. Durant anys, i fins la definició del poeta oriolà como republicà i llibertari, María y ell mantingueren correspondència. De signe ideològic oposat, ella optaria per l’activa militància en la Secció Femenina de Falange Espanyola, partit de signe feixista. Amb tot i això, els darrers anys mostrà simpatia per la vaga obrera i pels ideals de solidaritat i pau.

ELENA GARRO
Escriptora mexicana considerada la iniciadora del realisme màgic amb la novel·la Recuerdos del porvenir.
Durant l’any que estigué en Espanya, acompanyant el seu espòs, Octavio Paz, al Congres d’escriptors i artistes antifeixistes conegué al poeta Miguel Hernández, amb qui congenià de seguida, i al que tornà a veure uns mesos després a París, quan ell tornava del seu viatge a Rússia, on havia participat, representant el govern de la República, en el V Festival de Teatre.

CARMEN CONDE
Carmen Conde, nascuda a Cartagena (Murcia) el 15 d’agost de 1907, fou la primera dona que ingressà a la Real Acadèmia Espanyola. Cultivà diferents gèneres i la seua activitat en pro de la cultura, junt al seu marit, Antonio Oliver, fou exemplar. Ambdós conegueren Miguel Hernández i mantingueren una estreta amistat.

UNA VISIÓ FEMENINA DEL MÓN DE L'ESPORT

Dins del Congrés "La dona en el món" que organitza els dies 10, 11 i 12 d'abril l'IES Botànic Cavanilles, la nostra associació ha participat en l'acte: "Una visió femenina del món de l'esport", presentant el documental de Paqui Méndez "Campeonas invisibles" que ha presentat i explicat la seua autora, la qual s'ha sumat també, a la posterior taula redona amb la participació d'esportistes d'elit ( Xari Adrián, Carmen Vidal, Alba Lara, Paula Ballester, Vero García....)  i periodistes esportives  (Yolanda Peris)  entre d'altres.
Tant les esportistes, com la periodista, la moderadora (professora d'Educació Física) i Paqui han donat el seu punt de vista sobre les dificultats, injustícies i desigualtats que patissen les dones esportistes (en un entorn fonamentalment masculí)   per aconseguir les seues fites i havent de patir, a més a més, la invisibilitat del seus èxits.
Malgrat açò totes han defensat que cal tirar endavant quant se té la il·lusió, les ganes i un poc d'ajuda, de la família, fonamentalment, per què paga la pena dedicar-se a allò que se desitja, en aquest cas l'esport.
Ha hagut una gran assistència de públic, que ha participat posteriorment en el debat.
Tothom ha estat d'acord que són necessàries accions com aquesta per anar acurtant les diferencies entre homes i dones.

                            

CAMPEONAS INVISIBLES

El dilluns 10 d'abril participarem en la Setmana cultural de l'IES Botànic Cavanilles presentant el documental "Campeonas invisibles" de Paqui Méndez.

Paqui Méndez s'ha sorprés de la quantitat de dones que practiquen esport i amb aquest documental preten donar visibilitat a tantes dones esportistes que han aconseguit títols internacionals, medalles olímpiques i que han passat sense quasi resó en els nostres mitjans de comunicació i en el nostre dia a dia.

Cal posar en valor l'esforç que ha fet l'IES al programar la seua setmana cultural dedicada al congrés: LA DONA EN EL MÓN. Cal reforçar i promocionar accions com aquestes per molts motius, però el més important és que va dirigit als més joves de la societat, a aquells que en un futur podran canviar totes les conductes no adequades relacionades amb la dona.

CLARA CAMPOAMOR

Com cada any, al voltant del mes de març s’organitzen diverses activitats des de la Comissió de la Dona de la regidoria d'Igualdad de l’Ajuntament de la nostra ciutat, en les qual col·labora la nostra associació "DONES CLARA CAMPOAMOR."

Tots coneixen  ja,  el que fem  les dones de Clara Campoamor de la Vall d’Uixó, però enguany volíem reivindicar la figura de la dona que dóna nom a la nostra associació: CLARA CAMPOAMOR. Per ajudar-nos en aquest afer vam demanar ajuda al col·lectiu Feminista Victòria Sau.

 En 2006  un grup important de feministes de Xirivella formaren el Col·lectiu Feminista Victoria Sau, que porta orgullosament el nom d’esta feminista, filòsofa i escriptora, i impulsaren la formació de la Coordinadora de Dones per la Igualtat, que agrupa diverses associacions feministes, i també varen estendre la participació, a dones d’altres àmbits, com les cristianes progressistes.

El seu programa era treballar per la igualtat, començant pel seu poble, aconseguir una Casa de la Dona, un Pla d’Igualtat, campanyes per la coeducació,  denuncia de la violència masclista, campanyes per l’empoderament de les dones, i elegiren el camí de la sororitat, dels suport entre les dones,  de la creació de xarxes que extenen el poder de les seues reivindicacions i que els permeten avançar.

Les mestres: Victoria Sau, Marcela Lagarde, Neus Albertos, les motiven a estudiar  el feminisme,

  Han participat en el projecte “Seguint les empremtes de Clara Campoamor” que va organitzar Neus Albertos, que comprenia un ventall d’activitats, com la classe magistral d’Amèlia Valcàrcel en la Sala Clara Campoamor en el Senat, i en les que  participaren diversos col·lectius de dones de Navarra, Fuenlabrada, Jaén, Montcada, Xirivella i Xàtiva.

Motivades per aprofundir més en la figura de Clara Campoamor Rodríguez, varen realitzar un important treball de formació durant l’any 2014, i  finalment, el presentaren al públic amb motiu de la setmana del 8 de Març de 2015, en la Casa de la Dona de Xirivella.

 Per al grup va ser un esforç important realitzar la investigació  però ha valgut la pena, perquè han recuperat per a molta gent la figura històrica d’una dona excepcional que va aconseguir el vot femení en la Constitució Republicana de  1931, i va obrir el camí de l’evolució de totes les dones i xiquetes d’aquella època, que ha tingut repercussió  en totes nosaltres, i que el sistema patriarcal havia esborrat de la història oficial, per així soscavar l’empoderament femení i obstaculitzar el seu creixement.

 La biografia va estar a càrrec de Dora García Castillo, el marc històric, càrrecs rellevants del Govern de la República i dones que feren història, a càrrec d’Elia Giménez Buendía, el resum del llibre de Clara Campoamor “El voto femenino y yo. Mi pecado mortal” a càrrec de Cèlia Chofre i Rico, i el recull dels monuments, noms d’Instituts, carrers i places, a càrrec de Caty García Aguilera.