EXPOSICIÓ: DONES

 

 

Avui hem inaugurat l’exposició DONES que recull les obres que ha realitzat l’alumnat del Batxillerat artístic de l’IES Honori García i estem molt contentes per què:

 -És el tercer any que col·laborem amb la gent del Batxillerat artístic de l’IES Honori Garcia i això vol dir que podem considerar  consolidada aquesta col·laboració.

-Aquest projecte es fa amb la gent jove que és  qui té la possibilitat de continuar amb la tasca de procurar un món millor un món més igualitari, més feminista.

-Perquè és un gust veure que en l’entorn educatiu hi ha persones que també estant lluitant per aconseguir aquestes fites, just ara que sabem que no és gens fàcil perquè hi ha molts interessos perquè això no siga possible i hem de lluitar amb contrincants molt potents amb uns recursos molt grans, quan els nostres són molt més limitats,

 Però amb uns materials humils...llapis,paper... han pogut mostrar allò que preteníem: que es coneguen dones que han sigut rellevants en diversos moments de la història, en diversos àmbits i ben a prop nostre o més llunyanes i que aquest jovent haja reflexionat i s’haja adonat que encara hi ha dones silenciades malgrat que han fet moltes coses importants per a tota la societat.

Les dones que han triat com inspiració de les seues produccions artístiques han estat:

-Marie Curie, dos premis Nobel, Carmen Alborch, ministra, escriptora fou ella qui demanà que el feminisme havia d'arribar a totes les dones del món i havia de ser declarat Patrimoni immaterial de la Humanitat perquè la feia més justa  i Sara Sorribes, la nostra tennista preferida, medalla d’or en uns Jocs Olímpics, ni més ni menys!

 -Hildegarda von Bigen (l’hem coneguda més profundament perquè li vam dedicar el cinefòrum de gener) Federica Montseny, escriptora i ministra de sanitat en la república, una de les primeres en exercir un càrrec d’aquestes característiques i Teresa Perales, nedadora, política i escriptora i premi Príncep d’Astúries.

- Margarita Salas bioquímica, Angela  Merkel, que també va ser física a més de Cancellera alemanya i Alice Coachman primera dona negra en guanyar una medalla d’or en uns jocs olímpics l’any 1948

-Ana Lluch, oncòloga especialitzada en el càncer de mama, Erna Solberg, primera ministra noruega i Marisol González, poeta, professora de valencià (ací al Botànic Cabanilles) i membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

-Carmen Tur important cantant lírica molt volguda per ser de la Vall, Helle Torning-Schmidt, primera ministra de Dinamarca i presidenta de Save the Children i Irene Vallejo, filóloga i escriptora, guanyadora del premi Nacional d’Assaig per la seu obra El infinito en un junco

-Matilde Salvador, importantíssima en la cultura espanyola i més encara en la valenciana del segle passat, segur que coneixeu moltes de les obres musicals que va composar, Dilma Roussef, economista i expresidenta de Brasil i Virginia Woolf, icona de la literatura mundial i gran referent del feminisme

 -Clara Wieck, possiblement no la coneixereu pel seu cognom però sí que sabreu qui fou si vos dic que el seu marit fou Robert Schuman, doncs passà a la història pel cognom del seu marit a l’ombra del que va viure, Clara és considerada la dona més important de la música clàssica, Xiomara Castro, empresària i política, presidenta de la República d’Hondures i JK Rowing autora de Harry Potter, però també productora i guionista de cine.

-Fanny Hensel, també compositora i pianista del romanticisme, eclipsada pel seu propi germà Fèlix  Mendelssohn, Simone Veil, primera dona en presidir el Parlament Europeu i que havia estat una de les poques sobrevivents del camp de concentració d’Auscwitz    i Olympe de Gouges escriptora, dramaturga, filòsofa política que va ser qui va escriure la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana perquè, després  que les dones havien  lluitat amb els homes en la Revolució francesa sols es reconegueren els drets per a ells.  

 -Josefina Cruzado guitarrista vallera de la que també s’està recuperant i posant en valor la seua trajectòria artística i podem dir que la nostra associació ha aconseguit que se li pose el seu nom a un carrer del barri Carbonaire, Úrsula von der Leyen, actual presidenta de la Comissió Europea i Maria Zambrano, filosofa, assagista i intel·lectual que no fou reconeguda fins quasi al final de la seua vida.

 -Elena Romero, primera directora d’orquestra espanyola (ens la va recomanar Sofia Zarzoso, jove directora vallera quan visità l’IES per una altra activitat) Alexandria Ocasio-Cortez, política estadounidenca d’ascendència porto-riquenya i representant del socialisme democràtic (imagineu-vos com de complicada seria la seua feina en els moments actuals)  i Conxa Llombart, membre de la nostra associació, amiga i artista local, que com moltes dones artistes, es troba amb més dificultats i entrebancs que es poden trobar els homes per poder  exercir el seu art.

 Ens agradaria que aquest jovent ho tinga molt més fàcil que ho han tigut algunes de les dones elegides. Han triat dones referents magnífiques on poder mirar-se, exemples a imitar sense cap dubte i estem segures de que les hauran pogut conèixer més a fons al fer aquestes obres.

 Els donem l’enhorabona i les gràcies pel treball artístic i de reflexió que han fet. I també donem l’enhorabona i les gràcies a Bárbara, la seua professora, pel treball que està fent com a totes aquelles persones que, més a prop o més lluny, van acompanyant-los en aquest camí de creixement personal que estan fent.

 També ens ha acompanyat interpretant una peça musical la coordinadora d’igualtat de l’IES, Maria Llidó, responsable de que projectes com aquest es puguen fer.

QUI SÓN LES DONES DEL MURAL

 Continuem am les visites escolars a l'Espai d'Igualtat i Pau per conèixer qui són eixes dones que apareixen al mural. I és un gust veure com l'alumnat està interessat per coneixer-les i a més a més aporta informació o experiències pròpies.

TALLER CONEIXEM I HABITEM EL SÒL PELVIÀ

 

Avui hem fet la tercera sessió del taller de sòl pelvià.

A més de repassar un poc els continguts de les sessions anteriors, avui Isabel ens ha parlat de la vulva, no sols de la seua fisonomia, també dels canvis, de les coses que ens poden alertar  de que alguna cosa no està bé; també ens ha donat consells de com tenir cura d’ella…per suposat ens ha parlat del clítoris, eixe gran desconegut fins fa molt poc...(fou la doctora Helen O’Connell,  que comença els estudis sobre el clítoris el 1998 i els publicà l’any 2005, qui més ens ha aportat sobre ell)

Hem fet un repàs general de com ens hem d’ocupar del sòl pelvià desprès de tot el que hem vist en aquestes tres sessions:

L’hem de conèixer, ens hem de moure, ens hem d’hidratar, hem de gestionar l’estrés perquè no l’altere, ens hem d’alimentar correctament perquè hem d’estar ben nodrides i hem de fer coses per procurar que hi haja sang en eixa zona perquè es mantiga amb la màxima vitalitat possible.

I per suposat, ens ha recomanat que quan hi haja qualsevol alteració cal recórrer a l gents experta : metges, comares, fisios...

I el més divertit d'avui ha estat la part pràctica que l'hem fer ballant sobre un tronc d'equilibri.

STOP FEMINICIDIS FEBRER

 

Aquesta vesprada ens hem reunit de nou davant l’Espai d’Igualtat i Pau per demanar una vegada més que paren els assassinats masclistes de dones i menors.

Sense que s’haja acabat el mes de febrer ja són 10 les dones assassinades i dos menors i aquesta vegada molt propers: una infermera de Benicàssim assassinada en el centre de salut on treballava i una mare i la seua filla a Xilxes.

No hi ha dret!

 Fer mal a les dones de totes les maneres possibles és l'objectiu de la violència de gènere. És una violència específica que castiga les dones pel fet de ser-ho.

                -Per a sotmetre-les, les apallissa, les agredís sexualment, trafica amb els seus cossos.

                 -Per a robar-los la seua dignitat, les priva de mitjans econòmics, les assetja en el seu treball, les insulta en les xarxes socials.

                 -Per a destrossar-les, ataca als qui més volen, les seues criatures.

                 -Per a mantenir-les en la desigualtat sobre la qual vol construir la seua existència, les assassina.

 La violència masclista és un atemptat contra la dignitat i la llibertat de les dones. Cada acte de violència contra les dones no sols deixa cicatrius visibles i invisibles, sinó que perpetua un sistema d'impunitat i silenci.

El feminicidi és la forma de violència més extrema contra les dones. Com veiem els assassinats de les dones són exercits per parelles o exparelles, persones a les quals van estimar en un temps i amb les quals van tenir un projecte de vida en comú. Com és possible que això arribe a convertir-se en una violència tan extrema? ( LA MATÉ PORQUE ERA MÍA)

En el que va d’any 2026, dos mesos , ja són 10 les dones assassinades a l’Estat espanyol i dues criatures. Esta setmana passada ens ha colpit molt la mort de dues dones i una xiqueta

perquè eren molt pròximes a nosaltres, una dona a Benicàssim en el lloc de treball i una altra dona i una xiqueta a Xilxes a mans d’un maltractador que tenia una ordre d’allunyament.

Portem molts anys lluitant contra la violència masclista. Posant el focus sobre l'horror sense permetre que passés desapercebut, interpel·lant a les consciències sense consentir la indiferència. D'ací, han sorgit lleis que intentaven previndre, protegir i recuperar a les víctimes. I, per això, ha calat el missatge social que proclama que la violència no és un problema íntim sinó un problema social que s'ha d'afrontar col·lectivament.

No obstant això hui dia, proliferen missatges mentiders que pretenen negar l'evidència, distorsionar una realitat que a ningú agrada però que cal reconèixer, com a primer pas per a la seua erradicació. És el negacionisme de la ultradreta que s'obstina a desacreditar el missatge de la igualtat retallant recursos i limitant les ajudes posant així en perill les vides de moltes dones.

JUNTES hem arribat fins ací i JUNTES continuarem defenent el dret de totes les dones a una vida digna, sense dependència, ni submissió, siga quina siga la seua raça, les seues creences, la seua classe social,

amb la ferma creença que totes les dones, en les grans capitals o en les xicotetes poblacions, tenen dret a viure en pau, sense por i amb un futur obert i sense amenaces.

Reclamem a les institucions públiques:

1.-Que actuen amb coherència i contundència per a defensar la igualtat de drets i oportunitats de les dones.

2.-Que incrementen els recursos destinats a la prevenció, la protecció i la recuperació de les dones, víctimes de la violència de gènere.

3.-Que elaboren de manera participativa, plans locals contra la violència masclista que permeten coordinar els recursos i actuar amb eficàcia.

4.-Instem a la Generalitat valenciana a elaborar el II Pacte Valencià contra la Violència Masclista que substituïsca a l'anterior caducat des de 2022.

5.-Reclamem la generalització i obligació de la Coeducació, amb enfocament afectivo-sexual i per la igualtat, la pau i la salut , en tots els nivells educatius i acadèmics, en els currículums formals i en la cultura dels centres , així com en la formació inicial i permanent dels professorat, impulsada, secundada i supervisada per les Administracions educatives.

JUNTES donem veu a les quals van callar per sempre, obrim finestres de llibertat, enterrem als qui difonen mentides plenes de crueltat.

JUNTES defenem la vida, lluitem per la independència i busquem que la felicitat estiga a l'abast de totes les dones.

Prou d'impunitat per als agressors!

Prou de violències contra les dones!

Ni una assassinada més, ni una dona menys!

QUÈ PODEN FER LES COMARES PER NOSALTRES?

 

La xarrada que ens ha ofert Celeste Sanahuja  Edo, comare del Centre de Salut de la Vall, ha estat molt interessant perquè la majoria de les assistents desconeixíem moltes de les funcions que poden realitzar les comares.

Sempre que pensem en elles pensem en embaràs, part, lactància…i és cert, és una part fonamental de la seua tasca però, tal con ens ha explicat Celeste també s’ocupen de tot el que pot afectar a les dones des de la menarquia.

En l’època de l’adolescència fan acompanyament, informació...bé directament o bé a través de tallers on tracten d’apoderar les joves perquè visquen els canvis del seu cos d’una manera positiva i sense tabús que els puguen afectar el seu benestar emocional.

Evidentment, en l’embaràs, part, pospart, lactància la figura de la comare és fonamental i cal destacar com han anat canviant les seus maneres d’intervindre en aquests processos buscant sempre el benestar, l’autonomia i el respecte per les preferències que tinga cada dona en eixos moments tant importants de la seua vida.

Però també quan acaba la vida fèrtil de les dones, les comares poden ajudar, acompanyar , donar ferramentes que ajuden a viure durant eixa etapa d’una manera més completa i plaentera . De fet han elaborat guies per fer intervencions més eficaces o programen tallers per treballar diversos aspectes que poden millorar la vida en aquesta etapa.

Ens va informar de diversos programes que s’han posat en marxa per a millorar la nostra salut sexual i reproductiva i estem segures de que a partir d’ara les dones assistents a la xarrada i aquelles a les que arribe la informació que ens va donar Celeste, anirem  amb més seguretat i confiança a consultar qualsevol dubte que ens puga sorgir relacionat amb aquestos aspectes tant fonamentals de la nostra salut.

QUI SÓN LES DONES DEL MURAL?

 Aquesta setmana hem començat una activitat de les que més ens agrada: contar a l’alumnat de les escoles de la Vall “Qui són les dones del mural”... del mural realitzat per Miguel Carlos Montesinos en l’estiu de 2021 i que mostra  diverses dones que són referents  per a xiquetes i xiquets, per  a dones i homes.

Aquest mural va ser un projecte del nostre ajuntament proposat des de la regidoria d’Igualtat i amb la col·laboració de les regidories de Turisme i Cultura.

En aquesta activitat, que forma part de la progaramació de la regiduria d'Igualtat al voltant del 8M amb qui col·laborem, expliquem qui són aquestes dones: Anna Lee Fisher, Angela Davis, Malala Yousafzai, Carme Alborch,  Gloria Fuertes….i així fins a onze. Totes elles han fet moltes coses per millorar el món i millorar també molts aspectes de la vida de les dones.

És un gust veure com l'alumnat ja en coneix a algunes d’elles i se sorpren quan li contem algunes de les coses que han fet.

Aquest  projecte ens agrada tant perquè va dirigit a la gent més menuda, la que, en un futur no molt llunyà, haurà de fer coses perquè aquest món siga una miqueta més just i feminista.

TALLER: CONEIXEM I HABITEM EL SÒL PELVIÀ

 

El dijous 12 de febrer s’ha realitzat la segona sessió del taller sobre sòl pelvià.

En aquesta sessió Isabel Casabó ha centrat les explicacions i els exercicis en el perineu, zona baixa del ventre  de la que formen part músculs, vasos, fàscies, nervis, orificis...i que és molt important perquè a més de sostenir visceres, intervé, entre altres coses, en la funció esfinteriana i la sexual i reproductiva per la qual cosa cal tindre cura d’ell, evitant pressions, mantenint una bona postura, evitant l’estrenyiment, l’estrés o alçant pesos d’una manera adequada, entre altres coses.

TALLER : CONEIXEM I HABITEM EL SÒL PELVIÀ

 

El dijous 29 de gener hem iniciat les sessions del taller de sòl pelvià dirigit per Isabel Casabó, fisioterapeuta, osteópata, amb un postgrau en d’Obstetrícia pediàtrica i que en aquests últims anys ha continuat  dedicant la seua formació a la dona, el seu sòl pelvià, l’embaràs, disfuncions, disparèunies i tots els canvis que té el nostre cos.

Isabel també és voluntària en “CALA, trencant el silenci” (Associació front l’abús sexual i el maltractament en la infantesa)

També està en l’equip de “Equilibra tu posparto” donant classes conjuntament a companyes matrones i professores de ioga.

 

No cabia cap dubte de que estàvem en bones mans i així ho han manifestat les dones participants en aquest taller teòric i pràctic i que continuarà durant tres sessions més.

Isabel ha posat el pes en la importància d’OCUPAR-NOS i no de preocupar-nos pel nostre cos.

Ens ha dit Isabel que hem de conèixer el nostre cos per poder ocupar-nos d’ell, per poder VIURE’L com diu el títol del taller.

I també ens ha dit que si no ens cuidem i aprenem a gaudir, a trobar el plaer propi, serà molt complicat poder compartir-lo

Ens ha fet veure que, si abans era la cultura judeocristiana i després ha estat el patriarcat, en l’actualitat és el capitalisme que obligant-nos a ser útils i productives al cent per cent, ens lleva temps per eixes autocures, per als moments de plaer, i ens porta al cansament diari que tant ens perjudica.

Ens ha animat a que observem quin temps dediquem a les obligacions (família, treball...) i quant per a nosaltres mateixes.

I, no cal dir, que el temps que ha durat aquesta primera sessió ja ha estat un temps dedicat  nosaltres mateix: un bon començament! 

STOP FEMINICIDIS GENER 2026

 

No s'ha acabat el primer mes de 2026 i ja hi ha 5 dones assassinades per violència masclista! La nostra associació ha començat amb les concentracions...som conscients que açò no pararà els feminicidis però és la mostra del nostre malestar, de la nostra ràbia, del nostre dolor. I seguirem concentrant-nos mentre hi haja una sola dona assassinada.

TERTÚLIA: DONES EN ZONES DE CONFLICTE

 

En el transcurs de la història, les dones han estat víctimes de diverses formes de violència durant conflictes armats. Aquest fenomen no sols perpetua la desigualtat de gènere, sinó que també planteja serioses implicacions ètiques i humanitàries

No hi ha qui escapi de les urpes devastadores d'una guerra. Per a les dones pot ser un punt de no retorn.

En les últimes dues dècades, els conflictes civils s'han duplicat: l’any 2001 n’hi havia 30, el 2016 van arribar a 70.

1 de cada 5 dones refugiades o desplaçades en entorns humanitaris pateix violència sexual.

Les dones, juntament amb els seus fills i filles, conformen el 76% del total de persones desplaçades per la guerra.

L’ocupació de dones com a arma de guerra implica la seva instrumentalització per a aconseguir objectius militars o polítics. Exemples recents inclouen:

1. Esclavitud sexual per grups extremistes: Organitzacions com l’Estat Islàmic han perpetrat atrocitats contra dones en àrees de conflicte, utilitzant l’esclavitud sexual com a tàctica per a sembrar terror i controlar a la població.

2. Reclutament forçat en conflictes armats: En conflictes com el de la República Democràtica del Congo, grups armats recluten a nenes i dones joves a la força per a servir com a combatents, missatgeres o esclaves sexuals.

3. Matrimoni forçat com a estratègia de dominació: En contextos com l’Afganistan, algunes comunitats han estat obligades a lliurar dones com a esposes a membres de grups armats com a part d’acords de pau o per a enfortir aliances.

4. Tràfic de persones en zones de conflicte: Durant la guerra a Síria, s’han documentat casos de dones i nenes traficades dins i fora del país per a ser explotades sexualment o com a mà d’obra esclava.

5. Violacions massives en conflictes ètnics: Durant el genocidi de Ruanda en 1994, es van perpetrar violacions sistemàtiques contra dones tutsis com una tàctica de guerra per a desmoralitzar i destruir a la comunitat tutsi per part dels hutus. I si mirem el mapa ens trobem més a prop aquesta atrocitat a la guerra de Bòsnia.

6. Utilització de dones com a escuts humans: En conflictes urbans com el de Gaza, s’ha informat sobre l’ús de dones i nens com a escuts humans per part de grups armats, exposant-los deliberadament al perill per a evitar atacs.

Diversos factors contribueixen a l’ús de dones com a arma de guerra en el segle XXI. La desigualtat de gènere arrelada en moltes societats proporciona un terreny fèrtil per a l’explotació de dones en situacions de conflicte. A més, la impunitat generalitzada per crims de guerra permet que els perpetradors eviten el càstig per les seves accions, la qual cosa perpetua aquest cicle de violència.

Les conseqüències humanitàries i ètiques de l’ús de dones com a arma de guerra són profundament alarmants. Les dones enfronten traumes físics i psicològics duradors, i les comunitats afectades sofreixen divisions i cicatrius que perduren molt després que acaba el conflicte. A més, aquest fenomen soscava els drets humans fonamentals i soscava els principis de dignitat i justícia.

Abordar l’ús de dones com a arma de guerra requereix un enfocament integral que abaste la prevenció, la protecció i la rendició de comptes. Això inclou la implementació efectiva de lleis internacionals que protegeixin els drets de les dones en temps de conflicte, així com programes de sensibilització i apoderament que promoguin la igualtat de gènere i el respecte pels drets humans. A més, és crucial garantir que els perpetradors de tals crims siguen portats davant la justícia i que se’ls imposen sancions apropiades.

La nostra associació no pretén arribar a tant però vol contribuir a donar un poc de llum sobre aquest tema. L’any passat organitzarem una xarrada amb una dona jueva propalestina, Dominique Salomón i un home gazatí, Shaban Kilani. L’any anterior, Nora Miralles, presidenta del centre Delàs, ens parlà amb veu molt experta de tots aquests temes.

Enguany hem volgut portar veus més properes a nosaltres. Una sòcia d’origen algerià, Faiza, ens proposà contar el que s’havia visgut al seu país durant la guerra i ens demanà buscar dones d’altres països en zones de conflicte que feren el mateix per què, deia Faiza, que no hi ha res com contar-ho en primera persona perquè pugem empatitzar i entendre-ho millor.

Les dones que ens han acompanyat en aquesta tertúlia han estat:

Faiza Douudja Harrat, porta més de 30 anys ací. És llicenciada en ciències polítiques i relacions internacionals.

Tetiana Tereshonok és d’Ucraïna, porta menys de tres anys ací i el seu nivell de castellà és molt bo, però ella estava
preocupada perquè encara no domina els verbs en passat i per contar-nos la seua experiència és el passat el temps que necessita. També ens ha dit que quan alguna paraula li falla, recorre a l’anglès perquè ella dona classes online quan la criança de les seues dues filles li ho permet.

Mariia Batechko és també d’Ucraïna de Kyiv i viu a Espanya des de fa 3anys i mig.

Beatriz Salazar és equatoriana i porta ací sols un any i tres mesos.

Els agraïm a les quatre l'esforç que han fet al compartir amb nosaltres les seues experiències: són molt dures però el fet d'haver-les compartit ens ha ajudat a trencar barreres i a entendre millor que les ha duut al nostre país, que era el que Faiza volia.

VISITA A L'IES HONORI GARCÍA

 Avui hem anat a l'IES Honori García a explicar a l'alumnat de primer de Batxillerat artístic què és l'Associació de Dones Clara Campoamor: què fem, qui la forma i perquè volem col·laborar amb ells i elles.

Serà el tercer curs que ho fem amb el projecte "Il·lustrem frases feministes", però enguay la proposta de la seua professora, Bàrbara Martínez, és un poc diferent...trebllaran coneixent i reflexionant sobre dones de diferens moments de la història, de diferents professions, de diferents indrets...

Tenim moltes ganes de veure el resultat d'aquest treball!