CINEFÒRUM: CHINAS

 

L’Associació Dones Clara Campoamor ha volgut participar en el MOSTRA’M, el cicle d’activitats realitzades al voltant del dia de l’immigrant presentant la pel·lícula “Chinas” de Arantxa  Echebarría. Però afegint al col·loqui que es realitza al final de la projecció persones que representen, en certa mesura, els dos mons que es mostren en la pel·lícula i que trobem ací a la Vall igual que en nombroses ciutats d’Espanya i d’arreu del món perquè la immigració és un fet indiscutible avui en dia degut a causes molt diverses.

Aquesta immigració ens aporta entre altres coses una diversitat cultural que, tot i sent  enriquidora, manté  el biaix de gènere de cadascuna d’elles unint-lo a el nostre propi.

Totes les cultures tenen tradicions i pràctiques culturals que són lesives per als drets humans de les dones. Perquè totes les cultures són respectables, però no totes les pràctiques culturals ho són. Per la qual cosa, cal posar en valor les cultures que promouen la igualtat.

Cal dir que som les dones les depositàries i reproductores de les identitats culturals que ens imposen els homes mentre que ells se les autoadministren de forma més discrecional i al seu lliure albir.

És el feminisme, que promou la igualtat entre dones i homes, el que pot ajudar a que desapareguen les pràctiques culturals que col·loquen les dones en una posició de subordinació

Segons Celia Amoròs, la feminista acadèmica més important d’Espanya, cal promoure el mestissatge cultural, la no edificació de fronteres  per arribar a la proposta que fa ella de identitats col·lectives hibrides.

 La pel·lícula mostra dos realitats diferents a través de dos xiquetes: una és filla d’immigrants que regenten un basar i que, com la majoria, no acaben d’integrar-se degut a l’horari tan extens dels seus negocis per poder traure endavant les seus famílies. La xiqueta no acaba de trobar el seu lloc perquè no li agraden els costums de la seua família i es sent més atreta per les coses que volen les seus companyes d’escola: celebrar l’aniversari a MacDonals, tindre una nina Monster Hit.... com la que la pròpia directora va voler comprar a la filla dels amos del basar on ella solia comprar i que li va fer adonar-se del paternalisme que poden despertar els immigrants en nosaltres i que la va decidir a investigar més i fer la pel·lícula.

L’altra és una xiqueta adoptada que malgrat que rep tot el que qualsevol altra de la nacionalitat de la seua família adoptadora, sap que és diferent i sent enyorança de la seua família real, malgrat que no l’haja arribat a conèixer.

Però a més d’aquest dos mons enfrontats, la directora mostra el masclisme i la hipersexualitat de la gent jove d’avui en dia a través de la filla major dels amos del basar.

Les persones que ens han acompanyat com representants d’aquestes dues realitats són:

Bingyang Chen ChenI,  coneguda al poble  com Rosa Chen.

Rosa va vindre a la Vall l’últim dia de juliol de 1990, en plenes festes de penyes.

Eixe mateix any va fer 7é d’EGB a CEIP Colònia Segarra, mentre ajudava diàriament els seus pares al restaurant “Mandarín”. Va finalitzar els seus estudis a l’IES Honori García.

Es pot dir, que després de 34 anys vivint a la Vall, Rosa és una vallera més, amb moltes amistats, molta feina i amb el desig de criar els seus fills ací on, segons ella, es sent molt ben acollida i molt feliç

També ens han acompanyen Eloina i Luís són els pares de AINARA YU, una xiqueta xinesa adoptada en el 2006. En el moment de l’adopció tenia 13 mesos d’edat i els pares van haver de passar 15 dies a Xina. Durant l’estada a Xina, van fer tot tipus de documentació per a formalitzar l’adopció; primer, en la capital de la província de naixement, Xian i després, en Beijing (Pekin).

 Actualment, AINARA YU, ja té 19 anys i està estudiant a la universitat.

En finalitzar la projecció, ens han explicat les seues experiències personals, que tot i  que no coincideixen totalment amb la pel·lícula sí comparteixen alguns aspectes.