Un grup de dones ens hem acostat a l'IES Honor García per explicar què fa la nostra associació a l'alumnat de primer de batxillerat que participarà en el projecte "Il·lunstrem frases de feministes".
S'han mostrat molt inetessats/des i ens han traslladat algunes de les seues inquietuts.
.jpeg)
.jpeg)
Aquesta immigració ens aporta entre altres coses una diversitat cultural
que, tot i sent enriquidora, manté el biaix de gènere de cadascuna d’elles
unint-lo a el nostre propi.
Totes les cultures tenen tradicions i pràctiques culturals que són lesives
per als drets humans de les dones. Perquè totes les cultures són respectables,
però no totes les pràctiques culturals ho són. Per la qual cosa, cal posar en
valor les cultures que promouen la igualtat.
Cal dir que som les dones les depositàries i reproductores de les identitats
culturals que ens imposen els homes mentre que ells se les autoadministren de
forma més discrecional i al seu lliure albir.
És el feminisme, que promou la igualtat entre dones i homes, el que pot ajudar
a que desapareguen les pràctiques culturals que col·loquen les dones en una
posició de subordinació
Segons Celia Amoròs, la feminista acadèmica més important d’Espanya, cal
promoure el mestissatge cultural, la no edificació de fronteres per arribar a la proposta que fa ella de
identitats col·lectives hibrides.
La pel·lícula mostra dos realitats
diferents a través de dos xiquetes: una és filla d’immigrants que regenten un
basar i que, com la majoria, no acaben d’integrar-se degut a l’horari tan extens
dels seus negocis per poder traure endavant les seus famílies. La xiqueta no
acaba de trobar el seu lloc perquè no li agraden els costums de la seua família
i es sent més atreta per les coses que volen les seus companyes d’escola:
celebrar l’aniversari a MacDonals, tindre una nina Monster Hit.... com la que
la pròpia directora va voler comprar a la filla dels amos del basar on ella
solia comprar i que li va fer adonar-se del paternalisme que poden despertar
els immigrants en nosaltres i que la va decidir a investigar més i fer la
pel·lícula.
L’altra és una xiqueta adoptada que malgrat que rep tot el que qualsevol
altra de la nacionalitat de la seua família adoptadora, sap que és diferent i
sent enyorança de la seua família real, malgrat que no l’haja arribat a
conèixer.
Però a més d’aquest dos mons enfrontats, la directora mostra el masclisme i
la hipersexualitat de la gent jove d’avui en dia a través de la filla major
dels amos del basar.
Les persones que ens han acompanyat com representants d’aquestes dues
realitats són:
Bingyang Chen ChenI, coneguda al
poble com Rosa Chen.
Rosa va vindre a la Vall l’últim dia de juliol de 1990, en plenes festes de
penyes.
Eixe mateix any va fer 7é d’EGB a CEIP Colònia Segarra, mentre ajudava diàriament
els seus pares al restaurant “Mandarín”. Va finalitzar els seus estudis a l’IES
Honori García.
Es pot dir, que després de 34 anys vivint a la Vall, Rosa és una vallera
més, amb moltes amistats, molta feina i amb el desig de criar els seus fills
ací on, segons ella, es sent molt ben acollida i molt feliç
També ens han acompanyen Eloina i Luís són els pares de AINARA YU, una
xiqueta xinesa adoptada en el 2006. En el moment de l’adopció tenia 13 mesos
d’edat i els pares van haver de passar 15 dies a Xina. Durant l’estada a Xina,
van fer tot tipus de documentació per a formalitzar l’adopció; primer, en la
capital de la província de naixement, Xian i després, en Beijing (Pekin).
Actualment, AINARA YU, ja té 19 anys
i està estudiant a la universitat.
En finalitzar la projecció, ens han explicat les seues experiències
personals, que tot i que no coincideixen totalment amb la pel·lícula sí
comparteixen alguns aspectes.
