VISITEM HORTA DE SANT JOAN

Aquest cap de setmana hem gaudit d’un viatge extraordinari a HORTA DE SANT JOAN ( Tarragona) i hem aprés a estimar els paisatges i la gent de les Terres Altes.

El dissabte un grup de vint-i-sis persones pujàrem a Horta on ens esperaven Ester i Vicent Ramon, ella filla d’Horta i veïna de la Vall d’Uixó des que va conèixer Vicent Ramon. Ara passen temporades llargues de l’estiu i alguns caps de setmana a aquest poble del qual són membres actius.

Ens partírem en dos grups : un grup va fer una ruta més senzilla, però molt bonica pels Estrets; l’altre, els més agosarats, vàrem pujar a les roques de Benet. Les roques de Benet són un dels  cims més  emblemàtics de Catalunya, amb més de mil metres d’altura, estan situades al cor del Parc Natural dels Ports  L’ascensió és dura en alguns punts, però paga la pena; des del cim, a 1017 m, gaudim d’una visió a vol d’ocell fantàstica de tota la plana que tenim al davant i de les muntanyes que l’envolten. La baixada és fa un poc complicada perquè no està ben senyalitzada i sofrim algunes relliscades i caigudes que afortunadament no provoquen greus danys.

Arribem a la zona recreativa de la Franqueta on ens espera l’altre grup i dinem.

Després de dinar visitem el mas de Quiquet, lloc especial on va romandre durant un temps a la seua joventut Picasso per recuperar-se d’una malaltia i on va fer molts apunts i dibuixos.

Visitem després la Marbrera, per veure com s’extreia el marbre fins 1990 , aquest no era un marbre autèntic ja que era una roca sedimentària i no metamòrfica.

Tot seguit anem al convent de Sant Salvador, lloc emblemàtic per als habitants d’Horta, Ester treu la clau i podem visitar l’església, el claustre i algunes dependències o n podem veure alguna pintura de Picasso que representa aquest lloc.

Situats a l’hostal Barceló, ja al poble i després d’una bona dutxa, ens integrem a la festa de la costa, seguint els gegants, fent-nos el vermut a la plaça o participant a la sardinada ( em va semblar fantàstic tot un poble reunit al voltant d’un tros de pa amb una sardina de bota torrada i un traguet de vi )

Però nosaltres hem de seguir, ens en anem a Arnes per a la “cata” de vins, ens espera Helena a la seua botiga on provem cinc vins ( dos blancs, un rosat i dos negres) acompanyats de diferents tapes. Com que hi ha bona gana, arrasem amb tot el que ens ha preparat i ens bevem tot el que ens treu a la taula. A mesura que avança la nit l’alegria s’estén i les ganes de gresca. Ens acomiadem  i fem un volt pel poble que té una plaça molt bonica, on es troben l’Ajuntament i l’església. Tornem a l’hostal, però la majoria continuen la festa a la plaça ballant amb la gent del poble fins a altes hores de la nit.

El diumenge comencem prenent forces a l’esmorzar. Després fem un volt pel poble , tornem a la plaça ara de dia on Ester ens explica coses de la història i els edificis més emblemàtics. Tenim una visita programada a l’Ecomuseu dels Ports on gaudim de dos audiovisuals, un d’història i l’altre dels paisatges, oficis i la vida als masos de la zona.

Tornem a l’església per contemplar-la per dins, un temple d’estil gòtic pur, sense decoracions sumptuoses, situat per davall del nivell del carrer, amb un cor elevat molt curiós, pintures restaurades i un campanar en forma d’espadanya sobre la façana.

Recorrem els carrers del poble fins arribar al museu Picasso. Allí la guia ens explica el que es pot contemplar en les tres sales: a la primer planta els dibuixos que va pintar a Horta durant la seua primera estada de joventut amb el seu amic Manuel Pallarès al mas de Quiquet; a la segona planta les pintures ( sempre còpies) de la segona etapa en que Picasso va romandre a Horta a l’hostal del Trompet amb la seua estimada; a la planta baixa frases i records de les seues estades. Hem aprés un poc més de Picasso.

Ara toca el vermut, és l’hora i aquí ho fa tothom.

Després dinem al restaurant de ca Miralles copiosament.

Encara farem una passejada per contemplar lo Parot, olivera mil·lenària situada a prop del poble. La denominació popular de Lo Parot li ha estat donada per les seves dimensions i l'edat, que l'han fet considerar com el pare de totes les oliveres. La tradició li atribueix dos mil anys i la varietat, desconeguda avui dia, justifica la creença d'una edat mil·lenària. Cap hortolà l'ha vist mai créixer, però això sí, any rere any, li repleguen les olives.

Ara toca acomiadar-nos dels nostres amfitrions, Ester i Vicent Ramon, i del poble. Ha estat un plaer poder passar aquí un cap de setmana.