DOS PENSADORAS DE LA POLÍTICA: SIMONE WEIL i HANNAH ARENDT

Ahir, 9 de març, l'Associació DONES CLARA CAMPOAMOR i LA SOCIETAT CULTURAL AMICS DE LA VALL van organitzar una conferència per visibilitzar el paper de les dones en la filosofia. La conferència va estar a càrrec de la filósofa valenciana MAITE LARRAURI qui amb mestria ens va parlar d'aquestes dues pensadores de la política, com li agradava a Hannah Arendt que se l'anomenara. Ens va parlar del pensament crític i la necessitat de reflexionar individualment i no deixar-nos arrastrar per idiologies o religions. Per supost va acabar parlant de feminisme i de la necessitat de reivindicar les dones en tots els diferents àmbits: literatura, ciència, arts...
Maite Larrauri és una persona molt propera que va arribar a tot el públic que va assistir i així ens ho van fer arribar la majoria dels assistents i , a més a més, aproxima la filosofia als que som profans en la matèria. Us recomanem sentir-la i veura-la en els programes de la dos de TVE "Filosofia para profanos".

SIMONE WEIL
Fue una de las primeras mujeres que se graduaron en la prestigiosa École Normale Supériure de París, con el título de «agregée de philosophie», reservado solo a los graduados más brillantes.
Su filosofía es difícil de clasificar; es una buscadora insaciable de la verdad, que intuye oculta detrás de todo lo que percibe, y persigue desesperadamente la unión mística con un Dios al que se siente pertenecer, y que concibe como un Todo Único, por encima de todas las creencias. Es una autora solitaria, sin tradición ni herederos, que fue casi olvidada tras su prematura muerte, pero que hoy nos fascina por su intensa biografía, por su forma de vincular sus ideas sociales, filosóficas y místicas a sus vivencias cotidianas. Aunque nunca llegó a pertenecer a ningún partido ni a ninguna religión,pues su idea de justicia estaba siempre muy por encima de las ideologías de su tiempo y de las religiones establecidas, siempre tuvo claro su compromiso en la defensa de los derechos humanos, del derecho de todos a la educación y a una vida digna.
HANNAH ARENDT
H. Arendt va defendre la implicació política de totes les persones. I es mostrava en contra dels comportaments d'aïllament social, presents en alguns filòsofs.
No es considerà nacionalista ni socialista. I va exposar la seua concepció de l'amistat com un acte polític en el qual ella estava disposada a no sotmetre's a una veritat (malgrat que fos aquesta veritat de caràcter científic). L'amistat requereix el diàleg per a la comprensió, segons ella.
Ella creia i defenia que les persones amb pensament crític es troben en totes les capes socials sense que el fet de ser un professor universitari o un intel·lectual fora garantia de ser algú amb pensament crític.

Una de les seues teories sobre l'origen d'un tipus de maldat és la de la banalitat del mal. Aquesta teoria situa l'origen en la falta de reflexió, de practicar el pensament crític. Aquest tipus de mal contrasta amb el mal radical, defensat per Kant, perquè el mal teoritzat per Arendt és un mal extrem (anomenat mal banal), que es caracteritza per unes motivacions que no són racionalitzables perquè no hi ha motius malignes específics, sinó superficials en l'argumentació de l'agent maligne.