Conxa utilitza el reciclatge no com un recurs de crítica sinó com una eina per a la transmutació de la protesta. I converteix els objectes trobats, que ja van utilitzar tant els dadaistes i Duchamp, com Miró i Tàpies, en rostres collage que ens somriuen i conviden a repensar que res desapareix i tot es transforma en el nostre deshumanitzar i consumista planeta.
El cos es converteix en una mera anècdota quasi com un suport o pedestal des d'on colls allargats i eixuts llancen el rostre vertiginosament cap a nosaltres perquè els mirem i perquè descobrim què és el que hi ha més enllà de la seua mirada.
Com sempre un plaer poder contempar l'obra de CONXA LLOMBART.
No hay comentarios:
Publicar un comentario