De pujada hem pogut observar els forns de calç i la surera monumental que trobem a la vora del camí. El paisatge entre sureres sempre m'ha semblat espectacular, el color d'aquests arbres, els seus troncs i branques amb eixa escorça rugosa... La vista de Castro al fons ens anima a seguir endavant, el camí està en alguns trams molt desfet per les pluges passades i hem de parar compte de no caure.
De baixada del castell de Castro, pel barranc del mateix nom, hem passat per la font de la teula i hem contemplat la surera pare, ara tombada, on algú ha dipositat un Betlem.
Acabem recorrent el poble per tornar als cotxes amb les olors encisadores de la paella del diumenge a cada casa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario