La dificultat és baixa: anirem tot el trajecte per pista. I serà de mig dia.
Eixirem d'Algar, poble que visitarem (possiblement amb guia) i farem un camí paral·lel al riu.
L'eixida serà a les 9 del matí, des de la plaça del mercat, amb cotxes propis.
Cap la possibilitat de quedar-se a dinar per la zona o tornar a casa a mig dia.
Algar de Palancia es un municipi situat entre les serres d'Espadà i Calderona, en les riberes del riu Palància. La superfície del terme és irregular, prou
muntanyosa amb zones planes en les riberes del Palància. Les altures principals
són: Castellet (371 m), la Solana (337 m), Picaio (385 m) i Racó de Mateu (422
m). El Palància creua el terme per la seua banda central, de nord-oest a
sur-oest; per l'esquerra afluïx la rambla d'Assuévar i per la dreta la rambla
d'Arruïnes que servix de límit entre Algar de Palància i el terme d'Alfara
d'Algímia. El clima és
mediterrani. El poble s'alça junt amb el marge dret del Palància, en un xicotet
altell.
D'origen àrab, va ser reconquistat l'any 1238, pertanyent a l'Orde de la Mercè i mantenint la seua població morisca fins a la data de la seua expulsióen 1609, per la qual cosa va quedar pràcticament despoblada. En 1610 és novament repoblada per cristians.
Hi ha 245 ha. del terme són de propietat comunal, cobertes de pins i muntanya baixa; s'utilitzen per a pastos d'hivern. La ramaderia és de caràcter domèstic. La garrofera ocupa la major part del secà, seguits per les oliveres, vinyes, ametlers i cereals.
La superfície del regadiu comprèn els cultius següents: tarongers, llimeres, cirerers i excel·lents nispros.
Hi ha una fàbrica de farines i una altra d'algeps.
D'origen àrab, va ser reconquistat l'any 1238, pertanyent a l'Orde de la Mercè i mantenint la seua població morisca fins a la data de la seua expulsióen 1609, per la qual cosa va quedar pràcticament despoblada. En 1610 és novament repoblada per cristians.
Hi ha 245 ha. del terme són de propietat comunal, cobertes de pins i muntanya baixa; s'utilitzen per a pastos d'hivern. La ramaderia és de caràcter domèstic. La garrofera ocupa la major part del secà, seguits per les oliveres, vinyes, ametlers i cereals.
La superfície del regadiu comprèn els cultius següents: tarongers, llimeres, cirerers i excel·lents nispros.
Hi ha una fàbrica de farines i una altra d'algeps.
No hay comentarios:
Publicar un comentario