SITUACIÓ
El Parc Natural del Penyagolosa, localitzat entre els
termes municipals de Vistabella del Maestrat, Xodos i Villahermosa del Río,
representa una fita geogràfica de primer ordre i un referent cultural molt
arrelat en la tradició valenciana. Amb 1.094,45 hectàrees comprén la forest
d’utilitat pública de Sant Joan de Penyagolosa i el seu pic més elevat (1814 m
d’altitud) és considerat el sostre de la Comunitat Valenciana per excel·lència,
només superat per l'Alto de las Barracas (Cerro Calderón).
En els últims contraforts del sistema Ibèric i la
serralada costanerocatalana, el massís del Penyagolosa forma part d'un
encreuament d'ambients geològics, biològics, culturals i socials. La combinació
de substrats calcaris i silicis i el seu clima mediterrani amb influències
continentals li confereix una gran diversitat d'espècies botàniques.
Considerat com una muntanya sagrada i màgica per als
valencians, en el seu cor s'alça l'ermitori de Sant Joan de Penyagolosa,
l'actual edifici d'origen neoclàssic és centre de pelegrinatges dels pobles
dels voltants del massís. Aquesta terra de transició entre els pobles
d'interior i els pobles pròxims a la costa impregna el caràcter dels seus
pobladors, acostumats als rigors del clima.
HISTÒRIA
L’origen del
topònim Penyagolosa es perd en el temps, però sembla que procedeix de
l’evolució del terme pinna (muntanya) i lucosa (boscós), segons diuen alguns
documents com el relatiu a la donació de Culla a l’Orde del Temple el 1213.
Hi ha multitud de vestigis dels pobles que van habitar i van passar pel Penyagolosa; així a la contornada del parc es localitzen assentaments ibers, restes de calçades romanes, etc.
Hi ha multitud de vestigis dels pobles que van habitar i van passar pel Penyagolosa; així a la contornada del parc es localitzen assentaments ibers, restes de calçades romanes, etc.
Menció a banda constitueix l’ermitori de Sant Joan de Penyagolosa. Va ser un antic convent de cenobites i està integrat per un conjunt arquitectònic d’estil neoclàssic del segle XVII, construït sobre unes ruïnes anteriors. Tots els anys se celebren esdeveniments amb el santuari com a centre, el més conegut dels quals és l’antiga romeria dels Pelegrins de les Useres. Altres pelegrinatges dels pobles que envolten el massís són els de Vistabella, Culla, Xodos i Puertomingalvo.
No menys important és el patrimoni construït vinculat al medi rural tradicional, centrat en els masos i edificacions relacionades (pallers, eres, corrals, etc.) el conjunt dels quals posseeix un gran valor històric i cultural. Construccions de pedra seca com murs i casetes formen part del paisatge habitual d’aquest espai natural i els seus voltants.
FLORA
La gran biodiversitat que regna al massís del Penyagolosa és conseqüència
dels diferents substrats calcaris i silicis i per la combinació dels climes
continental i mediterrani. La vegetació que creix al parc natural varia segons
l’altitud i la geologia. A les cotes més baixes creix la pinassa (Pinus nigra), a la solana i amb substrat silici
trobem el pinastre (Pinus pinaster)
i a les ombries i terres altes predomina el
pi roig (Pinus sylvestris).
També és freqüent observar formacions de savina turífera (Juniperus thurifera). Cal destacar la presència del roure valencià (Quercus faginea), el teix (Taxus baccata) i interessants formacions de reboll (Quercus pyrenaica).
També és freqüent observar formacions de savina turífera (Juniperus thurifera). Cal destacar la presència del roure valencià (Quercus faginea), el teix (Taxus baccata) i interessants formacions de reboll (Quercus pyrenaica).
L’Ordre de 16 de novembre de 1998, de la Conselleria
de Medi Ambient, va declarar el barranc
de la Pegunta com a microreserva vegetal, per a afavorir la conservació
d’una zona de menys de vint hectàrees, en la qual conviuen espècies botàniques
rares, endèmiques o amenaçades com el lliri de neu (Galanthus nivalis),
la lletugueta de
bosc (Hieracium valentinum), el grèvol (Ilex aquifolium) i el teix
(Taxus baccata).
FAUNA
Entre la fauna associada a aquest riquíssim ecosistema destaca
l'ornitofauna de grans rapaces diürnes i nocturnes, com l'àguila
reial (Aquila chrysaetos), l'àguila de
panxa blanca (Hieraetus fasciatus) i
el duc (Bubo bubo).
També és rellevant la presència del trencapinyes
(Loxia curvirostra), del pigot garser gros (Dendrocopos major) i de la gralla de bec roig (Pyrrhocorax pyrrhocorax).
Entre els mamífers és important la presència del gat salvatge (Felix silvestris), la cabra salvatge (Capra pyrenaica), la geneta (Genetta genetta), el teixó (Meles meles)
i el cabirol (Capreolus capreolus).
Cal destacar
especialment la major població valenciana de rata penada de cova (Miniopterus schreibersii).
La sargantana de paret (Podarcis muralis) manté al Penyagolosa la més
important població del territori valencià.
Entre la
fauna invertebrada destaquen la graèlsia (Graellsia
isabelae) i l’apol·lo (Parnassius apollo).
ELS PELEGRINS DE LES USERES
Al municipi de les Useres, en la comarca de
l’Alcalatén, i com a mostra d’un secular costum conservat gràcies al fervor
popular, l’últim divendres del mes d’abril es celebra una singular processó
penitencial en què participen els veïns d’aquesta població, agrupats en
l’associació Pelegrinatge de les Useres a Sant Joan de Penyagolosa.
Aquesta és una tradició molt arrelada en la comarca i
que seguix un meticulós i calculat procediment, que perviu possiblement sense
canvis des del segle XIV, i que té establits de forma seqüencial, precisa i
ordenada cada una de les seues celebracions, descansos, menjars i actes. El
pelegrinatge es fa en estricte silenci, únicament acompanyat per un grup de
cantors que entonen antigues melodies tradicionals. Al pas de la processó, els
veïns agranen i adornen la senda de flors i fulles verdes per a homenatjar els
tretze pelegrins i el complex seguici.
El camí dels Pelegrins de les Useres és el recorregut
tradicional que aquests pelegrins realitzen, al llarg de 35 km aproximadament,
i amb un desnivell acumulat de més de 1.000 metres. En el pelegrinatge anual,
pugen des de les Useres fins al santuari de Sant Joan de Penyagolosa, situat en
el parc natural del mateix nom, parant a Sant Miquel de les Torrecelles, on
celebren missa i descansen per a tornar l’endemà al punt de partida. En el
sinuós trajecte, travessen els termes municipals de les Useres, Lucena del Cid,
Xodos i Vistabella del Maestrat.
Aquest camí, en el tram de Xodos a Sant Joan, és
recorregut igualment per la rogativa de Xodos cada any, el dissabte de
Trinitat, per a tornar el mateix dia.
A més del sentit religiós i místic, el camí ha servit
com a via de comunicació comarcal des d’antany. Per aquest motiu, en alguns
trams coincidix amb distints camins ramaders i és possible trobar al llarg del
recorregut diversos jaciments arqueològics, masies, ermites, castells, fonts i
pedrons (peirós). Tot això suposa un important patrimoni arqueològic,
arquitectònic, cultural i etnològic, vinculat al mateix camí.
Quant a l’aspecte natural, el camí discorre a través
d’un paisatge format per escarpades llomes disposades paral·lelament a la
costa, amb profunds barrancs i àmplies àrees de matoll, carrascars i pinedes.
El seu important desnivell permet gaudir d’un canvi progressiu de la vegetació,
que s’adapta gradualment a l’altura i, per tant, al rigor climàtic continental
de la muntanya.
.jpg)
.jpg)
