El diumenge, 1 de desembre, malgrat el vent i fred de la nit anterior, els més agosarats hem decidit fer la ruta programada : es tractava de pujar al cim més alt de la serra d'Espadà que porta el mateix nom. Per fer més curta la ruta, la vam començar des de la carretera que va d'Aín a Almedíjar. És una senda que puja ascendent cap al cim entre pins i alzines, envoltats del paisatge tan característic de la serra d'Espadà.No presenta grans dificultats i en un poc més d'una hora estàvem al punt més alt ( 1096m d'altitud segons algunes fonts). Des d'aquest punt es pot contemplar tota la serra d'Espadà amb els cims més destacats: el Puntal, el Bellota, la Ràpita... , la serra de Javalambre coronada de blanc , la Calderona i la línia de la costa amb els ports de Sagunt i València. Encara que, de tant en tant, bufava un vent gèlid que anunciava que la neu devia d'estar ben a prop, vam resistir i després de prendre forces esmorzant, baixàrem amb la sensació de que ens havía sabut a poc així que en arribar a l'encreuament que marcava el camí al Gurugú, l'enfilarem cap amunt.
Cal dir que ens trobarem dues excursions molt nombroses per aquells indrets.
Finalment tornarem al punt on havíem deixat els cotxes. Algunes ens vam quedar a prendre forces al bar de la cooperativa d'Aín per degustar l'olleta i entrar en calor. Com sempre, ja esperem la pròxima per conèixer el nostre territori.
No hay comentarios:
Publicar un comentario