Clara Campoamor és una associació de dones sense ànim de lucre que té com prioritat treballar amb el col·lectiu femení. Realitzem diferents activitats formatives i de creixement personal
016
Servicio telefónico de información y asesoramiento jurídico en materia de violencia de género.
La nostra associació enguany ha triat Castelló per anar a la
manifestació del 8M. Com els darrers anys, hem omplert dos autobusos i, a més a
més se’ns ha unit moltíssima més gent que s’ha desplaçat en cotxes particulars.
L' assistència de gent ha estat massiva, la festa gran, les
consignes amb molt de fonamen; enguany, a més a
més, hem comptat amb l’acompanyament d’una colla de dolçaineres que ens han
animat més, si cap, la marxa. Sols hem trobat a faltar que el recorregut
també tingués en compte el centre de la ciutat, doncs ens han portat per barris
perifèrics on quasi no hi havia ningú pel carrer.
L’associació DONES CLARA CAMPOAMORde la Vall d’Uixó, amb motiu del 8 de març de 2020,ha realitzat aquest treball amb
l’objectiude posar en valor el treball
i esforç de les dones majors del nostre poble. Les dones grans ens han contat
les seues històries, ens han ajudat a donar visibilitat a unes vides, massa
vegades ignorades, que formen part de la història d’un poble.
Cal dir que no hem marcat cap criteri a l’hora de triar les dones,
encara que el ben cert és que hem buscat algunes de les més majors,
centenàries, i també algunes que no havent nascut a la Vall varen arrelar al
nostre poble ja fa molts anys. Cas especial ha estat el de les xiquetes de la
guerra que arribaren al nostre poble fugint dels bombardejos i la fam.
Podem trobar dones de la cultura, professionals, dones emprenedores o
dones solidàries, però totes elles ens han donat una mostra de vida esforçada i
plena. No poden estar totes les dones majors de 80 anys del poble, però
preteníem que la mostra fora representativa de la població vallera actual.
Segons les dades del cens actual, la Vall compta amb 32.348 habitants,
dels qualun poc més de la meitat,
16.338 som dones. De més de 80 anys hi ha 1064 dones, la qual cosa suposa un
6.5% del total de dones de la població.
De les entrevistades, la meitat són nascudes a la Vall i la resta,
encara que no ho són, es consideren valleres; moltes d’elles porten ací
pràcticament tota la vida. La major part de les nascudes fora de la Vall d’Uixó
vingueren amb el reclam del treball a la fàbrica Segarra, buscant millors
condicions de vida.
Quan vam pensar el títol de l’exposició, creguérem
que DONES GRANS, GRANS DONES era el més adient, ja que són dones grans per
l'edat i grans dones per una vida plena que forma part de la cultura, la
societat i la història del nostre poble. Han deixat la seua empremta a la Vall
d’Uixó.
L'acte de presentació va ser molt emotiu per a tothom: moltes de les dones feia temps que no s'havien vist, estaven molt contentes de veure's reconegudes, els familiars estaven molt satisfets pel reconeixement a les seues mares, iaies... i la gent de l'associació també estàvem emocionades al veure com el nostre projecte havia aconseguit els seus objectius.
Per arrodonir l'acte, la Rondalla Vallera col·laborà, desinteresadament, posant la música; i uns dolcets i un poquet de mistela ens acabà d'endolcir la vesprada.
El divendres 28, en la Biblioteca municipal, s’ha
realitzat l’entrega de premis del IV CONCURS DE CURTS PER LA DONA.
Enguany s’havia ampliat la participació al públic en
general i s’havia augmentatla quantitat
del premi. Pot ser això, ha fet que la participació haja estat més gran que en
altres edicions. En total han estat 13 els curts presentats: 10 d’alumnat dels
IES i 3 lliures.
Malauradament el premi a la categoria lliure ha quedat
desert perquè els curts que s’han presentat no s’ajustaven a les bases del
concurs.
De la categoria A, per l’alumnat dels IES, el curt
guanyador ha estat “No dejes que ocurra”de l’IES Botànic Cavanilles.
La nostra associació està molt contenta per la nombrosa participació
dels IES, donat que els xics i xiques que han participat segur que són persones
que s’han sensibilitzat sobre els problemes que ens afecten a les dones i estem
segures que la seua visió, després de la reflexió que aquest treball els ha
exigit, serà d’una altra manera a partir d’ara. Segur que tots i totes seran els
nostres ambaixadors per seguir en aquesta lluita.
També cal reconèixer i valorar la tasca que realitza el professorat per tal d’animar-los
i dirigir-los en tota aquesta tasca.
El diumenge 16 de febrer eixirem de La Vall en un dia boirós i fresquet, però en arribar a Pina de Montalgrao ens trobarem un dia primaveral. Envoltats de molins de vent, pins i carrasques, ens dirigirem a buscar la cova de Cerdaña on, segons conten els de per allí, s’amagaren una parella d’amants al no ser acceptats per la família. De camí, un veí ens oferí la possibilitat de visitar les zones on se troben trufes i ens mostrà una, com reclam, però com no disposàvem de temps ho deixarem per altra ocasió.
La cova ens deixà bocabadats per les mesures i per les formacions d’estalactites i estalagmites que trobarem. Destaca una formació central de grans dimensions. No ens aventurarem més allà de l’entrada, però la cova està plena de passadissos.
Aquesta cova és un jaciment arqueològic de l’edat del bronze on s’han trobat fragments vinculats a rituals ibers. Al seu interior també es trobaren cadàvers i restes de la guerra civil. Ha estat visitada per personatges importants (Ramón y Cajal) i ara té gran interès per als espeleòlegs.
Després de visitar-la, desférem el camí i ens dirigirem al poble a dinar. Malgrat que no ens prepararem el que havíem encomanat, dinarem molt bé. Tothom estiguérem d’acord que havia estat una eixida estupenda.
Un dissabte més ens reunirem al Centre social de La Unión per compartir receptes i tradicions entre nosaltres. Ací teniu la recepta que prepararen en aquesta ocasió:
La nostra associació ha fet una visita al Cabanyal per tal
de conèixer un poc més aquest “barri” de València que ha patit les desastroses conseqüències
d’una política urbanística especulativa durant l'alcaldia de Rita Barberà.
Ho hem fet acompanyades de Manel Jorge, amant declarat del
Cabanyal. També ens ha acompanyat durant una part del recorregut Maria Villora
de SALVEM El Cabanyal.
Amb una població actual de més de 20.000 habitants, El
Cabanyal va ser annexionat a València (amb molta contestació) en 1897.
Estava format per barraques i cases de pescadors que van
patir un incendi a finals del segle XVIII per la qual cosa es va obligar a
construir, amb alineaments quadriculats, cases de planta baixa i un pis,
generalment, estretes i amb golfes ventilades per a les xarxes. Els carrer s’alineen
paral·lels a la mar.
Amb la construcció del port de València, va aparèixer una
nova franja de terra entre el barri i la mar que ocupà la burgesia valenciana
amb cases de banys (Balneari Las Arenas) i restaurants de platja.
Al Cabanyal se reinterpretà el Modernisme d’una manera més
popular: utilització de la ceràmica, les reixes, els picaports, ornaments de
guix, façanes de cara vista.... construïts, no per arquitectes, sinó per mestres
d’obra.
Manel ens explicà també les tradicions: la Setmana Santa
(que deia que noens hem de perdre) la
tradicional pesca dels bous (pintada tan magníficament per Sorolla) les clòtxines
amb denominació d’origen, l’UD Llevant, el club del Cabanyal...
També ens parlà Manel dels importants personatges que tingueren
relació amb El Cabanyal: a més a més de Sorolla que pintà les seus escenes de
platja i pescadors, Blasco Ibáñez, Eduardo Escalante, Josep Benlliure...
També ens explicaren Maria i Manel tota la problemàtica que
a finals del segle passat el PP plantejà al voler destruir 1651 cases amb la
intenció de prolongar l’avinguda Blasco Ibáñez fins a la mar, canviant la
tradicional construcció de cases baixes construïdes amb l’aprofitament natural, paral·leles a la mar per una construcció invasiva en gran altura i perpendicular a la línia
de mar. Tot açò va provocar l’aparició de SALVEM El Cabanyal , el moviment
ciutadà que s’oposava a tota aquesta política abusiva. El 1999 també naix la 1ª
edició del “Portes Obertes” un moviment cultural per obrir el Cabanyal a tothom
perquè se’l conega i se’l pose en valor. Afortunadament es paralitzaren els enderrocaments el 2010, es desestimà el PEPRI i en l'actualitat El Cabanyal és BIC.
Vam poder veure en directe les dues cares de tot aquest
procés: els solars, les cases abandonades, els murals reivindicatius en les
façanes... i els carres i voreres que s’estan refent, les rehabilitacions de
vivendes, la vida que encara gaudeix del
Cabanyal!!!
I totes en vam quedar amb ganes de tornar-hi perquè s’amaguen joies
que no ens podem perdre.
No cal dir que la visita va acabar amb un dinar en uns dels
restaurants típics i amb alguna que altra anècdota que us anirem contant a cau
d’orella!!!
