Clara Campoamor és una associació de dones sense ànim de lucre que té com prioritat treballar amb el col·lectiu femení. Realitzem diferents activitats formatives i de creixement personal
016
Servicio telefónico de información y asesoramiento jurídico en materia de violencia de género.
El proper diumenge 25 d'octubre, a la biblioteca municipal i en aforament limitat, retornarem a les nostres sessions de cinefòrum, en aquesta ocasió serà: Maudie, el color de la vida d'Aisling Walsh.
Com els darrers anys, el
dilluns després del 15 d’octubre, dia de la celebració de la mort de Santa
Teresa, les biblioteques celebren EL DIA DE LES ESCRIPTORES amb una lectura
col·lectiva.
Enguany aquesta lectura s’ha dedicat a DONES
ESCRIPTORES VALENCIANES i la nostra associació ha participat en
l’organització i en les lectures.
S’han triat, entre més de
quatre-centes dones escriptores, 20 lectures d’escriptores com Amalia
Fenollosa, Sor Isabel de Villena, Carmelina Sánchez Cutillas, Carme Miquel,
Gemma Pasqual, Adela Cortina...i, com no, de les més properes: Bernarda
Sánchez, Luisa Díaz o Fina Foncubierta.
En acabar la lectura
col·lectiva als jardins del Palau de Vivel, s’ha inaugurat l’exposició
“Nosaltres, les escriptores valencianes en el temps”, que romandrà oberta al
primer pis fins l’1 de novembre.
Aquesta setmana l’associació DONES CLARA CAMPOAMOR i l’ARQUET, ECOLOGISTES EN ACCIÓ els proposem el documental sobre JANE GOODALL.
Jane Goodall és una científica i revolucionària, conservacionista incansable, Missatgera de la Pau de l’ONU. Una dona que als 85 anys continua treballant per aconseguir un món millor, un planeta en el quals tots i totes comptem, ja que la biodiversitat ens enriqueix i ens fa més forts i resilients. Tots els éssers som necessaris i complim una funció vital dins l’ecosistema global, forjant així un complex entramat, un delicat equilibri en el qual la manca de qualsevol element es tradueix en una greu pertorbació per a la resta, perquè cadascú marca la diferència i som insubstituïbles i únics.
LAS SINSOMBRERO és el nom pel qual són conegudes un grup de dones pensadores i artistes espanyoles pertanyents a la generació del 27, nascudes entre 1898 i 1914. El nom correspon al gest de traure’s el barret en públic que protagonitzaren Maruja Mallo, Margarita Manso, Salvador Dalí i Federico García Lorca a la Puerta del Sol de Madrid. El documental que us suggerim recull material d’arxiu i entrevistes a les investigadores i familiars d’aquestes dones.
Madrid fou la ciutat on la majoria d’elles residiren, estudiaren i desenvoluparen la seua activitat artística. Obertes a nous conceptes de modernitat i als corrents de avantguarda que provenien d’Europa, foren les recuperadores de la tradició popular. Profundament compromeses amb el temps i la seua realitat social, la seua actitud fou trencadora i oberta, transformant el panorama cultural i artístic d’una Espanya convulsa.
Les seues aportacions estan encara poc estudiades i, en gran majoria han quedat al marge de les antologies i manuals d’art i literatura fins els nostres dies, malgrat haver desenvolupat una activitat constant i destacada en camps tan variats com l’escriptura, la pintura, escultura, il·lustració o filosofia.
Des de l’associació DONES CLARA CAMPOAMOR volem fer visibles aquestes dones massa vegades ignorades per la història. https://www.youtube.com/watch?v=DXwgReVkrtQ&feature=youtu.be
Per a la programació cultural "L'Espectacle ha de continuar", aquesta setmana l’associació DONES CLARA CAMPOAMOR us proposa un documental que porta per títol DESAYUNO CON DIADEMA, dirigit per Óscar Bernàcer.
Argument
Enrique i Aurora són dos desconeguts que , prop del cinquanta, han vist passar de llarg molts trens. Un matí es desperten al mateix llit, la d’ell. Han passat junts una inusual nit en la qual s’han desinhibit per complet. Els embriaga la idea de sentir-se vius, però senten terror davant la possibilitat de canvis, del que diran, d’anar contra allò que es considera establert.
DONES CLARA CAMPOAMOR us presenta la segona proposta per a aquest aïllament obligatori. “Humana. El cuerpo fuera del cuerpo” és una reflexió sobre la percepció del propi cos, a partir de la ceràmica artesanal de porcellana, passant pel curtmetratge fins arribar a la creació culinària. El germen del projecte són set peces de vaixella creades per la ceramista Susana Gutiérrez a partir de motlles de diferents parts del cos de set dones. Elles, set amigues i companyes, accepten el repte llançat per Sweet Sue de reflexionar sobre quina part del cos els creava algun conflicte. A partir d’aquest plantejament surten a la llum qüestions com el pas del temps, las cànons estètics, la genètica, el dolor físic, els complexos... En base a això, es fan motlles sobre el propi cos i es crea una vaixella, buscant plànols, corbes i espais. Els cossos són espais que han deixat de ser cossos, així com els conflictes que aquests causen, per convertir-se en objectes que serveixen per a la creativitat culinària. A partir de les peces resultants les dones s’enfronten a la visió que tenen del seu propi cos i provoquen diferents reaccions i conclusions: acceptació, reafirmació, estranyesa, felicitat...Descobreixen el cos fora del cos. Aquest curtmetratge, dirigit per Josep Gresa Alemany, fou seleccionat en la XII Edició de Curtmetratges per la Igualtat , patrocinat per l’Institut Valencià de Cultura de la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament de València.
L’associació DONES CLARA CAMPOAMOR vol participar en
aquesta programació que ha preparat la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de
la Vall d’Uixó durant el temps del confinament a casa. Us mostrarem una sèrie
de documentals o curtmetratges sempre amb temàtica feminista per tal de visibilitzar
el paper de les dones en la societat.
El primer d’aquests és CAMPEONAS SIN LÍMITES, un documental de
Paqui Méndez que va obtenir un premi
al foment de la visibilitat de l’esport femení en 2017.
SINOPSI
Dones esportistes valentes,
amb talent, que interpel·len la societat per a que la paritat siga una realitat
per tal d’aconseguir una societat més justa i equitativa. El documental ens
mostra, com avui en dia, recolzar-les es rendible esportivament, socialment i
econòmicament.
Elles són esportistes que obtenen
triomfs, però que es troben amb la disjuntiva entre estudiar i abandonar
l’esport d’alta competició, ja que professionalment és una via gaire
impossible. Els agradaria tenir un futur clar, on poder viuredel seu esport, com ho fan molts dels seus companys
masculins i fan explícita la seua queixa convertida en exigència.
Aquest curtmetratge mostra alguns
aspectes de l’esport femení en el moment actual.
La nostra associació enguany ha triat Castelló per anar a la
manifestació del 8M. Com els darrers anys, hem omplert dos autobusos i, a més a
més se’ns ha unit moltíssima més gent que s’ha desplaçat en cotxes particulars.
L' assistència de gent ha estat massiva, la festa gran, les
consignes amb molt de fonamen; enguany, a més a
més, hem comptat amb l’acompanyament d’una colla de dolçaineres que ens han
animat més, si cap, la marxa. Sols hem trobat a faltar que el recorregut
també tingués en compte el centre de la ciutat, doncs ens han portat per barris
perifèrics on quasi no hi havia ningú pel carrer.
L’associació DONES CLARA CAMPOAMORde la Vall d’Uixó, amb motiu del 8 de març de 2020,ha realitzat aquest treball amb
l’objectiude posar en valor el treball
i esforç de les dones majors del nostre poble. Les dones grans ens han contat
les seues històries, ens han ajudat a donar visibilitat a unes vides, massa
vegades ignorades, que formen part de la història d’un poble.
Cal dir que no hem marcat cap criteri a l’hora de triar les dones,
encara que el ben cert és que hem buscat algunes de les més majors,
centenàries, i també algunes que no havent nascut a la Vall varen arrelar al
nostre poble ja fa molts anys. Cas especial ha estat el de les xiquetes de la
guerra que arribaren al nostre poble fugint dels bombardejos i la fam.
Podem trobar dones de la cultura, professionals, dones emprenedores o
dones solidàries, però totes elles ens han donat una mostra de vida esforçada i
plena. No poden estar totes les dones majors de 80 anys del poble, però
preteníem que la mostra fora representativa de la població vallera actual.
Segons les dades del cens actual, la Vall compta amb 32.348 habitants,
dels qualun poc més de la meitat,
16.338 som dones. De més de 80 anys hi ha 1064 dones, la qual cosa suposa un
6.5% del total de dones de la població.
De les entrevistades, la meitat són nascudes a la Vall i la resta,
encara que no ho són, es consideren valleres; moltes d’elles porten ací
pràcticament tota la vida. La major part de les nascudes fora de la Vall d’Uixó
vingueren amb el reclam del treball a la fàbrica Segarra, buscant millors
condicions de vida.
Quan vam pensar el títol de l’exposició, creguérem
que DONES GRANS, GRANS DONES era el més adient, ja que són dones grans per
l'edat i grans dones per una vida plena que forma part de la cultura, la
societat i la història del nostre poble. Han deixat la seua empremta a la Vall
d’Uixó.
L'acte de presentació va ser molt emotiu per a tothom: moltes de les dones feia temps que no s'havien vist, estaven molt contentes de veure's reconegudes, els familiars estaven molt satisfets pel reconeixement a les seues mares, iaies... i la gent de l'associació també estàvem emocionades al veure com el nostre projecte havia aconseguit els seus objectius.
Per arrodonir l'acte, la Rondalla Vallera col·laborà, desinteresadament, posant la música; i uns dolcets i un poquet de mistela ens acabà d'endolcir la vesprada.
El divendres 28, en la Biblioteca municipal, s’ha
realitzat l’entrega de premis del IV CONCURS DE CURTS PER LA DONA.
Enguany s’havia ampliat la participació al públic en
general i s’havia augmentatla quantitat
del premi. Pot ser això, ha fet que la participació haja estat més gran que en
altres edicions. En total han estat 13 els curts presentats: 10 d’alumnat dels
IES i 3 lliures.
Malauradament el premi a la categoria lliure ha quedat
desert perquè els curts que s’han presentat no s’ajustaven a les bases del
concurs.
De la categoria A, per l’alumnat dels IES, el curt
guanyador ha estat “No dejes que ocurra”de l’IES Botànic Cavanilles.
La nostra associació està molt contenta per la nombrosa participació
dels IES, donat que els xics i xiques que han participat segur que són persones
que s’han sensibilitzat sobre els problemes que ens afecten a les dones i estem
segures que la seua visió, després de la reflexió que aquest treball els ha
exigit, serà d’una altra manera a partir d’ara. Segur que tots i totes seran els
nostres ambaixadors per seguir en aquesta lluita.
També cal reconèixer i valorar la tasca que realitza el professorat per tal d’animar-los
i dirigir-los en tota aquesta tasca.
El diumenge 16 de febrer eixirem de La Vall en un dia boirós i fresquet, però en arribar a Pina de Montalgrao ens trobarem un dia primaveral. Envoltats de molins de vent, pins i carrasques, ens dirigirem a buscar la cova de Cerdaña on, segons conten els de per allí, s’amagaren una parella d’amants al no ser acceptats per la família. De camí, un veí ens oferí la possibilitat de visitar les zones on se troben trufes i ens mostrà una, com reclam, però com no disposàvem de temps ho deixarem per altra ocasió.
La cova ens deixà bocabadats per les mesures i per les formacions d’estalactites i estalagmites que trobarem. Destaca una formació central de grans dimensions. No ens aventurarem més allà de l’entrada, però la cova està plena de passadissos.
Aquesta cova és un jaciment arqueològic de l’edat del bronze on s’han trobat fragments vinculats a rituals ibers. Al seu interior també es trobaren cadàvers i restes de la guerra civil. Ha estat visitada per personatges importants (Ramón y Cajal) i ara té gran interès per als espeleòlegs.
Després de visitar-la, desférem el camí i ens dirigirem al poble a dinar. Malgrat que no ens prepararem el que havíem encomanat, dinarem molt bé. Tothom estiguérem d’acord que havia estat una eixida estupenda.
Un dissabte més ens reunirem al Centre social de La Unión per compartir receptes i tradicions entre nosaltres. Ací teniu la recepta que prepararen en aquesta ocasió:
La nostra associació ha fet una visita al Cabanyal per tal
de conèixer un poc més aquest “barri” de València que ha patit les desastroses conseqüències
d’una política urbanística especulativa durant l'alcaldia de Rita Barberà.
Ho hem fet acompanyades de Manel Jorge, amant declarat del
Cabanyal. També ens ha acompanyat durant una part del recorregut Maria Villora
de SALVEM El Cabanyal.
Amb una població actual de més de 20.000 habitants, El
Cabanyal va ser annexionat a València (amb molta contestació) en 1897.
Estava format per barraques i cases de pescadors que van
patir un incendi a finals del segle XVIII per la qual cosa es va obligar a
construir, amb alineaments quadriculats, cases de planta baixa i un pis,
generalment, estretes i amb golfes ventilades per a les xarxes. Els carrer s’alineen
paral·lels a la mar.
Amb la construcció del port de València, va aparèixer una
nova franja de terra entre el barri i la mar que ocupà la burgesia valenciana
amb cases de banys (Balneari Las Arenas) i restaurants de platja.
Al Cabanyal se reinterpretà el Modernisme d’una manera més
popular: utilització de la ceràmica, les reixes, els picaports, ornaments de
guix, façanes de cara vista.... construïts, no per arquitectes, sinó per mestres
d’obra.
Manel ens explicà també les tradicions: la Setmana Santa
(que deia que noens hem de perdre) la
tradicional pesca dels bous (pintada tan magníficament per Sorolla) les clòtxines
amb denominació d’origen, l’UD Llevant, el club del Cabanyal...
També ens parlà Manel dels importants personatges que tingueren
relació amb El Cabanyal: a més a més de Sorolla que pintà les seus escenes de
platja i pescadors, Blasco Ibáñez, Eduardo Escalante, Josep Benlliure...
També ens explicaren Maria i Manel tota la problemàtica que
a finals del segle passat el PP plantejà al voler destruir 1651 cases amb la
intenció de prolongar l’avinguda Blasco Ibáñez fins a la mar, canviant la
tradicional construcció de cases baixes construïdes amb l’aprofitament natural, paral·leles a la mar per una construcció invasiva en gran altura i perpendicular a la línia
de mar. Tot açò va provocar l’aparició de SALVEM El Cabanyal , el moviment
ciutadà que s’oposava a tota aquesta política abusiva. El 1999 també naix la 1ª
edició del “Portes Obertes” un moviment cultural per obrir el Cabanyal a tothom
perquè se’l conega i se’l pose en valor. Afortunadament es paralitzaren els enderrocaments el 2010, es desestimà el PEPRI i en l'actualitat El Cabanyal és BIC.
Vam poder veure en directe les dues cares de tot aquest
procés: els solars, les cases abandonades, els murals reivindicatius en les
façanes... i els carres i voreres que s’estan refent, les rehabilitacions de
vivendes, la vida que encara gaudeix del
Cabanyal!!!
I totes en vam quedar amb ganes de tornar-hi perquè s’amaguen joies
que no ens podem perdre.
No cal dir que la visita va acabar amb un dinar en uns dels
restaurants típics i amb alguna que altra anècdota que us anirem contant a cau
d’orella!!!
Octavio Salazar es defineix com un home feminista “en procés”. És pare, doctor en dret, professor de dret Constitucional a la Universitat de Córdoba i membre de la Red Feminista de Dret Constitucional. Està implicat personal i professionalment en la lluita per la igualtat de gènere i ha centrat gran part del seu treball en l’estudi crític de les masculinitats; bona prova d’açò és la gran quantitat de llibres sobre aquest aspecte.
Amb el pretext de presentar el llibre “El hombre que (no) deberíamos ser”, el dijous, Octavio ens va fer un recorregut per tots els aspectes del feminisme, però posant el punt de mira en el canvi tant necessari que els homes han de fer per aconseguir que tota la lluita de les dones obtinga els resultats esperats i necessaris.
Octavio deia que els homes tenen tantes reticències a deixar els privilegis que els atorga el patriarcat perquè, evidentment, estan en una situació d’avantatge i perquè no se n’adonen de totes aquelles coses a les que renuncien des de les seues posicions d’homes “productius”, forts i dominadors. De fet ell mateix, es va adonar d’açò quan va nàixer el seu fill i va observar com son pare va sofrir una transformació i va començar a mostrar-se tendre, fràgil, fins i tot es mostrava necessitat d’afecte. Tot açò impensable temps abans on s’havia ajustat a l’estereotip masculí que la societat li havia imposat.
No ens va amagar Octavio que la tasca que tenim entre mans és dura i que passa, necessàriament per educar, educar i educar les noves generacions i reeducar i conscienciar la gent gran que hem crescut amb els estereotips de la societat patriarcal, estereotips que interessos polítics, econòmics, religiosos, etc insisteixen en perpetuar.
El discurs d’Ocatavio va ser tan perfectament estructurat i amè que tingué al públic assistent entregat des del primer moment fins al final i totes i tots coincidírem en que caldria fer arribar aquesta xarrada a molta més gent.
La presentació d’Octavi la va fer Ángela Escribano,. Llicenciada en Ciències del Treball per la Universitat de València. Màster en Gènere i Polítiques de Igualtat, gran lluitadora i activista feminista i amiga de la nostra associació des de fa temps.
En el taller de cuina intercultural, avui les dones
romaneses ens han explicat com es fan les “Placinte moldovenesti”
No més posar-se a escampar la masa, s’ha creat un moment de
molta expectació i, al moment, altres dones s’han ofert a ajudar.
Han fet “placinte” salades amb formatge feta i altres de
dolces amb poma. No cal dir que ambdues estaven boníssimes. A més a més les
dones àrabs, com és habitual, han fet té, que també estava
exquisit!
