Enguany s'ha entregat el premi Sant Vicent al Compromís Cívic a la nostra estimada companya Maria Masó: un premi ben merescut per tota la seua tasca amb la societat de la Vall.
ENHORABONA MARIA!!!!
Clara Campoamor és una associació de dones sense ànim de lucre que té com prioritat treballar amb el col·lectiu femení. Realitzem diferents activitats formatives i de creixement personal
Enguany s'ha entregat el premi Sant Vicent al Compromís Cívic a la nostra estimada companya Maria Masó: un premi ben merescut per tota la seua tasca amb la societat de la Vall.
ENHORABONA MARIA!!!!
Esta vesprada hem inaugurat l’exposició fotogràfica titulada “DONA I ESPORT” compartida amb el Col·lectiu F4.
Compartir un treball, un projecte, ens obliga a mirar amb altres ulls el que
fem i ens permet projectar la nostra mirada violeta a qui comparteix amb
nosaltres.
L’any passat férem la primera exposició conjunta amb el Col·lectiu F4 i si
enguany hem repetit és perquè a les dues parts ens va agradar l’experiència.
Ara les dones ja sabem un poc més de fotografia i busquem els millors
enquadres, una bona resolució i totes eixes coses que aprenguérem l’any passat.
Estem segures que la gent del Col·lectiu també s’haurà posat les ulleres
violeta a l’hora de fer les seues fotografies.
Dones i esport sembla un tema senzill i hem pogut triar entre moltíssimes
fotografies on les dones apareixem fent esport, però sols cal posar-se eixes
ulleres violeta per veure que la cosa no és tant senzilla.
Com en tants àmbits de la vida, les dones hem estat excloses de l’espot.
Per fer un poc d’història cal recordar que quan allà per l’any 776 aC es
celebraven els primers Jocs Olímpics no
estava permès que les dones participaren en cap esport ni tampoc que assistiren
a veure la competició. Només les dones solteres hi podien anar, per a les dones
casades era pena de mort.
A la ciutat
d’Esparta, s’educava tant a nens com a nenes de la mateixa manera en educació
física, però les nenes no competien ni lluitaven, només se’ls inculcava una
bona forma física perquè així podrien donar a llum nens sans i forts per ser
gladiadors.
Molt poques
federacions i alts càrrecs són ocupats per dones. A Espanya hi ha 66 federacions
i només la de vela, la de socorrisme i recentment la de basquet són presidides
per una dona.
No cal dir que quan se’ns deixa participar amb normalitat, les dones som capaces d’aconseguir els mateixos èxits que els homes, però se’ns dona la mateixa visibilització? Es paga el mateix a una dona que a un home en qualsevol esport?
I no cal parlar
del que passa quan un fet com “el bes de Rubiales” és capaç de crear tanta polèmica
i desplaçar l’èxit aconseguit per les futbolistes.
Com es pot veure són molts els aspectes que cal polir també en el món de l’esport per aconseguir la igualtat d’oportunitats per a homes i dones i, si amb una exposició com aquesta, hem pogut visibilitzar-los i crear consciencia, ens sentim molt contentes.
Avui és un dia molt especial per a la nostra associació perquè hem recollit el premi Palmira Pla Pechovierto que ens ha atorgat el PSPV-PSOE de la província de Castelló des de la seua secretaria d’Igualtat pel recorregut en la lluita per la igualtat; com associació referent en eixa lluita a la Vall d’Uixó i a la província de Castelló perquè hem estat model per a altres grups i associacions feministes.
També s’ha atorgat premi
a títol individual a Asunción Ventura Franch i a la nostra estimada companya
Paquita Sastre.
La nostra associació es dedica a intentar solucionar o
posar el focus en problemes que afecten les dones en diferents àmbits. Un dels
problemes que en els últims temps està augmentant, malauradament, és la
violència sexual que estem patint: veiem amb prou assiduïtat notícies de
violacions en grup amb gent bastant jove. Pot ser que hi haja factors que
existeixen en eixos moments com l’ús d’alcohol i drogues que pot fer que ho
desencadene o ho afavorisca, però drogues i alcohol fa temps que existien i no
són suficients per explicar l’augment dels actes violents o d’eixes manades que
violen d’una manera exacerbada.
Mónica Alario, llicenciada en
Filosofia per la Universitat Complutense de Madrid i màster en Estudis
Interdisciplinaris de Gènere. Doctora Internacional en Estudis
Interdisciplinaris i de Gènere, va elaborar la seua tesi doctoral amb una
investigació desenvolupada entre el 2015 i el 2020, dirigida per la filòsofa
feminista Ana de Miguel en la Universitat Rey Juan Carlos: La
reproducción de la violencia sexual en las sociedades formalmente igualitarias:
un análisis filosófico de la cultura de la violación actual a través de los
discursos y el imaginario de la pornografía que li va donar el Primer
Premi de la Delegació de Govern contra la violència de gènere el 2020. Ha
publicat diversos articles i ha col·laborat en diverses investigacions sobre
violència sexual, pornografia i prostitució. L’any 2020 va participar com
investigadora en l’Estudi sobre prostitució, la tracta i l’explotació sexual en
les Illes Balears, impulsat per l’Institut Balear de la Dona.
Ella ens ha explicat amb molta claredat que existeix una vinculació claríssima entre la violència sexual i la pornografia que estan consumint els adolescents perquè la pornografia s’ha convertit en l’educació sexual per a les noves generacions i aquest tipus d’aprenentatge incideix en la reproducció de la violència sexual contra les dones mitjançant la construcció del desig sexual dels homes.