EXPOSICIÓ

 

És el tercer any que presentem una exposició conjuntament amb el Col·lectiu de Fotògrafs F4 i en aquesta ocasió l’hem dedicat a mostrar algunes dones realitzant treballs poc habituals fins fa molt poc. Podrien ser moltes més però l’espai és limitat …pot ser calga una nova exposició…o una sala més gran!

I hem triat aquest tema perquè, malgrat que la incorporació de la dona al món laboral és un fet, encara queden molts aspectes que cal millorar.

La Llei Orgànica 3/2007 per a la Igualtat Efectiva de Dones i Homes, a l’article 3, diu: “El principi d’igualtat entre dones i homes suposa l’absència de tota discriminació, directa o indirecta, per raons de sexe, i, especialment, les derivades de la maternitat, l’assumpció d’obligacions familiars i l’estat civil”.

I a l’article 4 diu: “La igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes és un principi informador de l’ordenament jurídic, i, com a tal, s’ha d’integrar i observar en la interpretació i l’aplicació de les normes jurídiques”.

Al llarg de la història, a les dones sempre se’ls ha assignat un rol tradicional en la llar. A finals del segle XVIII, amb la revolució industrial, començaren a incorporar-se al món laboral, però amb unes condicions diferents de les dels homes.

Durant les dues guerres mundials del segle passat, les dones hagueren de fer-se càrrec de la feina que feien els homes quan aquests havien d’anar a la guerra. I demostraren que ho podien fer (el famós cartell femení de “Nosaltres podem fer-ho” és d’aquella època).

Segons un informe del Ministeri de Treball i Economia Social de l’any 2024: les dones desenvolupen el seu treball majoritàriament en el sector dels serveis (8.689.700 dones), principalment en les activitats de comerç, sanitat, educació i hoteleria; la presència femenina és molt baixa en l’agricultura (183.300 dones) i en la construcció (120.400 dones).

La segregació laboral que encara persisteix en el mercat espanyol evidencia com els rols de gènere continuen sent un factor desencadenant de discriminació i vulnerabilitat en el treball de les dones enfront dels homes.

Homes i dones estan desigualment distribuïts en els mercats de treball en funció de qüestions de gènere o sexuals –i no d’acord amb les aptituds i competències que es necessiten en determinats llocs de treball– i la posició de les dones queda malparada respecte de la dels homes.

La nostra societat va mostrant avanços en aquest sentit, però encara continua fortament marcada pel patriarcat. Caldrà estructurar mecanismes que faciliten la intervenció en aquest àmbit perquè –malgrat que les dones són el 51% de la població– aquest percentatge no es reflecteix en el mercat laboral: tenen una presència minoritària en els sectors laborals tradicionalment masculins, són víctimes de la precarietat laboral i la part més perjudicada de la bretxa salarial.

Segons un estudi de HRTrends, per cobrar la mateixa quantitat de diners que els homes, les dones han de treballar 79 dies més, i per cobrar una pensió semblant, han de treballar 11 anys més. A més, malgrat que l’Estatut dels Treballadors intenta que no hi haja diferència de sou en treballs del mateix valor, de mitjana, el sou anual de la dona és 7.000 € inferior al de l’home per realitzar el mateix treball o funció.

Hi ha sectors essencialment masculins, on la presència de la dona és minoritària i, a més a més, la presència de la dona és molt baixa en llocs de direcció (sostre de vidre, que és una barrera invisible que restringís el progrés professional de les dones). Women in Busines diu que a Espanya sols hi ha un 27% de dones ocupant càrrecs d’elevada direcció.

Entre les causes que poden explicar els inconvenients de les dones a l’hora d’accedir a nivell professional trobem:

-El sexisme: es consideren els homes més competitius que les dones.

-El repartiment desigual de les càrregues familiars: és la dona qui s’ocupa de les cures i de les tasques domèstiques majoritàriament.

-Les polítiques d’empresa: no són suficientment inclusives ni afavoreixen la conciliació familiar (per exemple, no hi ha flexibilitat horària, possibilitat de teletreball)

Aquesta exposició fotogràfica intenta mostrar algunes de les dones que realitzen treballs que, fins fa no res, eren exclusius dels homes, i que demostra l’encert del lema que es va fer popular i necessari al segle passat: “Nosaltres podem fer-ho”.