TERTÚLIA: DONES EN ZONES DE CONFLICTE

 

En el transcurs de la història, les dones han estat víctimes de diverses formes de violència durant conflictes armats. Aquest fenomen no sols perpetua la desigualtat de gènere, sinó que també planteja serioses implicacions ètiques i humanitàries

No hi ha qui escapi de les urpes devastadores d'una guerra. Per a les dones pot ser un punt de no retorn.

En les últimes dues dècades, els conflictes civils s'han duplicat: l’any 2001 n’hi havia 30, el 2016 van arribar a 70.

1 de cada 5 dones refugiades o desplaçades en entorns humanitaris pateix violència sexual.

Les dones, juntament amb els seus fills i filles, conformen el 76% del total de persones desplaçades per la guerra.

L’ocupació de dones com a arma de guerra implica la seva instrumentalització per a aconseguir objectius militars o polítics. Exemples recents inclouen:

1. Esclavitud sexual per grups extremistes: Organitzacions com l’Estat Islàmic han perpetrat atrocitats contra dones en àrees de conflicte, utilitzant l’esclavitud sexual com a tàctica per a sembrar terror i controlar a la població.

2. Reclutament forçat en conflictes armats: En conflictes com el de la República Democràtica del Congo, grups armats recluten a nenes i dones joves a la força per a servir com a combatents, missatgeres o esclaves sexuals.

3. Matrimoni forçat com a estratègia de dominació: En contextos com l’Afganistan, algunes comunitats han estat obligades a lliurar dones com a esposes a membres de grups armats com a part d’acords de pau o per a enfortir aliances.

4. Tràfic de persones en zones de conflicte: Durant la guerra a Síria, s’han documentat casos de dones i nenes traficades dins i fora del país per a ser explotades sexualment o com a mà d’obra esclava.

5. Violacions massives en conflictes ètnics: Durant el genocidi de Ruanda en 1994, es van perpetrar violacions sistemàtiques contra dones tutsis com una tàctica de guerra per a desmoralitzar i destruir a la comunitat tutsi per part dels hutus. I si mirem el mapa ens trobem més a prop aquesta atrocitat a la guerra de Bòsnia.

6. Utilització de dones com a escuts humans: En conflictes urbans com el de Gaza, s’ha informat sobre l’ús de dones i nens com a escuts humans per part de grups armats, exposant-los deliberadament al perill per a evitar atacs.

Diversos factors contribueixen a l’ús de dones com a arma de guerra en el segle XXI. La desigualtat de gènere arrelada en moltes societats proporciona un terreny fèrtil per a l’explotació de dones en situacions de conflicte. A més, la impunitat generalitzada per crims de guerra permet que els perpetradors eviten el càstig per les seves accions, la qual cosa perpetua aquest cicle de violència.

Les conseqüències humanitàries i ètiques de l’ús de dones com a arma de guerra són profundament alarmants. Les dones enfronten traumes físics i psicològics duradors, i les comunitats afectades sofreixen divisions i cicatrius que perduren molt després que acaba el conflicte. A més, aquest fenomen soscava els drets humans fonamentals i soscava els principis de dignitat i justícia.

Abordar l’ús de dones com a arma de guerra requereix un enfocament integral que abaste la prevenció, la protecció i la rendició de comptes. Això inclou la implementació efectiva de lleis internacionals que protegeixin els drets de les dones en temps de conflicte, així com programes de sensibilització i apoderament que promoguin la igualtat de gènere i el respecte pels drets humans. A més, és crucial garantir que els perpetradors de tals crims siguen portats davant la justícia i que se’ls imposen sancions apropiades.

La nostra associació no pretén arribar a tant però vol contribuir a donar un poc de llum sobre aquest tema. L’any passat organitzarem una xarrada amb una dona jueva propalestina, Dominique Salomón i un home gazatí, Shaban Kilani. L’any anterior, Nora Miralles, presidenta del centre Delàs, ens parlà amb veu molt experta de tots aquests temes.

Enguany hem volgut portar veus més properes a nosaltres. Una sòcia d’origen algerià, Faiza, ens proposà contar el que s’havia visgut al seu país durant la guerra i ens demanà buscar dones d’altres països en zones de conflicte que feren el mateix per què, deia Faiza, que no hi ha res com contar-ho en primera persona perquè pugem empatitzar i entendre-ho millor.

Les dones que ens han acompanyat en aquesta tertúlia han estat:

Faiza Douudja Harrat, porta més de 30 anys ací. És llicenciada en ciències polítiques i relacions internacionals.

Tetiana Tereshonok és d’Ucraïna, porta menys de tres anys ací i el seu nivell de castellà és molt bo, però ella estava
preocupada perquè encara no domina els verbs en passat i per contar-nos la seua experiència és el passat el temps que necessita. També ens ha dit que quan alguna paraula li falla, recorre a l’anglès perquè ella dona classes online quan la criança de les seues dues filles li ho permet.

Mariia Batechko és també d’Ucraïna de Kyiv i viu a Espanya des de fa 3anys i mig.

Beatriz Salazar és equatoriana i porta ací sols un any i tres mesos.

Els agraïm a les quatre l'esforç que han fet al compartir amb nosaltres les seues experiències: són molt dures però el fet d'haver-les compartit ens ha ajudat a trencar barreres i a entendre millor que les ha duut al nostre país, que era el que Faiza volia.