UNA VOLTA PER SUERA
El passat diumenge, 2 de noviembre, l’associació de
Dones Clara Campoamor va realizar un recorregut per Suera. Aquest és un poble
de la comarca de la Plana Baixa, prop
d’Onda.
Començàrem per dins del poble, pujant al Calvari, on
vam poder vore l’ermita del Crist de la Clemència, passejarem pels carrers de
Suera fins a l’església que conserva en la seua façana uns taulells de 1946
dedicats a un tema marià.
En eixir del poble agafàrem el camí , que després es
convertí en senda, cap al Castell de Maús. La senda és molt agradable amb abundant
vegetació, sobretot de pins i sureres.
- Castell de
Mauç. D'origen àrab. Va ser construït en el segle XII. Està situat en la
cúspide del turó de Suera Alta a una altura de 582 m. El castell es troba
en ruïnes, però la seva silueta retallada abruptament és una de les més
cridaneres dels castells d'Espadà. Encara s'aprecien grans llenços de
muralles i la part inferior del que hagué de ser la torre major. Castell
associat a quatre alqueries musulmanes a les quals donava protecció i que,
després de la conquesta, van ser agrupades en un únic nucli urbà, l'actual
Suera. El castell rep aquest nom, però en l'època islàmica era conegut com
de Mauz.
Continuàrem de baixada fins a la font de Castro, d’aigua molt bona i generosa. Pel camí poguérem observar una mostra d’arquiectura rural, els corrals, antigues construccions per a guardar els ramats, sempre construïts carasol i amb arcs de pedra que permetien millor l’entrada del sol.
Seguint la senda cap a Suera ens endinsàrem en un poble abandonat, Suera Alta.
“Les
runes del despoblat de Suera són unes runes ja venerables. Antigues. Rossegades
pel temps i per la pluja. No viu ja cap persona que haja habitat este llogaret
perdut en la Serra d'Espadà. I és que, a meitat camí entre el nucli de població
de Suera i la Font de
Castro, Suera Alta impressiona. Ancorat entre les runes del
temps, les pedres del que va poder ser l'església,
el molí,
les arcades d'alguns corrals... queden com un testimoni mut de silenci i
solitud.
No sols per la seua ubicació enmig d'una natura immensa, que ha crescut especialment els últims trenta anys, sinó també per la companyia del castell roquer de Mauz, situat sobre el despoblat, en un emplaçament de difícil accés. Eixa era, precisament, la finalitat d'estos castells. Controlar les rutes de pas. Hui no es pot accedir a la part superior del recinte fortificat, si no és amb cordes.
No sé ni tinc informació de quan es va despoblar Suera Alta. La informació que José Manuel i jo aportem al llibre "Pobles abandonats. Els paisatges de l'oblit" és la que em va donar un home ja prou major a qui vaig preguntar en una de tantes rutes a este llogaret. Alguna cosa així com que els seus avis ja l'havien conegut en runes. No unes runes com ara, menjades per la vegetació, sinó en un paisatge que fa un segle, fruit de la pressió humana, no tenia a penes arbres si no és que eren fruiters i cultius com ametlers.
Les referències que he trobat a Suera Alta venen sobretot d'un llibre que vaig adquirir en la Diputació de Castelló, "Notícies per a la història de la Vila i Parròquia de Suera", publicat l'any 2006 i del qual és autor el capellà Vicent Gimeno, que va exercir durant uns anys al poble. La investigació duta a terme cita la història de la vila i dels altres nuclis que formaven la població, -Castro, Saudén i Suera Alta, si no recorde malament-. El llibre aporta algunes fotos especialment interessants pel que he comentat de l'evolució del paisatge del barranc de Castro, de fa uns anys.
També se cita informació sobre Suera Alta, entre d'altres, al llibre de Henri Lapeyre "Geografía de la España morisca", on l'identifica amb Sauden i dóna que en 1563 hi havia 9 cases de moriscos, per sis a la veïna Castro. En l'any de l'expulsió dels moriscos, l'any 1609, Suera tenia un total de 80 cases de moriscos.
Quan hui accedeixes a Suera Alta i les runes del que va ser Castro, et dónes compte de la capacitat d'adaptació del ser humà a l'entorn. Les dues aldeetes estaven molt a prop de fonts i naixements d'aigua, però també, especialment Suera Alta, se situava protegida pel castell i sobre un xicotet promotori damunt del barranc. El testimoni físic de Suera Alta, hui, des de la carretera que duu a la Campana i la partida de Pedralba, és un paretó vertical que despunta sobre un tossalet.” ( Blog Pobles Valencians abandonats de Agustí Hernández)
No sols per la seua ubicació enmig d'una natura immensa, que ha crescut especialment els últims trenta anys, sinó també per la companyia del castell roquer de Mauz, situat sobre el despoblat, en un emplaçament de difícil accés. Eixa era, precisament, la finalitat d'estos castells. Controlar les rutes de pas. Hui no es pot accedir a la part superior del recinte fortificat, si no és amb cordes.
No sé ni tinc informació de quan es va despoblar Suera Alta. La informació que José Manuel i jo aportem al llibre "Pobles abandonats. Els paisatges de l'oblit" és la que em va donar un home ja prou major a qui vaig preguntar en una de tantes rutes a este llogaret. Alguna cosa així com que els seus avis ja l'havien conegut en runes. No unes runes com ara, menjades per la vegetació, sinó en un paisatge que fa un segle, fruit de la pressió humana, no tenia a penes arbres si no és que eren fruiters i cultius com ametlers.
Les referències que he trobat a Suera Alta venen sobretot d'un llibre que vaig adquirir en la Diputació de Castelló, "Notícies per a la història de la Vila i Parròquia de Suera", publicat l'any 2006 i del qual és autor el capellà Vicent Gimeno, que va exercir durant uns anys al poble. La investigació duta a terme cita la història de la vila i dels altres nuclis que formaven la població, -Castro, Saudén i Suera Alta, si no recorde malament-. El llibre aporta algunes fotos especialment interessants pel que he comentat de l'evolució del paisatge del barranc de Castro, de fa uns anys.
També se cita informació sobre Suera Alta, entre d'altres, al llibre de Henri Lapeyre "Geografía de la España morisca", on l'identifica amb Sauden i dóna que en 1563 hi havia 9 cases de moriscos, per sis a la veïna Castro. En l'any de l'expulsió dels moriscos, l'any 1609, Suera tenia un total de 80 cases de moriscos.
Quan hui accedeixes a Suera Alta i les runes del que va ser Castro, et dónes compte de la capacitat d'adaptació del ser humà a l'entorn. Les dues aldeetes estaven molt a prop de fonts i naixements d'aigua, però també, especialment Suera Alta, se situava protegida pel castell i sobre un xicotet promotori damunt del barranc. El testimoni físic de Suera Alta, hui, des de la carretera que duu a la Campana i la partida de Pedralba, és un paretó vertical que despunta sobre un tossalet.” ( Blog Pobles Valencians abandonats de Agustí Hernández)
Després de les fotos de rigor, continuàrem el camí cap al
poble on ens esperava l’àpat a l’hotel restaurant Verdià. Un dia molt agradable
en bona companyia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario