016

016
Servicio telefónico de información y asesoramiento jurídico en materia de violencia de género.

30 ene 2024

LES DONES I LA GUERRA

 






L’any 2000, el Consell de Seguretat de Nacions Unides va aprovar la Resolució 1325 sobre les dones, la pau i la seguretat que va suposar una fita històrica. Aquesta resolució reconeix que la guerra afecta de manera diferent a les dones, i defensa la necessitat d’augmentar el seu paper en la presa de decisions respecte a la prevenció i la resolució de conflictes.

Malauradament, malgrat que varies parts del món estan afectades per guerres molt dures, els compromisos adquirits segueixen sense complir-se.

Al llarg de tota la història les guerres han estat una constant en quasi totes les civilitzacions. I també en aquests escenaris el paper de les dones ha quedat invisibilitzat malgrat ser tant protagonistes com els homes i patir les conseqüències.

Dones i xiquetes han estat separades de les seues famílies, han estat presoneres o víctimes de la violència. Moltes queden vídues o perden els fills i han de fer front als desafiaments i traumes de la guerra, però el seu sofriment sol ser ignorat o directament silenciat.

Les dones han de vetllar per l’alimentació i la supervivència de les seues famílies en situacions molt compromeses.

Segons Nacions Unides, les xiquetes tenen un 90% menys de probabilitat de tenir accés a l’educació que els xiquets en zones en conflicte.

Moltes es converteixen en desplaçades o refugiades i s’exposen a nombrosos perills perquè els conflictes les separen dels seus homes i familiars.

De tot açò i de quin és el paper de les dones en les guerres i quines són les conseqüències de les guerres en les vides de les dones ens ha parlat Nora Miralles avui, 30 de gener dia de La Pau,

Nora Miralles, és periodista especialista en anàlisis internacional. Màster en Gènere, conflicte i Drets Humans per la Ulster University de Belfast.

Forma part de la Women‘s International League for Peace and Freedom (WILPF).

Ha escrit nombroses publicacions. És experta en Drets Humans, gènere, militarisme i seguretat; compta amb  experiència en gestió i dinamització de projectes d’intervenció i incidència social i és l’actual presidenta del Centre Delàs.

El Centre d’Estudis per la Pau J.M. Delàs es una entitat independent d’anàlisis de pau, seguretat, defensa i armamentisme dedicada a realitzar investigació i incidència política y social sota un prisma de cultura de pau, sobre els efectes negatius del militarisme i els conflictes armats. Les principals línies de treball són el comerç d’armes, el finançament de la indústria armamentista, la despesa militar, les forces armades, la indústria militar, la Investigació i el Desenvolupament (I+D) d’armes i les operacions militars en l’ exterior.

El Centre Delàs va nàixer en el marc de Justícia i Pau l’any 1999 com a resultat del treball desenvolupat des de 1988 per la Campanya Contra el Comerç d’Armes. Des de febrer de 2010 té personalitat jurídica pròpia i treballa com un Centre d’Investigació sobre temes relacionats amb el desarmament i la pau.

El Centre Delàs compta amb un grup d’entre 30 i 40 especialistes en el sector que, voluntàriament, realitzen tasques d’investigació, anàlisis i incidència i que conformen el grup de treball del Centre Delàs. Aquest grup està compost por un conjunt d’investigadores amb més experiència i de noves incorporacions, amb l’objectiu de realitzar una tasca de seguiment de l’actualitat en les qüestions de desarmament, militarisme, pau, conflictes, seguretat i armamentisme i de formació contínua entre  els seus membres.


16 dic 2023

XARRADA: SENTIMENT EN LA LLUITA

  La nostra associació intenta visibilitzar problemes que patim i ens afecten a les dones. És cert que, afortunadament, en la nostra societat la mutilació genital no és un problema, però tenint en compte que aquesta societat propera cada cop és més variada i acull a persones d’altres cultures, ens ha semblat molt interessant apropar aquest tema.

Hem organitzat al voltant del dia del migrant (18 de desembre) amb la col·laboració de serveis socials i Pangea una xarrada a càrrec d’Aminata Soucko.

En un saló ple de gom a gom , en el Centre Social de Les Llimeres, Aminata Soucko, presidenta de Red Aminata, ens explicà, no sols en què consisteix la mutilació genital femenina i les seues conseqüències, també quina ha estat tota la seua trajectòria vital  i la seua experiència com migrant en les nostres terres.

Van ser quasi dues hores de testimoni que ens posaren a tots i totes els assistents els pels de punta. El més sorprenent és que, malgrat tot, Aminata és una persona positiva, alegre, que ha encarat tot el que la vida li ha anat presentant amb molta fortalesa.

Us deixem l’enllaç de la pàgina de Red Aminata on es poden fer donacions per ajudar les dones migrants.

https://redaminata.org/

Red Aminata és una associació que es troba a València i que té 4 serveis principals:

              • Acompanyament per al compliment dels tractaments sanitaris

             • Cures d’infermeria sanitària

           • Mediació intercultural en relacions socio sanitàries

           • Serveis de traducció en assistències sanitàries d’àmbit social

 

La seua presidenta exerceix de mediadora entre les dones que han patit mutilació genital, el sistema sanitari i la comunitat.

A més a més de lluitar pels drets de les xiquetes i els xiquets, Red Aminata es dedica a la divulgació i sensibilització amb activitats com aquesta, xarrades, participació en fors, realització de documentals i testimonis de dones. També ofereix tallers i cursos de formació.







28 nov 2023

QUI SÓN LES DONES DEL MURAL

 Avui hem tingut les dues últimes visites dels centres escolar per veure i conèixer qui són eixes dones del mural.

Ha vingut alumnat de 2n del CEIP Lleonard Mingarro i del CEIP Sant Vicent.





25 nov 2023

XARRADA: LA LLUITA DE LES DONES PELS SEUS DRETS AL LLARG DE LA HISTÒRIA

 Eva Alcón ha aconseguit en una xarrada d’un  poc més d’una hora explicar a tot el públic que omplia la Biblioteca Municipal quins han estat els principis del moviment feminista i les diferents fases o onades per les que ha anat passant fins a l’actualitat. I ho ha fet molt ben documentada, de manera clara i amena amb els detalls i les explicacions necessàries per a que tant qui coneixia el moviment com qui no, eixirà amb una idea molt ben formada.

Eva Alcon és Doctora en Història Contemporània. Doctora en Estudis de Gènere per la UJI. Actualment és professora d’història a l’IES Honori García de la Vall.

Pertany a l’Institut d’Estudis sobre Història, Memòria i Patrimoni.

La seua línia d’investigació és la història de les dones, circumscrita al temps de la Segona República i la Guerra Civil als pobles de Castelló, així com l’acció política i sindical de les dones obreres.

Té nombroses publicacions i  diverses webgrafies  de dones destacades.

Eva Alcón és una activista del feminisme.