Avui comencem un nou curs de cinefòrum amb la pel·lícula NO SOY UN HOMBRE FÁCIL Enguany les projeccions es faran cada mes a la Biblioteca Municipal. Avui comptem amb nosaltres amb ÁNGEL LATORRE LATORRE, un bon amic que ens va proposar la projecció d’aquesta pel·lícula i es va oferir a acompanyar-nos en el col·loqui , moltes gràcies Ángel. Moltes de vosaltres ja el coneixeu perquè Ángel ha participat ja estos darrers anys en diferents conferències tant de la Regidoria d’Espots com en xarrades organitzades des de l’escola d’adults Jordi de Sant Jordi. Ángel és psicòleg i professor honorari de la Universitat de València.
NO SOY UN HOMBRE FÁCIL
és una comèdia romàntica francesa del 2018 dirigida per Éléonore Pourriat.
Damien és un xovinista
descarat que té tots els beneficis de viure en una societat patriarcal. Després
d'un cop al cap, Damien es desmaia. Quan desperta, es troba en allò que sembla
un univers alternatiu on els rols de gènere s'inverteixen i les dones tenen el
poder. Damien se sent confós: ara que experimenta el sexisme -que en aquest món
els homes viuen de manera sistemàtica - lluita per trobar el seu lloc en aquest
nou món estranger. Coneix i sedueix Alexandra, una xovinista i novel·lista
influent en aquest món dominat per dones.
La pel·lícula té els
seus orígens a Majorité opprimée un curtmetratge del 2010 dirigit per Pourriat,
sobre un pare que es queda a casa que experimenta el sexisme en un món
paral·lel dominat per dones i, finalment, es converteix en víctima d'agressió
sexual. El 2014, després de ser llançat
a la plataforma per compartir vídeos Youtube, el curt va atreure l'atenció
internacional i Netflix es va acostar a Pourriat per desenvolupar un nou
projecte més gran sobre la premissa inicial. Pourriat inicialment volia fer una
sèrie, però finalment van acordar produir una comèdia romàntica com un
llargmetratge.
La pel·lícula es va
estrenar a Netflix el 13 d'abril del 2018.
Una realitat paral·lela: la inversió de rols
El plantejament de No
sóc un home fàcil és molt hàbil. Aquesta pel·lícula no ens mostra un món
diferent. No ens mostra un món amb valors femenins. Els valors predominants
continuen sent masculins només que en aquest cas no són els homes els qui els
imposen, són les dones.
Des de la cura dels
fills i la família, la infravaloració laboral, l'acudit fàcil contra els seus
cossos, l'assetjament sexual, la depilació, la infidelitat, la violència
sexual, la solteria… Tots els clixés patriarcals estan absolutament
normalitzats en aquest món també, però en contra dels homes.
Damien, horroritzat
pel tracte discriminatori que es pateix, s'uneix a un grup de masculinistes.
Els masculinistes són homes que lluiten pels seus drets i contra l'opressió
d'un sistema que els considera inferiors. Un sistema que ha adjudicat uns rols
als homes dels quals difícilment se'n poden sortir. Per aquest motiu també és
atacat i vilipendiat. No només per dones, també per molts homes que acusen els
masculinistes d'homosexuals i que no creuen que hi hagi res a canviar en
aquesta realitat abusiva contra els homes.