La nostra associació va programar un cap de setmana al Pitarque l’1 i 2 d’octubre.
El dissabte 1, un grup al voltant de vint persones ens desplaçarem a la comarca del Maestrat per a fer una ruta fins el naixement del riu Pitarque.
Fou un recorregut fàcil, sempre vorejant el riu fins arribar al naixement. Muntanyes de bosc mediterrani caducifoli i plenes de voltors anaven tancant-nos el camí.
Al poc de començar la ruta ens trobarem amb l’ermita de “la Virgen de la Peña” i poc després amb una antiga central hidroelèctrica.
Malgrat que no hi ha excessiva quantitat d’aigua, ens trobarem alguna que altra cascada d’aigua.
El naixement és un indret espectacular . Es pot pujar pels dos costats per adintrar-nos quasi fins al final.
Ningú volia tornar-se’n, però calia buscar un lloc per dinar. Ho férem a vora riu i una vegada recuperades les forces tornarem cap al poble amb l’amenaça d’alguna gota de pluja i espectacle taurí. Ens donà temps de visitar el poble que tenia una església prou important per a la mesura del poble.
Abans d’anar a l’hostal La Trucha on ens havíem d’instal·lar, anàrem a visitar els orgues de Montoro: monument natural format per una estructura rocosa espectacular.
A l’hostal, repartirem les habitacions i se n’anàrem a visitar Villarluengo.
El sopar a l’hotel fou bo i abundós, però amenitzat per nombrosos mosquits que no ens deixaren gaudir totalment de la cuina.
El diumenge després de desdejunar eixirem en direcció a Mirambel on teníem una visita concertada. Ens sorprengueren les vistes de Cantavieja, deixant-nos en ganes d’haver parar una estona a visitar-la.
Mirambel és un poble emmurallat d’època medieval. Té cinc portals, el més bonic el que té la torre de les monges, al costat està el convent que ara és un museu. Nombrosos palaus, carres empedrats i racons molt bonics fan de Mirambel un conjunt arquitectònic que ens va agradar molt.
Com ens quedava temps, férem una paradeta a Cantavieja: ens sorprengué el llavador, convertit en museu; la plaça porticada, que trobàrem plena de barreres i cadafals que li llevaven part de l’encant, i molts altres racons que afirmaven la importància de la ciutat.
Finalment ens desplaçarem fins a La Iglesuela del Cid, on teníem reservat el dinar i altra visita guiada. Ambdues coses superaren les nostres expectatives: el menjar casolà i bo, la visita interesantíssima i molt entretinguda.
Tornarem sans i estalvis, contents i satisfets i amb les piles carregades després d’un cap de setmana tant intens.
Cal agrair a les encarregades de programar el viatge i guiar-nos l’èxit del qual.
