https://www.filmaffinity.com/es/film251494.html
Clara Campoamor és una associació de dones sense ànim de lucre que té com prioritat treballar amb el col·lectiu femení. Realitzem diferents activitats formatives i de creixement personal
Aquesta xarrada, que organitza la nostra
associació encara dins de la programació al voltant del 8M, la presenta Laura
Barrios Oliver en nom de la Federación de Mujeres Jóvenes, que és un espai de dones feministes joves de deu comunitats de l'estat espanyol. És una
organització que es defineix com a feminista, laica i abolicionista de
l'explotació sexual de les dones. Els seus principals objectius són
visibilitzar i contribuir a l'erradicació de la violència a la que s'enfronten
les dones, per aconseguir la igualtat real i efectiva en la nostra
societat. És característica també d'esta federació el treball en xarxa i crear
aliances per a enfortir el moviment feminista.
Estan dedicant-li alguns projectes a la violència en l'espai virtual com Tinder del que assegures no és un espai tan segur com ens
diuen.
L'últim treball que tenen és l'informe que han presentat fa poc, el mes de maig del 2024. Aquest informe està dedicat a la plataforma Onlyfans, que sembla que no és tan innocent com ens volen fer creure. Les dones de la Federació expliquen i posen l'accent, en el risc que patisen les dones joves, moltes d'elles menors d'edat, a endinsar-se en el món de la prostitució i de l'explotació sexual, promocionant esta plataforma una falsa sensació d'apoderament i normalitzant, a més a més, el pagament de qualsevol imatge d'índole sexual.
Davant d'un panorama tant perillós, Laura Barrios oferia com a úniques sol·lucions l'educació afectiva sexual desde les primeres etapes de la vida tant en la familia com en l'àmbit escolar, així com la denúncia de tots aquells que utilitcen aquest serveis que ella va qualificar de "puteros" o de "proxenetes" malgrat que s'amaguen darrere de qualificatius socialment admesos com "fans" o " coachs".
Aquest matí, una setmana després de la data programada, hem inaugurat l’exposició
“Il·lustrem frases feministes” a càrrec del Batxillerat artístic de l’IES
Honori García, un projecte proposat per la nostra associació amb els objectius
d’animar al jovent a defensar la igualtat de dones i homes a través de frases
feministes i de donar a conèixer entre els més joves les dones feministes.
Aquesta exposició ha estat el fermall de totes les col·laboracions que hem
portat a terme amb l’IES Honori García al llarg d’aquest curs.
És necessari reconèixer la qualitat
de tots els treballs realitzats i estem
segures, pel que ens ha contat la seua professora, Bárbara Martínez Biot, que ha
permés un debat i una reflexió sobre el feminisme, sense cap dubte.
Enguany hem pogut participar en les dues manifestacions més importants al nostre voltant per a reivindicar els nostres drets i les discriminacions que encara patim les dones: pel matí hem anat a Castelló i per la vesprada a València. i el temps ens ha respectat!
Segons Begoña ha hagut una interpretació segada i incorrecta perquè els que
ens han contant aquesta part de la nostra història (i totes les demés) han
sigut homes, que ens han relegat a un segon pla, ens han atorgat funcions menys
rellevants o, simplement, ens han ignorat.
Per la qual cosa cal redirigir la mirada, replantejar-se les preguntes i
seguir investigant per traure a la llum la veritat sobre una època que per
llunyana i extensa en el temps i en l’espai
segurament ens permetrà trobar respostes més ajustades a la realitat.
Begoña ens ha contat que en l’arqueologia també passa com en altres
estudis: són moltes les dones que comencen però que han d’anar abandonant o
reduint les seues aspiracions quan s’enfronten a la maternitat (el sostre de
cristall)
I també ens ha contat que, malgrat
haver investigacions importants sobre aquests temes, el nostre govern autonòmic
ha deixat perdre les subvencions atorgades des de la Unió Europea i així parar tot
el treball realitzat fins ara.
Ens ha deixat una pàgina web per consultar sobre aquest tema:
Begoña Soler Mayor és Doctora en Història, especialitat Prehistòria, per la Universitat de València en 1996.
Des de l'any 2004 treballa com a conservadora de museu en la Unitat de
Difusió, Didàctica i Exposicions del Museu de Prehistòria de València, on ha
comissariat exposicions, coordinat publicacions i coordina també les
exposicions itinerants del museu.
Les seues línies de treball
fonamentals són la investigació sobre els grups
caçadors-recol·lectors-pescadors de l'àrea central del mediterrani peninsular,
a través de l'arqueologia experimental i la difusió del coneixement sobre el
patrimoni arqueològic des de l'àmbit museístic i de la comunicació, destacant
l'anàlisi de la representació de les dones de la Prehistòria.
És investigadora en diversos projectes finançats dedicats a l'estudi dels
ornaments paleolítics i a l’estudi de la representació de les dones del passat.
Ha dirigit excavacions en diversos jaciments paleolítics valencians i en
l'actualitat codirigeix l'excavació de la Cova del Volcan del Faro (Cullera,
València).
Ha impartit cursos de postgrau i d'especialització en el Departament de
Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de València, en la Universitat de
Santiago de Compostel·la i la Corunya i des de 2015 imparteix classe en el
Màster d'Arqueologia de la Universitat de València.
Forma part de la xarxa d'investigadores Pastwomen, així com del projecte Relectures que planteja itineraris museales
en clau de gènere en diferents museus valencians.
Mª Luisa Rovira Gomar és llicenciada en Geografia i Història amb
l’especialitat de Prehistòria i Arqueologia per La universitat de València.
Des de l’any 1985 ha ocupat el càrrec de Directora del Museu Arqueològic
Municipal, Directora de la Xarxa de Biblioteques Municipals i Directora de
l’Arxiu Municipal ací a l’Ajuntament de la Vall.
Malgrat que les tasques relatives al Patrimoni i Arqueologia han anat
canviant al llarg del temps segons les normatives que ha marcat la Generalitat
Valenciana, des del primer moment ha procurat recuperar i posar en valor
elements patrimonials com el conjunt d’aqüeductes i el seu entorn per tal
d’aconseguir un eix vertebrador entre Sant Josep i la ciutat.
En el marc d’aquest projecte, també va proposar l’adquisició dels molins i
de la Fàbrica de la Llum amb l’objectiu de convertir-la en el nou Museu
Arqueològic. Projecte que ja està començant a fer-se realitat, per cert!
Durant tots aquests anys s’ha ocupat del Patrimoni municipal, molt extens i
variat ací a la Vall.
Ha realitzat nombroses intervencions i excavacions arqueològiques que han
permès escriure bona part de la història d’aquesta ciutat.
Entre els treballs més coneguts estan: La Vil·la Romana de l’avinguda
Agricultor, la Cova de Sant Josep, la Cova dels Blaus, la necròpolis
tardo-romano/visigoda de La Unió, la Torre de Benigafull, la plaça del Sant
Àngel, i nombrosos espais urbans i solars on han anat apareixent necròpolis de
cronologia islàmica i fragments de les antigues alqueries que han donat origen
a questa ciutat.
Durant l’última dècada ha participat en la posada en marxa de tots els
projectes que estan en actiu actualment: com hem dit, el Museu Arqueològic en
l’antiga Fàbrica de la Llum, la Torre de Benizahat o l’excavació integral del
Poblat de Sant Josep.
Diu Mª Luisa que malgrat no haver tingut recursos humans ni econòmics
necessaris, sempre ha intentat que tant el veïnat com els visitants poguérem
conèixer els resultats de les investigacions, que ha permès poder contar més i
millor la nostra història.
Soledat / Marisol Julià Martí
És llicenciada en Filosofia per la Universitat de València amb 35 anys de
docència com a professora de E. Secundaria.
S’ha format en filosofia
i feminisme al llarg de tota la seua carrera professional.
El primer curs oficialment reconegut sobre feminisme, el va realitzar en la Universitat de València l’any 1991.Va ser un curs de Postgrau sobre: “DISCRIMINACIÓN SEXUAL EN LAS EN LAS TEORIAS Y PRÁCTICAS CIENTÍFICAS”.
En la Universitat de Terol l’any 2003 “SEXOLOGIA Y EDUCACIÓN SEXUAL”
- En la Universitat de Barcelona un curs en
l’any 2004 sobre “EDUCACIÓ EMOCIONAL”
També ha assistit a nombrosos cursos d’estiu en la Universitat Menendez Pelayo de València. Entre ells un Seminari sobre “FEMINISMO, FILOSOFIA Y CIENCIA”.
En la Universitat Jaume I de Castelló: “FILOSOFIA I FEMINISMO EN EL SEGUNDO SEXO” De Simone de Beauvoire.
I en l’actualitat els seus projectes són L’associació de dones Carmen de Burgos de Moncofa de la que és fundadora i presidenta i que gestiona conjuntament amb un grup de dones extraordinàries.
També és sòcia del Liceu
de dones de Castelló i ha col·laborat en alguna trobada fent una ponència sobre la situació de
discriminació i violència que patim les dones en el medi rural….
I com no? LA POESIA.
Avui tocava explicar tots els actes que l'Associació Dones Clara Campoamor fem al voltant del 8M a la SER. Us deixem l'entrevista: