TERTÚLIA: DONES EN ZONES DE CONFLICTE

 

En el transcurs de la història, les dones han estat víctimes de diverses formes de violència durant conflictes armats. Aquest fenomen no sols perpetua la desigualtat de gènere, sinó que també planteja serioses implicacions ètiques i humanitàries

No hi ha qui escapi de les urpes devastadores d'una guerra. Per a les dones pot ser un punt de no retorn.

En les últimes dues dècades, els conflictes civils s'han duplicat: l’any 2001 n’hi havia 30, el 2016 van arribar a 70.

1 de cada 5 dones refugiades o desplaçades en entorns humanitaris pateix violència sexual.

Les dones, juntament amb els seus fills i filles, conformen el 76% del total de persones desplaçades per la guerra.

L’ocupació de dones com a arma de guerra implica la seva instrumentalització per a aconseguir objectius militars o polítics. Exemples recents inclouen:

1. Esclavitud sexual per grups extremistes: Organitzacions com l’Estat Islàmic han perpetrat atrocitats contra dones en àrees de conflicte, utilitzant l’esclavitud sexual com a tàctica per a sembrar terror i controlar a la població.

2. Reclutament forçat en conflictes armats: En conflictes com el de la República Democràtica del Congo, grups armats recluten a nenes i dones joves a la força per a servir com a combatents, missatgeres o esclaves sexuals.

3. Matrimoni forçat com a estratègia de dominació: En contextos com l’Afganistan, algunes comunitats han estat obligades a lliurar dones com a esposes a membres de grups armats com a part d’acords de pau o per a enfortir aliances.

4. Tràfic de persones en zones de conflicte: Durant la guerra a Síria, s’han documentat casos de dones i nenes traficades dins i fora del país per a ser explotades sexualment o com a mà d’obra esclava.

5. Violacions massives en conflictes ètnics: Durant el genocidi de Ruanda en 1994, es van perpetrar violacions sistemàtiques contra dones tutsis com una tàctica de guerra per a desmoralitzar i destruir a la comunitat tutsi per part dels hutus. I si mirem el mapa ens trobem més a prop aquesta atrocitat a la guerra de Bòsnia.

6. Utilització de dones com a escuts humans: En conflictes urbans com el de Gaza, s’ha informat sobre l’ús de dones i nens com a escuts humans per part de grups armats, exposant-los deliberadament al perill per a evitar atacs.

Diversos factors contribueixen a l’ús de dones com a arma de guerra en el segle XXI. La desigualtat de gènere arrelada en moltes societats proporciona un terreny fèrtil per a l’explotació de dones en situacions de conflicte. A més, la impunitat generalitzada per crims de guerra permet que els perpetradors eviten el càstig per les seves accions, la qual cosa perpetua aquest cicle de violència.

Les conseqüències humanitàries i ètiques de l’ús de dones com a arma de guerra són profundament alarmants. Les dones enfronten traumes físics i psicològics duradors, i les comunitats afectades sofreixen divisions i cicatrius que perduren molt després que acaba el conflicte. A més, aquest fenomen soscava els drets humans fonamentals i soscava els principis de dignitat i justícia.

Abordar l’ús de dones com a arma de guerra requereix un enfocament integral que abaste la prevenció, la protecció i la rendició de comptes. Això inclou la implementació efectiva de lleis internacionals que protegeixin els drets de les dones en temps de conflicte, així com programes de sensibilització i apoderament que promoguin la igualtat de gènere i el respecte pels drets humans. A més, és crucial garantir que els perpetradors de tals crims siguen portats davant la justícia i que se’ls imposen sancions apropiades.

La nostra associació no pretén arribar a tant però vol contribuir a donar un poc de llum sobre aquest tema. L’any passat organitzarem una xarrada amb una dona jueva propalestina, Dominique Salomón i un home gazatí, Shaban Kilani. L’any anterior, Nora Miralles, presidenta del centre Delàs, ens parlà amb veu molt experta de tots aquests temes.

Enguany hem volgut portar veus més properes a nosaltres. Una sòcia d’origen algerià, Faiza, ens proposà contar el que s’havia visgut al seu país durant la guerra i ens demanà buscar dones d’altres països en zones de conflicte que feren el mateix per què, deia Faiza, que no hi ha res com contar-ho en primera persona perquè pugem empatitzar i entendre-ho millor.

Les dones que ens han acompanyat en aquesta tertúlia han estat:

Faiza Douudja Harrat, porta més de 30 anys ací. És llicenciada en ciències polítiques i relacions internacionals.

Tetiana Tereshonok és d’Ucraïna, porta menys de tres anys ací i el seu nivell de castellà és molt bo, però ella estava
preocupada perquè encara no domina els verbs en passat i per contar-nos la seua experiència és el passat el temps que necessita. També ens ha dit que quan alguna paraula li falla, recorre a l’anglès perquè ella dona classes online quan la criança de les seues dues filles li ho permet.

Mariia Batechko és també d’Ucraïna de Kyiv i viu a Espanya des de fa 3anys i mig.

Beatriz Salazar és equatoriana i porta ací sols un any i tres mesos.

Els agraïm a les quatre l'esforç que han fet al compartir amb nosaltres les seues experiències: són molt dures però el fet d'haver-les compartit ens ha ajudat a trencar barreres i a entendre millor que les ha duut al nostre país, que era el que Faiza volia.

VISITA A L'IES HONORI GARCÍA

 Avui hem anat a l'IES Honori García a explicar a l'alumnat de primer de Batxillerat artístic què és l'Associació de Dones Clara Campoamor: què fem, qui la forma i perquè volem col·laborar amb ells i elles.

Serà el tercer curs que ho fem amb el projecte "Il·lustrem frases feministes", però enguay la proposta de la seua professora, Bàrbara Martínez, és un poc diferent...trebllaran coneixent i reflexionant sobre dones de diferens moments de la història, de diferents professions, de diferents indrets...

Tenim moltes ganes de veure el resultat d'aquest treball!

EXPOSICIÓ: 20 ANYS DE MEMÒRIA GRÀFICA DE L'ASSOCIACIÓ DE DONES CLARA CAMPOAMOR

 Contar vint anys d’activitat d’una associació com la nostra és complicat però és el que hem intentat fer en l’exposició que hem inaugurat avui.

L’associació DONES CLARA CAMPOAMOR es constitueix l’any 2005 formalment, com un espai obert i organitzat. Uns anys abans un grup de dones ja es reunien amb la necessitat de recolzar-se en les petites lluites quotidianes.

Als seus estatuts es marquen els objectius fonamentals :

-La formació de les dones, orientada especialment al seu empoderament i lluita contra la violència de gènere.

-La creació de xarxes d'acollida i d'acompanyament, per a aquelles dones que en moments complicats necessiten altres per a recolzar-se.

-El foment de la participació de les dones en el món social, laboral i cultural.

Després de vint anys som una associació molt arrelada a la nostra ciutat amb més de 80 sòcies i moltes simpatitzants que ens fan costat en les nostres accions.

Ens reunim setmanalment a la Casa d’Igualtat i Pau, on l’Ajuntament ens cedeix un local. En aquestes reunions es programen les activitats i accions a fer i es debateixen propostes.

La nostra programació apareix a tots els mitjans de comunicació local.

Des de fa anys ens donem a conèixer entre la població més jove implicant l’alumnat dels centres educatius en diversos projectes. El que més ens interessa és que la gent jove es sensibilitze i s’organitze per anar creant un altre tipus de societat més igualitària per a tots i totes.

Participem amb entitats municipals i associacions locals i comarcals programant activitats conjuntes. Al mateix temps, formem part del Consell de la Dona de la Regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament.

Col·laborem en les programacions del 25N i del 8M de la Regidoria d’Igualtat aportant actes i projectes.

Participem en accions reivindicatives i manifestacions en favor de la igualtat i contra la violència de gènere o a favor de causes justes intentant fer un món millor.

Volíem mostrar tota aquesta tasca d’alguna manera i quan vam decidir que convidaríem a Bárbara Martínez a que fera una xarrada sobre feminisme i art gràfic a partir de la seu tesi doctoral, vam tenir clar com ho podríem fer perquè nosaltres també teníem un recull dels cartes que havíem utilitzat per donar difusió a les nostres activitats.

Aquesta exposició pretén ser una petita mostra d’algunes de les activitats realitzades en aquests vint anys, memòria gràfica de la vida de l’associació al llarg del temps. Podeu trobar cartelleria de tallers, exposicions, cinefòrums i documentals, presentacions de libres, xarrades, conferències, taules redones i alguns projectes dels quals estem molt orgulloses.

XARRADA A L'IES BENIGASLÓ

 El passat 1 de desembre realitzarem dues xarrades  a l’alumnat de 4t d'ESO de l’IES Benigasló per explicar amb quines dificultats ens seguim trobant les dones en el món laboral on, malgrat que tenim lleis igualitàries, cobrem menys, hem de treballar més temps per aconseguir la mateixa pensió, tenim dificultats per accedir a llocs de treball de direcció o d’alta qualificació i on seguim patint assajament i discriminacions pel sol fet de ser dones.

 Per a realitzar aquestes sessions contarem amb Herminia Montins, sindicalista; Sofia Zarzoso, directora de banda orquestra i cor, antiga alumna del centre  i dona fotografiada;  i Antonio Sánchez, membre del Col·lectiu F4 amb qui hem col·laborat per fer l’exposició “Trencant barreres en el treball”, que veurà l’alumnat del centre.

CINEFÒRUM: SOY NEVENKA

 

Per saber més de la pel·lícula: https://www.filmaffinity.com/es/film435531.html

XARRADA: SÒL PELVIÀ I SALUT FEMENINA

 Enguany, en l’escola d’Igualtat, es va programar una de les sessions per a parlar del sòl pelvià. La ponent va ser Isabel Casabó. Ens va agradar moltíssim, però ens quedarem en ganes de més, així que, no més acabar la sessió, li vam proposar a Isabel fer un taller més extens i, sense dubtar-ho, ens digués que encantada.

Així que avui reprenem, en certa manera, aquella sessió que ens semblà tant interessant amb l’anunci de que, efectivament, l’associació de Dones Clara Campoamor ha organitzat el taller de sòl pelvià.

Previ als tallers, que començaran en gener, Isabel ens ha fet una xarrada per explicar-nos quina és la importància d’ocupar-nos, com diu ella, del sòl pelvià.

Ha estat una xarrada pràctica, amena i molt didàctica en la que ens ha explicat també els diversos tipus de violències silencioses que  podem patir les dones, moltes vegades, sense adonar-nos de que les patim.

 

Isabel Casabó va acabar els estudis de fisioteràpia l’any 2001, però ja en eixe moment es va adonar de que necessitava formar-se més. La seua curiositat  Ia portà  a  no ha parat d’estudiar , doncs és una apassionada de la fisiologia i l’anatomia de l’ésser humà.

 Així que va continuar amb la formació en Osteopatia en l’Escola del Concepte de Roland Lorilleux, on va aconseguir entendre el cos en i la seua globalitat des d’una perspectiva holística. I, sense haver finalitzat, es va especialitzar en osteopatia en obstetrícia i pediàtria amb Claudine Ageron. I, diu Isabel, que fou allí on va descobrir a quin camp es volia dedicar.

 En el 2013 va realitzar el postgrau d’Obstetrícia pediàtrica en l’EOB (Universitat Pompeu Fabra), però ella diu que on més ha après és amb la seua maternitat doncs diu que té dos fills que són el centre de la seua vida i molt bons mestres.

 El seu interès per la lactància és tant que, al llarg de set anys, ha estat part de la directiva de Mametes i més ( Associació de recolzament a la lactància materna) per què pensa que és necessari, com societat, compartir allò que es puga, col·laborar i fer tribu i que no hi ha millor manera que amb les mares de la pròpia ciutat.

Isabel té l’especialitat de Fisioteràpia en Lactància Materna (Aupale) i, diu que li agrada acompanyar a les famílies en totes les dificultats que els puguen sorgir.

 En aquests últims anys ha continuat  dedicant la seua formació a la dona, el seu sòl pelvià, l’embaràs, disfuncions, disparèunies i tots els canvis que té el nostre cos que és tant cíclic.

Diu Isabel que la formació “Fisioteràpia en pelviperineologia. Una visió diferent de la dona” formació en ecografia i neuromodul·lació , la valoració amb electromiografia superficial i formar part de la 3ra edició de “Cuerpos femeninos”, ha estat  molt important en el seu camí professional.

I també diu que seguís sentint-se feliç d’obrir la seua consulta cada dia a tantes dones, bebès i xiquets i xiquetes que ho necessiten.

 Isabel és voluntària en “CALA, trencant el silenci” (Associació front l’abús sexual i el maltractament en la infantesa)

També està en l’equip de “Equilibra tu posparto” donant classes conjuntament a companyes matrones i professores de ioga.

I desprès d’aquest currículum no ens cap cap dubte de que estem en les millors mans per a explicar-nos quina és la importància de tindre cura del sòl pelvià per a la salut de les dones, tal com diu el títol de la xarrada.

Així que li done la paraula a Isabel perquè ens ho explique i, en acabar, que li feu les preguntes que considereu.

 Recordeu que la nostra Associació ha preparat un taller de 4 sessions pràctiques amb ella a partir del mes de gener en l’Espai d’Igualtat i Pau.

Us podreu apuntar a partir del mes de desembre en l’Espai d’Igualtat i Pau els dijous de 7 a 8 de la vesprada.

Les sessions seran el 29 de gener, 12 i 26 de febrer i 13 de març a les 6 de la vesprada.

 

STOP FEMINICIDIS NOVEMBRE

 Tots els últims dijous de mes, davant de l'Espai d'Igualtat i Pau, a les set de la vesprada, ens concentrem per demanar que paren els assassinats de dones i menors.

En novembre no podia ser d'altra manera. Ja havíem participar en els actes del 25N, però avui també hem volgut recordar les dones que ja no estan amb nosaltres.

Hem penjat 40 parells de sabates, u per cada dona assassinada. Tant de bo fora l'última vegada que haguerem de concentrar-nos!

El nostre manifest:

Fer mal a les dones de totes les maneres possibles és l'objectiu de la violència de gènere. És una violència específica que castiga les dones pel fet de ser-ho.

●     Per a sotmetre-les, les apallissa, les agredix sexualment, trafica amb els seus cossos.

      ●     Per a robar-los la seua dignitat, les priva de mitjans econòmics, les assetja en el seu treball, les insulta en les xarxes socials.

     ●     Per a destrossar-les, ataca als qui més volen, les seues criatures.

     ●     Per a mantindre-les en la desigualtat sobre la qual vol construir la seua existència, les assassina.

 La violència masclista és un atemptat contra la dignitat i la llibertat de les dones. Cada acte de violència contra les dones no sols deixa cicatrius visibles i invisibles, sinó que perpetua un sistema d'impunitat i silenci.

Des de Novembre de 2024 fins hui , 45 dones han sigut assassinades, encara que hi ha moltes més els noms de les quals no s'inclouen en les xifres oficials.

Portem molts anys lluitant contra la violència masclista. Posant el focus sobre l'horror sense permetre que passara desapercebut, interpel·lant a les consciències sense consentir la indiferència. D'ací, han sorgit lleis que intentaven previndre, protegir i recuperar a les víctimes. I , per això, ha calat el missatge social que proclama que la violència no és un problema íntim sinó un problema social que s'ha d'afrontar col·lectivament.

No obstant això hui dia, proliferen missatges mentiders que pretenen negar l'evidència, distorsionar una realitat que a ningú agrada però que cal reconèixer, com a primer pas per a la seua erradicació. És el negacionismo de la ultradreta que s'obstina a desacreditar el missatge de la igualtat retallant recursos i limitant les ajudes posant així en perill les vides de moltes dones.

JUNTES hem arribat fins ací i JUNTES  continuarem defenent el dret de totes les dones a una vida digna, sense dependència, ni submissió, siga quina siga la seua raça, les seues creences, la seua classe social,

Amb la ferma creença que totes les dones, en les grans capitals o en les xicotetes poblacions, tenen dret a viure en pau, sense por i amb un futur obert i sense amenaces.

Reclamem als Ajuntaments , com a Administració més pròxima a la ciutadania :

 🟣Que actuen amb coherència i contundència per a defensar la igualtat de drets i oportunitats de les dones.

🟣Que incrementen els recursos destinats a la prevenció, la protecció i la recuperació de les dones, víctimes de la violència de gènere.

🟣Que elaboren de manera participativa, Plans locals contra la violència masclista que permeten coordinar els recursos i actuar amb eficàcia .

Instem a la Generalitat valenciana a elaborar el II Pacte Valencià contra la Violència Masclista que substituïsca a l'anterior caducat des de 2022.

 JUNTES donem veu a les quals van callar per sempre, obrim finestres de llibertat, enterrem als qui difonen mentides plenes de crueltat.

JUNTES defenem la vida, lluitem per la independència i busquem que la felicitat estiga a l'abast de totes les dones.

Prou d'impunitat per als agressors!

Prou de violències contra les dones!

Ni una assassinada més, ni una dona menys!