CINEFÒRUM: NO SOY UN HOMBRE FÁCIL

 

Avui comencem un nou curs de cinefòrum amb la pel·lícula NO SOY UN HOMBRE FÁCIL Enguany les projeccions es faran cada mes a la Biblioteca Municipal. Avui comptem amb nosaltres amb ÁNGEL LATORRE LATORRE, un bon amic que ens va proposar la projecció d’aquesta pel·lícula i es va oferir a acompanyar-nos en el col·loqui , moltes gràcies Ángel. Moltes de vosaltres ja el coneixeu perquè Ángel ha participat ja estos darrers anys en diferents conferències tant de la Regidoria d’Espots com en xarrades organitzades des de l’escola d’adults Jordi de Sant Jordi. Ángel és psicòleg i professor honorari de la Universitat de València.

NO SOY UN HOMBRE FÁCIL és una comèdia romàntica francesa del 2018 dirigida per Éléonore Pourriat.

Damien és un xovinista descarat que té tots els beneficis de viure en una societat patriarcal. Després d'un cop al cap, Damien es desmaia. Quan desperta, es troba en allò que sembla un univers alternatiu on els rols de gènere s'inverteixen i les dones tenen el poder. Damien se sent confós: ara que experimenta el sexisme -que en aquest món els homes viuen de manera sistemàtica - lluita per trobar el seu lloc en aquest nou món estranger. Coneix i sedueix Alexandra, una xovinista i novel·lista influent en aquest món dominat per dones.

La pel·lícula té els seus orígens a Majorité opprimée un curtmetratge del 2010 dirigit per Pourriat, sobre un pare que es queda a casa que experimenta el sexisme en un món paral·lel dominat per dones i, finalment, es converteix en víctima d'agressió sexual.  El 2014, després de ser llançat a la plataforma per compartir vídeos Youtube, el curt va atreure l'atenció internacional i Netflix es va acostar a Pourriat per desenvolupar un nou projecte més gran sobre la premissa inicial. Pourriat inicialment volia fer una sèrie, però finalment van acordar produir una comèdia romàntica com un llargmetratge.

La pel·lícula es va estrenar a Netflix el 13 d'abril del 2018.

Una realitat paral·lela: la inversió de rols

El plantejament de No sóc un home fàcil és molt hàbil. Aquesta pel·lícula no ens mostra un món diferent. No ens mostra un món amb valors femenins. Els valors predominants continuen sent masculins només que en aquest cas no són els homes els qui els imposen, són les dones.

Des de la cura dels fills i la família, la infravaloració laboral, l'acudit fàcil contra els seus cossos, l'assetjament sexual, la depilació, la infidelitat, la violència sexual, la solteria… Tots els clixés patriarcals estan absolutament normalitzats en aquest món també, però en contra dels homes.

Damien, horroritzat pel tracte discriminatori que es pateix, s'uneix a un grup de masculinistes. Els masculinistes són homes que lluiten pels seus drets i contra l'opressió d'un sistema que els considera inferiors. Un sistema que ha adjudicat uns rols als homes dels quals difícilment se'n poden sortir. Per aquest motiu també és atacat i vilipendiat. No només per dones, també per molts homes que acusen els masculinistes d'homosexuals i que no creuen que hi hagi res a canviar en aquesta realitat abusiva contra els homes.