016

016
Servicio telefónico de información y asesoramiento jurídico en materia de violencia de género.

9 may 2019

XARRADA: EL LLOC DEL FEMINISME EN L'ACTUALITAT


El dijous 9 de maig, com sempre, Juan Carlos Castelló va aconseguir omplir la biblioteca per escoltar els seus encertats arguments, en aquest cas, sobre EL LLOC DEL FEMINISME EN L’ACTUALITAT.

Segons Juan Carlos en aquests moments hi ha factors que han provocat un canvi positiu del Feminisme: la resposta de les dones (i de molts homes) front “la manada”, que va donar lloc al moviment #Cuéntalo ; la manifestació del 8M del 2018 que va ser un esdeveniment molt important de repercussió arreu del món; el canvi de govern amb representació majoritària de dones; el poder econòmic que comença a reconèixer que cal ser feminista perquè sols hi ha un 12% de representació femenina en els alts càrrecs; el canvi de la joventut cap a una visió més feminista; la participació de les dones en moltes facetes de la cultura que han donat un a visió diferent a la història, la ciència, etc; la implicació de la cultura, donant peu a molts aspectes que visibilitzen el paper de les dones i que permeten,  per exemple, l’aparició d’un llenguatge  inclusiu; el progressiu reconeixement de l’esport femení, relegat a les últimes pàgines fins ara; la progressiva implicació dels homes en el moviment feminista.....
Tots aquests factors, que Juan Carlos justificava amb dades concretes, ens permeten tindre aquesta visió més positiva i esperançadora, però també ens alerten que han provocat diferents posicions dels homes front aquest fenomen, que poden causar respostes que no siguen les desitjades: hi ha homes que han canviat, efectivament, cap a una posició més feminista, però estan els que no acaben d’entendre el que està passant, o que es senten perduts, desemparats o els que adopten una postura més radical i volen tornar al patriarcat més radical, on han estat durant tant de temps tan còmodament.
Juan Carlos parlava de que han de ser els ajuntaments, és a dir, els organismes més propers, els que s’ocupen de les tasques fe prevenció, d’educació i de cura relacionades amb aquests aspectes i que cal canviar la formació dels jutges que han de jutjar els casos de violència de gènere i que és necessària moltíssima més educació a tots els nivells per a, no sols educar els més joves, sinó per “reeducar” els adults, que hem crescut en el masclisme del patriarcat.
I les solucions estan en el feminisme de base, que implica a totes les dones, no sols a les  que estan el llocs destacats, i aquestes dones hem de tenir clar que amb el capitalisme poques coses se podran canviar perquè al capitalisme li convé el patriarcat, per la qual cosa cal fer un canvi a la globalització ètica, cap a una ecologia antirracista que s’ocupe de posar en valor la cultura de la cura front a la de la producció del capital.
En resum, Juan Carlos va aconseguir omplir-nos d’esperança però ens va encomanar que no podíem baixar la guarda i que calia seguir amb la lluita perquè els grans passos que s’han donat en aquestes darrers temps no es desfacen, no es perden.








El dijous 9 de maig, com sempre, Juan Carlos Castelló va aconseguir omplir la biblioteca per escoltar els seus encertats arguments, en aquest cas, sobre EL LLOC DEL FEMINISME EN L’ACTUALITAT.
Segons Juan Carlos en aquests moments hi ha factors que han provocat un canvi positiu del Feminisme: la resposta de les dones (i de molts homes) front “la manada”, que va donar lloc al moviment #Cuéntalo ; la manifestació del 8M del 2018 que va ser un esdeveniment molt important de repercussió arreu del món; el canvi de govern amb representació majoritària de dones; el poder econòmic que comença a reconèixer que cal ser feminista perquè sols hi ha un 12% de representació femenina en els als càrrecs; el canvi de la joventut cap a una visió més feminista; la participació de les dones en moltes facetes de la cultura que han donat un a visió diferent a la història, la ciència, etc; la implicació de la cultura, donant peu a molts aspectes que visibilitcen el paper de les dones i que permeten,  per exemple, l’aparició d’un llenguatge  inclusiu; el progressiu reconeixement de l’esport femení, relegat a les últimes pàgines fins ara; la progressiva implicació dels homes en el moviment feminista.....
Tots aquests factors, que Juan Carlos justificava amb dades concretes, ens permeten tindre aquesta visió més positiva i esperançadora, però també ens alerten que han provocat diferents posicions dels homes front aquest fenomen, que poden causar respostes que no siguen les desitjades: hi ha homes que han canviat, efectivament, cap a una posició més feminista, però estan els que no acaben d’entendre el que està passant, o que es senten perduts, desemparats o els que adopten una postura més radical i volen tornar al patriarcat més radical, on han estat durant tant de temps tan còmodament.
Juan Carlos parlava de que han de ser els ajuntaments, és a dir, els organismes més propers, els que s’ocupen de les tasques fe prevenció, d’educació i de cura relacionades amb aquestos aspectes i que cal canviar la formació dels jutges que han de jutjar els casos de violència de gènere i que és necessària moltíssima més educació a tots els nivells per a, no sols educar els més joves, sinó per “reeducar” els adults, que hem crescut en el masclisme del patriarcat.
I les solucions estan en el feminisme de base, que implica a totes les dones, no sols a les  que estan el llocs destacats, i aquestes dones hem de tenir clar que amb el capitalisme poques coses se podran canviar perquè al capitalisme li convé el patriarcat, per la qual cosa cal fer un canvi a la globalització ètica, cap a una ecologia antiracista que s’ocupe de posar en valor la cultura de la cura front a la de la producció del capital.
En resum, Juan Carlos va aconseguir omplir-nos d’esperança però ens va encomanar que no podíem baixar la guarda i que calia seguir amb la lluita perquè els grans passos que s’han donat en aquestes darrers temps no es desfacen, no es perden.

No hay comentarios:

Publicar un comentario