COVA DEL TRONC, ARTANA

El passat diumenge, 22 d’octubre, vam realitzar una marxa per la serra d’Espadà. El recorregut començà a l’entrada del poble, primer per una pista entre camps de conreu d’oliveres, garroferes i pins. Agafem a la dreta  una senda estreta que ens endinsà entre una exuberant vegetació fins arribar al punt on ens desviem 100 m. per arribar a la cova del Tronc. Des d’aquesta zona les vistes de la Plana són espectaculars, paga la pena arribar a aquest punt per contemplar tota la Plana Baixa fins a la mar. La cova és una cavitat de 450 m de recorregut i 67m de fondària, no presenta cap dificultat sempre que no intentem endinsar-nos. En altres temps va ser utilitzada com a corral i hui en dia té una colònia de ratpenats. Davant de la boca de la cova hi ha una olivera centenària, de la qual rep el nom. Agafem forces pegant un mosset.

Tornem a la senda que ens porta pel cordal  que ens recorda la transhumància d’altres temps dels ramats que baixaven des de terres de Terol a les nostres terres per passar l’hivern. Caminem entre bancals delimitats per parets de pedra seca, construccions admirables d’un treball d’altres temps. Al llarg de la senda trobem punts amb unes vistes espectaculars de la serra d’Espadà, amb el Penyagolosa al fons. Arribem al descens, després de dubtar un poc pel recorregut de la senda, fins a una baixada molt pronunciada que ens porta al Colladet Roig i ací agafem ja la tornada a Artana. Pel camí passem pel clotxó de Pau i tornem al punt de partida.

Cal destacar les oliveres monumentals que hem trobat pel camí i que han vist passar molts dels grans esdeveniments de la nostra història.

Ja al poble ens dirigim al restaurant de les piscines, on ens preparen un àpat que degustem amb molt bona gana. Acabem el dia visitant el museu on  hi ha una sala que explica l’explotació de les mines de ferro des del temps dels romans fins 1963. En un audiovisual i uns panells  ens expliquen l’explotació i la influència en la societat artanenca.

Segur que tornarem a caminar per la Serra d’Espadà, la tenim tan prop i de vegades és una desconeguda!