Com ja va sent costum, cada començament de curs fem una eixida per agafar forces i afrontar amb ànims el curs. Enguany ens hem desplaçat a Cella per veure la magnífica obra d’enginyeria del seu aqüeducte romà. Hem visitat Cella, que amaga tresors desconeguts a més de la seua famosa font. Hem pujat al castell de Peracense i, en Terol, al sostre de la seua catedral i a la torre mudèjar del Salvador. Un cap de setmana intens, interessant i amb molt bona companyia!
.jpeg)
.jpeg)
Més de 200
persones acudirem el 25 de juliol, de 10 a 11 de la nit,a la plaça de l’Ajuntament
de la Vall a manifestar la seua repulsa pels crims masclistes fartes ja de
tanta indiferència.
Fou una crida que
nasqué d’unes quantes associacions feministes de l’Horta Sud i que s’escampà
ràpidament per tota la Comunitat Valenciana i també fora d’ella.
Us deixem el
manifest i un enllaç on podeu consultar el nombre de víctimes, dones i menors, que
van omplint el calendari de creus roges sense que hi haja força que pare
aquesta barbaritat.
Estem Fartes de tants assassinats de dones, mes rere mes, any rere
any, que s'han endut per davant en 48 hores la vida de cinc dones, catorze
assassinats en els últims 16 dies. La causa no és la calor de l'estiu sinó
l'obligada convivència, el canvi de rutines i la sensació de pèrdua de control
que dispara la violència dels agressors.
No és l'estiu, sinó la violència masclista que
s'alimenta de la indiferència d'uns, la hipocresia d'uns altres i l'indecent
negacionisme dels qui anomenen mentideres a les víctimes.
● Exigim que no desaparega ni patisca cap retallada cap dels recursos existents per a la lluita contra la violència masclista i que tots els recursos, sense excepció es dediquen ÚNICA I EXCLUSIVAMENT a la lluita contra la violència masclista, a les seues víctimes i a la seua recuperació, mitjançant les pertinents auditories que ho demostren
https://violenciagenero.igualdad.gob.es/violenciaencifras/victimasmortales/fichamujeres/
.jpeg)
Anava a ser una nit solidària
sota les estrelles, però el calor ens va portar a l’interior sota l’aire refrigerat...Lidón
Soriano ens contà d’una manera molt clareta i molt ben documentada l’inici, l’evolució
i l’estat actual a Palestina. Ens va dir què podem fer per ajudar i com és de
necessari que recolzem les persones que estan patint el genocidi davant la
indiferència de la majoria d’estats del món.
Lidón Soriano és llicenciada i
Doctora en Ciències de l’ Educació Física i l’Esport i té els graus de
Fisioteràpia i Infermeria, i és professora d’Emergències Sanitàries en l’Escola
Sanitària de Navarra.
Porta més de 20 anys compaginant la seua tasca docent, assistencial i investigadora amb la seua activitat solidària. Des de fa més de 20 anys col·labora amb una ONG de salut a Palestina i ha coordinat 17 brigades per tota la Palestina històrica. Una d’elles fou la de Biladi Hadi els integrants de la qual foren músics, representants polítics, periodistes i artistes d’Euskal Herria.
Ha impartit classe en el Màster de Cooperació Internacional de la Universitat Francisco de Vitoria en Madrid impartint el mòdul “Conflicto árabe-isrraelí” En desembre de 2023 ha impulsat la plataforma “Yala, Nafarroa con Palestina” i de manera altruista s’ha dedicat durant tots aquests anys a difondre en diferents foros, al llarg de tot l’estat espanyol, allò que ha aprés i viscut en les seues estàncies en la zona, desenvolupant conferències, seminaris i xarrades en fundacions, teatres, centres cívics, socials i culturals, centres escolars...
.jpeg)
El divendres 7 de
juny va tindre lloc la cloenda de les activitats d’aquest curs de la nostra
Associació. Malgrat que havíem preparat l’acte per fer-lo a l’Espai d’Igualtat,
vam haver de buscar altre espai per què van ser moltíssimes les companyes que
vingueren.
A més de fer un
repasset a les activitats d’aquest curs de canvis, vam gaudir amb tres monòlegs
que els amics i amigues del grup de teatre Carbonaire ens oferirem. També es
llegiren textos i poemes feministes.
Però el moment
més emotiu va ser l’agraïment a la nostra presidenta anterior, Encarna i a la
secretària, Maria, que, amb el treball de la resta de dones, han portat l’Associació
de Dones Clara Campoamor a ser un referent feminista al nostre voltant.
I per finalitzar
l’acte tinguerem una ”picaeta” i una estona de gaudi amb les amigues i
companyes.
.jpeg)
%20-%20copia.jpeg)
%20-%20copia.jpeg)
.jpeg)
Un grup de dones ens hem acostat a l'IES Honor García per explicar què fa la nostra associació a l'alumnat de primer de batxillerat que participarà en el projecte "Il·lunstrem frases de feministes".
S'han mostrat molt inetessats/des i ens han traslladat algunes de les seues inquietuts.
.jpeg)
.jpeg)
Aquesta immigració ens aporta entre altres coses una diversitat cultural
que, tot i sent enriquidora, manté el biaix de gènere de cadascuna d’elles
unint-lo a el nostre propi.
Totes les cultures tenen tradicions i pràctiques culturals que són lesives
per als drets humans de les dones. Perquè totes les cultures són respectables,
però no totes les pràctiques culturals ho són. Per la qual cosa, cal posar en
valor les cultures que promouen la igualtat.
Cal dir que som les dones les depositàries i reproductores de les identitats
culturals que ens imposen els homes mentre que ells se les autoadministren de
forma més discrecional i al seu lliure albir.
És el feminisme, que promou la igualtat entre dones i homes, el que pot ajudar
a que desapareguen les pràctiques culturals que col·loquen les dones en una
posició de subordinació
Segons Celia Amoròs, la feminista acadèmica més important d’Espanya, cal
promoure el mestissatge cultural, la no edificació de fronteres per arribar a la proposta que fa ella de
identitats col·lectives hibrides.
La pel·lícula mostra dos realitats
diferents a través de dos xiquetes: una és filla d’immigrants que regenten un
basar i que, com la majoria, no acaben d’integrar-se degut a l’horari tan extens
dels seus negocis per poder traure endavant les seus famílies. La xiqueta no
acaba de trobar el seu lloc perquè no li agraden els costums de la seua família
i es sent més atreta per les coses que volen les seus companyes d’escola:
celebrar l’aniversari a MacDonals, tindre una nina Monster Hit.... com la que
la pròpia directora va voler comprar a la filla dels amos del basar on ella
solia comprar i que li va fer adonar-se del paternalisme que poden despertar
els immigrants en nosaltres i que la va decidir a investigar més i fer la
pel·lícula.
L’altra és una xiqueta adoptada que malgrat que rep tot el que qualsevol
altra de la nacionalitat de la seua família adoptadora, sap que és diferent i
sent enyorança de la seua família real, malgrat que no l’haja arribat a
conèixer.
Però a més d’aquest dos mons enfrontats, la directora mostra el masclisme i
la hipersexualitat de la gent jove d’avui en dia a través de la filla major
dels amos del basar.
Les persones que ens han acompanyat com representants d’aquestes dues
realitats són:
Bingyang Chen ChenI, coneguda al
poble com Rosa Chen.
Rosa va vindre a la Vall l’últim dia de juliol de 1990, en plenes festes de
penyes.
Eixe mateix any va fer 7é d’EGB a CEIP Colònia Segarra, mentre ajudava diàriament
els seus pares al restaurant “Mandarín”. Va finalitzar els seus estudis a l’IES
Honori García.
Es pot dir, que després de 34 anys vivint a la Vall, Rosa és una vallera
més, amb moltes amistats, molta feina i amb el desig de criar els seus fills
ací on, segons ella, es sent molt ben acollida i molt feliç
També ens han acompanyen Eloina i Luís són els pares de AINARA YU, una
xiqueta xinesa adoptada en el 2006. En el moment de l’adopció tenia 13 mesos
d’edat i els pares van haver de passar 15 dies a Xina. Durant l’estada a Xina,
van fer tot tipus de documentació per a formalitzar l’adopció; primer, en la
capital de la província de naixement, Xian i després, en Beijing (Pekin).
Actualment, AINARA YU, ja té 19 anys
i està estudiant a la universitat.
En finalitzar la projecció, ens han explicat les seues experiències
personals, que tot i que no coincideixen totalment amb la pel·lícula sí
comparteixen alguns aspectes.
