Al llarg de la historia les dones hem patit una discriminació sistemàtica; i,
en un intent de saber exactament des de quan, ens hem volgut allunyar un poc
més en el temps i hem arribat a la prehistòria de la mà de dues arqueòlogues magnifiques:
Begoña Soler i Mª Luisa Rovira.
Segons Begoña ha hagut una interpretació segada i incorrecta perquè els que
ens han contant aquesta part de la nostra història (i totes les demés) han
sigut homes, que ens han relegat a un segon pla, ens han atorgat funcions menys
rellevants o, simplement, ens han ignorat.
Per la qual cosa cal redirigir la mirada, replantejar-se les preguntes i
seguir investigant per traure a la llum la veritat sobre una època que per
llunyana i extensa en el temps i en l’espai
segurament ens permetrà trobar respostes més ajustades a la realitat.
Begoña ens ha contat que en l’arqueologia també passa com en altres
estudis: són moltes les dones que comencen però que han d’anar abandonant o
reduint les seues aspiracions quan s’enfronten a la maternitat (el sostre de
cristall)
I també ens ha contat que, malgrat
haver investigacions importants sobre aquests temes, el nostre govern autonòmic
ha deixat perdre les subvencions atorgades des de la Unió Europea i així parar tot
el treball realitzat fins ara.
Ens ha deixat una pàgina web per consultar sobre aquest tema:
www.pastwomen.net
otrasmiradas.pastwomen.net
Begoña Soler Mayor és Doctora en Història, especialitat Prehistòria, per la Universitat de
València en 1996.
Des de l'any 2004 treballa com a conservadora de museu en la Unitat de
Difusió, Didàctica i Exposicions del Museu de Prehistòria de València, on ha
comissariat exposicions, coordinat publicacions i coordina també les
exposicions itinerants del museu.
Les seues línies de treball
fonamentals són la investigació sobre els grups
caçadors-recol·lectors-pescadors de l'àrea central del mediterrani peninsular,
a través de l'arqueologia experimental i la difusió del coneixement sobre el
patrimoni arqueològic des de l'àmbit museístic i de la comunicació, destacant
l'anàlisi de la representació de les dones de la Prehistòria.
És investigadora en diversos projectes finançats dedicats a l'estudi dels
ornaments paleolítics i a l’estudi de la representació de les dones del passat.
Ha dirigit excavacions en diversos jaciments paleolítics valencians i en
l'actualitat codirigeix l'excavació de la Cova del Volcan del Faro (Cullera,
València).
Ha impartit cursos de postgrau i d'especialització en el Departament de
Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de València, en la Universitat de
Santiago de Compostel·la i la Corunya i des de 2015 imparteix classe en el
Màster d'Arqueologia de la Universitat de València.
Forma part de la xarxa d'investigadores Pastwomen, així com del projecte Relectures que planteja itineraris museales
en clau de gènere en diferents museus valencians.
Mª Luisa Rovira Gomar és llicenciada en Geografia i Història amb
l’especialitat de Prehistòria i Arqueologia per La universitat de València.
Des de l’any 1985 ha ocupat el càrrec de Directora del Museu Arqueològic
Municipal, Directora de la Xarxa de Biblioteques Municipals i Directora de
l’Arxiu Municipal ací a l’Ajuntament de la Vall.
Malgrat que les tasques relatives al Patrimoni i Arqueologia han anat
canviant al llarg del temps segons les normatives que ha marcat la Generalitat
Valenciana, des del primer moment ha procurat recuperar i posar en valor
elements patrimonials com el conjunt d’aqüeductes i el seu entorn per tal
d’aconseguir un eix vertebrador entre Sant Josep i la ciutat.
En el marc d’aquest projecte, també va proposar l’adquisició dels molins i
de la Fàbrica de la Llum amb l’objectiu de convertir-la en el nou Museu
Arqueològic. Projecte que ja està començant a fer-se realitat, per cert!
Durant tots aquests anys s’ha ocupat del Patrimoni municipal, molt extens i
variat ací a la Vall.
Ha realitzat nombroses intervencions i excavacions arqueològiques que han
permès escriure bona part de la història d’aquesta ciutat.
Entre els treballs més coneguts estan: La Vil·la Romana de l’avinguda
Agricultor, la Cova de Sant Josep, la Cova dels Blaus, la necròpolis
tardo-romano/visigoda de La Unió, la Torre de Benigafull, la plaça del Sant
Àngel, i nombrosos espais urbans i solars on han anat apareixent necròpolis de
cronologia islàmica i fragments de les antigues alqueries que han donat origen
a questa ciutat.
Durant l’última dècada ha participat en la posada en marxa de tots els
projectes que estan en actiu actualment: com hem dit, el Museu Arqueològic en
l’antiga Fàbrica de la Llum, la Torre de Benizahat o l’excavació integral del
Poblat de Sant Josep.
Diu Mª Luisa que malgrat no haver tingut recursos humans ni econòmics
necessaris, sempre ha intentat que tant el veïnat com els visitants poguérem
conèixer els resultats de les investigacions, que ha permès poder contar més i
millor la nostra història.
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)