Dijous 28, últim dijous de mes, tal com ens vam comprometre, la nostra associació ha convocat una concentració de repulsa pels assassinats per violència de gènere. Al voltant d'un quarantena de persones ens hem reunit front a l'Espai d'Igualtat i pau pel tal d'aturar aquests assassinats contra dones i menors i per reclamar l'execució de les lleis que protegeixen les dones contra aquest tipus de violència.
EL BLOC DE L'ASSOCIACIÓ DE DONES CLARA CAMPOAMOR LA VALL
Clara Campoamor és una associació de dones sense ànim de lucre que té com prioritat treballar amb el col·lectiu femení. Realitzem diferents activitats formatives i de creixement personal
29 ago 2025
31 jul 2025
STOP FEMINICIDIS
Fartes de tantes accions que no paren els assassinats de dones i menors, la nostra associació ha decidit concentrar-se tots els últims dijous de mes a les 7 de la vesprada per protestar i exigir accions efectives.
El 31 de juliol hem fet la primera concentració davant de l'Espai d'Igualtat i Pau, amb l'assistència de bastant gent tenint en compte la data.
MANIFEST
PER A LA II VIGÍLIA CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA
—PERQUÈ
NO ÉS LA CALOR: ÉS EL MASCLISME—
Estem fartes de tants assassinats de dones, mes rere mes, any rere any, que en set mesos s’han emportat la vida de 23 dones i 3 criatures. Una xifra que es dispara tots els estius, i no per la calor, sinó per la convivència forçada, la variació de les rutines i la sensació de pèrdua de control que fa esclatar la violència dels agressors.
Fartes de respostes retòriques, de declaracions de principis, d’actuacions mediàtiques que no frenen la mà dels agressors ni eviten que el masclisme s’estenga entre la joventut i es normalitze davant la societat. La coeducació, que educa per a la igualtat, és una eina imprescindible.
protecció de les dones
amenaçades.
• Que
la Generalitat Valenciana elimine les retallades pressupostàries que
comprometen i
afebleixen la lluita contra la violència masclista.
• Que
davant de cada assassinat es rendisquen comptes dels errors comesos, de les
fallades detectades, i
que s’articulen les mesures de millora necessàries.
• Que s’informe
sobre les mesures i els recursos assignats al II Pacte Valencià contra la
Violència de Gènere.
26 jul 2025
CINE PER PALESTINA: NO OTHER LAND
En el Centre Social del Carboraire i amb la col·laboració de l’Associació
de Veïns del barri, que ens ha preparat el local i el material necessari, hem
pogut veure NO OTHER LAND, documental premiat
amb l’Óscar al millor llarg metratge del 2025, a més d’altres molts premis.
Aquest documental conta la lluita de Basel Adra, un jove activista palestí de Masafer Yatta en Cisjordània contra l’expulsió
massiva de la seua comunitat per part de les autoritats israelianes que, a poc a poc, van destruint
tots els xicotets poblats d’aquesta zona amb la finalitat de fer inviable la
vida allí i que els seus habitants acaben abandonant les terres per poder ocupar-les colonos israelians. Basel compta
amb l’ajut de Yuval, un periodista israelià per difondre la dura situació per
la que passen; però aquesta relació també posa de manifest les grans
diferències entre els dos joves.
Teníem previst un col·loqui
posterior amb Lidón Soriano, que ja ens
visità l’estiu passat per contar-nos de primera mà la situació a Palestina,
però aquesta mateixa setmana l’han convidat a una conferència en Londres
organitzada per la Global Alliance for
Palestina. En el seu lloc ha estat Sergi Navarro que ens ha fet una explicació
prèvia per situar la ubicació del documental i que ens ha contestat a les
preguntes que han sorgit posteriorment.
Sergi ens ha donat un raget d’esperança en dir-nos que és possible la
resolució d’aquest terrible conflicte perquè els estats estan reaccionant al
veure les mobilitzacions que la ciutadania està fent. Ens ha dit que no serà immediatament i
tindrà un alt cost, però ell està convençut de que serà i ens ha animat a seguir fent accions per
denunciar tot el que està passant.
Ens ha deixat uns enllaços per accedir a més informació:
CORREU: bdscastello@gmail.com
INSTAGRAM: bds.castello
FACEBOOK: BDS. Castelló
14 jun 2025
FESTA ISABELINA
El divendres 13
de juny en el centre social del CIAC, hem celebrat la primera “Festa Isabelina“
conjuntament amb Acció Cultural del País Valencià.
Les Festes
Isabelines són una proposta d’ACPV per posar en valor dones escriptores. Els
dóna nom dues escriptores valencianes molt importants: Isabel de Villena i Isabel Clara Simó.
L’Associació de
Dones Clara Campoamor hem volgut dedicar la festa a Maria Beneyto, escriptora
de l’any; dona valenta que, en un moment en que la dona estava limitada a l’àmbit
domèstic, no va dubtar en lluitar per aconseguir el seu somni que no era ni més
ni menys que escriure i ho va fer animada i recolzada per figures literàries
molt importants d’aquell moment (Sanchis
Guarner, Estellés, Fuster...) i a més a més es va atrevir a fer-ho no sols en
castellà també valencià, la seua llengua, que no era la que parlava
perquè va viure la seua infància a Madrid.
Maria va ser
autodidacta, en un temps on el valencià estava prohibit; però això no va fer
que la seua qualitat literària minvés, tot al contrari, les seues obres en
prosa o en vers són d’una qualitat extraordinària i que caldria posar en valor
més.
Vam llegir molts
poemes, ens feren un bon sopar i, per
arrodonir la festa, vam poder gaudir amb
la música d’Ana Zomeño, una jove cantautora valenciana amb una veu preciosa.
13 jun 2025
CINEFÒRUM MOSTRA'M
19 may 2025
TERTÚLIA DE DONES: ELS DRETS DE LES DONES EN ALTRES PAÏSOS
L’Associació de Dones Clara Campoamor, dins de la programació del Mostra´m, ha organitzat una tertúlia de dones de diferents països per que ens conten quina és la situació dels drets que hi ha en cadascú d’ells i quines són les avantatges o els inconvenients que s’han trobat en arribar ací pel fet de ser migrants i a més a més dones.
Faiza, Ana Mª,
Daniela, Karen i Kamla ens han contat les seues experiències i ens han ajudat a
conèixer millor la seua realitat.
Totes elles han
reconegut sentir-se molt bé a la Vall i ens demanen que els donem la oportunitat
de conèixer-les millor com persones, intentant apartar les etiquetes i trencar
els estereotips que puguen tindre com migrants siguen del país que siguen.
L’Associació ha
pres el compromís de seguir col·laborant i oferint espais de diàleg que ajuden
a millorar la convivència i la total integració.
5 may 2025
EXPOSICIÓ
És el tercer any que presentem una exposició conjuntament amb el Col·lectiu de Fotògrafs F4 i en aquesta ocasió l’hem dedicat a mostrar algunes dones realitzant treballs poc habituals fins fa molt poc. Podrien ser moltes més però l’espai és limitat …pot ser calga una nova exposició…o una sala més gran!
I hem triat aquest tema perquè, malgrat que la incorporació de la dona al món laboral és un fet, encara queden molts aspectes que cal millorar.
La Llei Orgànica 3/2007 per a la Igualtat Efectiva de Dones i Homes, a l’article 3, diu: “El principi d’igualtat entre dones i homes suposa l’absència de tota discriminació, directa o indirecta, per raons de sexe, i, especialment, les derivades de la maternitat, l’assumpció d’obligacions familiars i l’estat civil”.
I a l’article 4 diu: “La igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes és un principi informador de l’ordenament jurídic, i, com a tal, s’ha d’integrar i observar en la interpretació i l’aplicació de les normes jurídiques”.
Al llarg de la història, a les dones sempre se’ls ha assignat un rol tradicional en la llar. A finals del segle XVIII, amb la revolució industrial, començaren a incorporar-se al món laboral, però amb unes condicions diferents de les dels homes.
Durant les dues guerres mundials del segle passat, les dones hagueren de fer-se càrrec de la feina que feien els homes quan aquests havien d’anar a la guerra. I demostraren que ho podien fer (el famós cartell femení de “Nosaltres podem fer-ho” és d’aquella època).
Segons un informe del Ministeri de Treball i Economia Social de l’any 2024: les dones desenvolupen el seu treball majoritàriament en el sector dels serveis (8.689.700 dones), principalment en les activitats de comerç, sanitat, educació i hoteleria; la presència femenina és molt baixa en l’agricultura (183.300 dones) i en la construcció (120.400 dones).
La segregació laboral que encara persisteix en el mercat espanyol evidencia com els rols de gènere continuen sent un factor desencadenant de discriminació i vulnerabilitat en el treball de les dones enfront dels homes.
Homes i dones estan desigualment distribuïts en els mercats de treball en funció de qüestions de gènere o sexuals –i no d’acord amb les aptituds i competències que es necessiten en determinats llocs de treball– i la posició de les dones queda malparada respecte de la dels homes.
La nostra societat va mostrant avanços en aquest sentit, però encara continua fortament marcada pel patriarcat. Caldrà estructurar mecanismes que faciliten la intervenció en aquest àmbit perquè –malgrat que les dones són el 51% de la població– aquest percentatge no es reflecteix en el mercat laboral: tenen una presència minoritària en els sectors laborals tradicionalment masculins, són víctimes de la precarietat laboral i la part més perjudicada de la bretxa salarial.
Segons un estudi de HRTrends, per cobrar la mateixa quantitat de diners que els homes, les dones han de treballar 79 dies més, i per cobrar una pensió semblant, han de treballar 11 anys més. A més, malgrat que l’Estatut dels Treballadors intenta que no hi haja diferència de sou en treballs del mateix valor, de mitjana, el sou anual de la dona és 7.000 € inferior al de l’home per realitzar el mateix treball o funció.
Hi ha sectors essencialment masculins, on la presència de la dona és minoritària i, a més a més, la presència de la dona és molt baixa en llocs de direcció (sostre de vidre, que és una barrera invisible que restringís el progrés professional de les dones). Women in Busines diu que a Espanya sols hi ha un 27% de dones ocupant càrrecs d’elevada direcció.
Entre les causes que poden explicar els inconvenients de les dones a l’hora d’accedir a nivell professional trobem:
-El sexisme: es consideren els homes més competitius que les dones.
-El repartiment desigual de les càrregues familiars: és la dona qui s’ocupa de les cures i de les tasques domèstiques majoritàriament.
-Les polítiques d’empresa: no són suficientment inclusives ni afavoreixen la conciliació familiar (per exemple, no hi ha flexibilitat horària, possibilitat de teletreball)
Aquesta exposició fotogràfica intenta mostrar algunes de les dones que realitzen treballs que, fins fa no res, eren exclusius dels homes, i que demostra l’encert del lema que es va fer popular i necessari al segle passat: “Nosaltres podem fer-ho”.