016

016
Servicio telefónico de información y asesoramiento jurídico en materia de violencia de género.

15 nov 2024

SEGONA JORNADA DEL BATEC DE LES PAPALLONES A L'IES

 

I avui, divendres, hem acabat d'explicar a l'alumnat de 3r de l'IES Honori Garcia el projecte "El batec de les papallones". Cal dir que estem molt satisfetes per la bona acollida tant del professorat com de l'alumnat, que han seguit amb molta atenció les explicacions que els hem fet. 





13 nov 2024

PRESENTEM EL PROJECTE "NEREA I MARTINA I EL BATEC DE LES PAPALLONES"

 

Avui ha estat la primera jornada de presentació a l’IES Honori Garcia del projecte “Nerea i Martina i el batec de les papallones.

En la primera sessió ens ha acompanyat Gemma Escrich i la resta l’hem fet soles. Hem tingut molt bona acollida tant de l’alumnat com del professorat.

Aquest projecte és la resposta a un fet terrible: un acte de violència vicària que acabà amb la vida de Nerea i Martina, de 6 i 2 anys, però que Isabel Gallardo i Itziar Prats, mare de les xiquetes, crearen amb la finalitat de sensibilitzar i prevenir la violència de gènere a través de l’educació en valors, buscant la implicació de tota la societat per què, com elles diuen, són els canvis xicotets els que poden generar un gran canvi.








3 nov 2024

PRESENTACIÓ: "DIECINUEVE MUJERES DE PAZ EN TIEMPOS CONVULSOS"


Juan Carlos Castelló Meliá és
-Doctor per la Universitat de València (Cum Laude)
-Llicenciat en Filosofia i ciències de l’educació. Universitat de València. Premi Extraordinari de Llicenciatura.
-Catedràtic de filosofia
-Professor de secundaria
-Professor-tutor UNED
 
 Té nombrosos assajos i llibres  publicats dels quals podem destacar:
 
Ocho metáforas sobre la condición humana. Ed. Diálogo. Valencia
1a edición: mayo de 2000. 2a edición: septiembre de 2003
 
El reto de educar en valores. Ed. Col·legi de doctors i llicenciats en filosofia i en ciències de València i Castelló, 2002
 
Educar desde la experiencia de lectura. Ed. Col·legi de doctors i llicenciats en filosofia i en ciències de València i Castelló, 2004
 
La lógica de la violencia sexista. Ajuntament de Vila Real, 2005
 
El método hermenéutico narrativo. Un análisis desde la filosofía de Ortega y Gasset. Ed.Comares, Granada, 2008
 
Tópicos y formas del sexismo. Ed. Diálogo. Valencia, 2008
 
Meditació del sexisme. Diputació de Castelló, 2012
 
Enseñar ciudadanía después del nazismo, Ed. Diputación de Álava, 2013
(Premio de ensayo “Becerro de Bengoa”, 2013)
 
En torno a la resistencia. Ed. Diputación de Álava, 2013 (Premio de ensayo “Becerro de Bengoa”, 2017)
 
El deber de la resistencia. Diálogo. Valencia, 2017
Sobre la transexualidad. A propósito de Morris. Diálogo. Valencia, 2020
 
La tutoría afectiva. Vinatea, Valencia, 2021
 
Filosofía y terapia. Avances en tutoría afectiv. Vinatea, Valencia, 2022
 
101 ideas para examinar la vida. Vinatea, Valencia, 2023
Tolerància cero. Generalitat  valenciana de ensayo. Becerro de Bengoa. Diputación foral de Álava)
En els darrers anys la seua línia principal d’investigació, plasmada en congressos i els seus últims 3 llibres, és la “pràctica filosòfica”, tant en la vesant de tutoria afectiva com en la de filosofia terapèutica.
 

Quan Juan Carlos Castelló ens proposà presentar “19 MUJERES DE PAZ EN TIEMPOS CONVULSOS” no dubtarem en dir-li que sí perquè coneixem la seua trajectòria i, a més a més, el títol era d’allò més abellidor: dones i pau, una magnífica combinació.

  No és la primera vegada que Juan Carlos i l’associació Dones Clara Campoamor fem alguna activitat  junts. Presentar un llibre seu és tot un honor perquè tot el que ell fa és molt educatiu,ens enriquix com persones i ens ajuda a moure’ns en aquestos  temps tant complicats.

Ja des de la presentació ens va agradar molt el que deia al seu llibre: segons Juan Carlos aquest llibre naix de la necessitat d’exhortar el jovent del somnambulisme en que viu i que comence a reaccionar front un món que està a punt d’entrar en col·lapse.

La joventut és un dels nostres objectius, perquè sembla que anem enrere en coses que s’havien aconseguit ja fa temps. Nosaltres no hem trobat encara la fórmula per apropar-nos als més joves i Juan Carlos el que proposa al seu llibre és fer-ho a través de 19 dones que són, o que caldria que foren, referents per tota la humanitat.

 I ha triat sols dones perquè estem necessitats de cura i aquesta, la cura, ha recaigut sempre en mans de les dones i també perquè, desprès de tant de temps, diu Juan Carlos, que la pau serà femenina o no serà de cap manera i també ha triat sols dones perquè cal fer justícia a qui han estat i encara estan marginades de l’esfera pública, silenciades i ignorades...les dones!.

 I malgrat que diu que aquest llibre està destinat a la joventut, no cap cap dubte que hauria de ser un llibre de capçalera de qualsevol persona que siga coherent i que vulga corresponsabilitzar-se amb la realitat que viu, perquè l’única manera de fer-ho és conèixer-la i què millor manera que a través d’aquestes 19 dones que des de la rebel·lia, la indignació i la desobediència, però empoderades, han buscat la justícia i la pau en aquestos temps tant convulsos.








27 oct 2024

CINEFÒRUM: NO SOY UN HOMBRE FÁCIL

 

Avui comencem un nou curs de cinefòrum amb la pel·lícula NO SOY UN HOMBRE FÁCIL Enguany les projeccions es faran cada mes a la Biblioteca Municipal. Avui comptem amb nosaltres amb ÁNGEL LATORRE LATORRE, un bon amic que ens va proposar la projecció d’aquesta pel·lícula i es va oferir a acompanyar-nos en el col·loqui , moltes gràcies Ángel. Moltes de vosaltres ja el coneixeu perquè Ángel ha participat ja estos darrers anys en diferents conferències tant de la Regidoria d’Espots com en xarrades organitzades des de l’escola d’adults Jordi de Sant Jordi. Ángel és psicòleg i professor honorari de la Universitat de València.



NO SOY UN HOMBRE FÁCIL és una comèdia romàntica francesa del 2018 dirigida per Éléonore Pourriat.

Damien és un xovinista descarat que té tots els beneficis de viure en una societat patriarcal. Després d'un cop al cap, Damien es desmaia. Quan desperta, es troba en allò que sembla un univers alternatiu on els rols de gènere s'inverteixen i les dones tenen el poder. Damien se sent confós: ara que experimenta el sexisme -que en aquest món els homes viuen de manera sistemàtica - lluita per trobar el seu lloc en aquest nou món estranger. Coneix i sedueix Alexandra, una xovinista i novel·lista influent en aquest món dominat per dones.

La pel·lícula té els seus orígens a Majorité opprimée un curtmetratge del 2010 dirigit per Pourriat, sobre un pare que es queda a casa que experimenta el sexisme en un món paral·lel dominat per dones i, finalment, es converteix en víctima d'agressió sexual.  El 2014, després de ser llançat a la plataforma per compartir vídeos Youtube, el curt va atreure l'atenció internacional i Netflix es va acostar a Pourriat per desenvolupar un nou projecte més gran sobre la premissa inicial. Pourriat inicialment volia fer una sèrie, però finalment van acordar produir una comèdia romàntica com un llargmetratge.

La pel·lícula es va estrenar a Netflix el 13 d'abril del 2018.


Una realitat paral·lela: la inversió de rols

El plantejament de No sóc un home fàcil és molt hàbil. Aquesta pel·lícula no ens mostra un món diferent. No ens mostra un món amb valors femenins. Els valors predominants continuen sent masculins només que en aquest cas no són els homes els qui els imposen, són les dones.

Des de la cura dels fills i la família, la infravaloració laboral, l'acudit fàcil contra els seus cossos, l'assetjament sexual, la depilació, la infidelitat, la violència sexual, la solteria… Tots els clixés patriarcals estan absolutament normalitzats en aquest món també, però en contra dels homes.

Damien, horroritzat pel tracte discriminatori que es pateix, s'uneix a un grup de masculinistes. Els masculinistes són homes que lluiten pels seus drets i contra l'opressió d'un sistema que els considera inferiors. Un sistema que ha adjudicat uns rols als homes dels quals difícilment se'n poden sortir. Per aquest motiu també és atacat i vilipendiat. No només per dones, també per molts homes que acusen els masculinistes d'homosexuals i que no creuen que hi hagi res a canviar en aquesta realitat abusiva contra els homes.